El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) impulsa un cicle territorial en el marc dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural, amb pròximes cites al Prat, Sant Andreu de la Barca i Sant Feliu. La Masoveria de Can Tinturé, a Esplugues, ha estat l’escenari de la segona jornada, amb la ponència-taller titulada “Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura”, impartida pel doctor en Història Econòmica i investigador Josep Lluís Martínez. A la imatge que encapçala aquesta informació, el ponent posa amb l’expresidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) i el seu actual president, Jordi Sicart.

L’esdeveniment d’Esplugues pertany al cicle de reflexió sobre la intel·ligència artificial i el seu impacte en la societat, la cultura, l’economia, el territori i la igualtat, amb l’objectiu, com un altre celebrat a Cornellà a la seu de CCOO, d’animar la ciutadania i les entitats a presentar les seves pròpies propostes i candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural, una iniciativa que compleix 25 anys posant en valor el talent i la identitat de la comarca i que enguany no es planteja només com una convocatòria de guardons, sinó també com un procés participatiu per pensar el futur del territori.

Compromís de l’associacionisme cultural

Després del primer acte a la seu de CCOO a Cornellà centrat en l’impacte de la intel·ligència artificial en el món laboral i en les experiències socials derivades de la transformació digital, la segona sessió del cicle l’ha inaugurat la regidora d’Esplugues, Maribel Aguilera Mulero, qui ha destacat la tasca fonamental d’entitats com el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) i el Grup d’Estudis d’Esplugues en el foment de la recerca local. L’edil subratlla que aquesta recerca de les peculiaritats locals atorga una identitat pròpia a la comarca, que seria impossible d’obtenir sense el compromís de l’associacionisme cultural. Després de la seva presentació, el doctor Josep Lluís Martínez, especialista en ètica aplicada a la Intel·ligència Artificial (IA), ha detallat les oportunitats i riscos d’aquesta tecnologia per als centres d’estudis i entitats culturals.

Una de les seves hipòtesis centrals és que la IA generativa no és una font d’informació, sinó una “màquina de patrons” que genera contingut basant-se en probabilitats. Martínez adverteix sobre les “al·lucinacions” del sistema, que és la capacitat de la IA per equivocar-se amb “elegància”, cosa que pot portar a confondre l’estil amb l’evidència. “La IA pot redactar, però no pot validar”, afirma, subratllant que la responsabilitat cultural ha de recaure sempre en mans humanes.

Eficiència operativa de la IA

Malgrat els riscos, el doctor Martínez destaca els beneficis en l’eficiència operativa, com per exemple la capacitat de transcriure documents antics en minuts o processar massivament padrons municipals per a estudis demogràfics, tasques que anteriorment requerien mesos de treball manual. A més, la IA es presenta com un aliat per a l’accessibilitat, creant lectures fàcils, subtítols o traduccions per a diversos públics.

Per guiar l’ús de la IA en la cultura, el doctor Martínez presenta cinc principis ètics: beneficència, no maleficència, autonomia, justícia i explicabilitat. Alerta sobre el biaix algorítmic que pot excloure col·lectius vulnerables i l’impacte laboral, que afecta especialment dones i joves en tasques administratives i de programació bàsica.

Així mateix, el ponent ha esmentat l’alt cost mediambiental, assenyalant que el manteniment dels servidors d’IA consumeix enormes quantitats d’aigua i energia, un factor de “conflicte vital” en el context actual de canvi climàtic.

Més activitats per la comarca

Després d’aquestes dues primeres cites, la programació continuarà el dimecres 8 de juliol, a les 19 hores, al Centre Cívic Palmira Domènech del Prat. La sessió estarà dedicada a les experiències ecològiques i tindrà com a eix la presentació de l’estudi Paisatges productius: el paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori. L’encarregat d’exposar-lo serà Francesc Muñoz, geògraf i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La proposta planteja una mirada al paisatge que va més enllà de la seva dimensió estètica o natural. L’estudi l’interpreta com una infraestructura estratègica per al desenvolupament econòmic i social del Baix Llobregat, en una comarca on conviuen espais urbans, àrees agrícoles, corredors ambientals, activitat industrial i grans infraestructures metropolitanes.

Les xarxes socials i la IA en la cultura

El cicle seguirà el dilluns 13 de juliol, a les 18 hores, al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca, amb la xerrada Les xarxes socials i la intel·ligència artificial en el món cultural. La periodista Gina Rigol, fundadora del diari Inèdit, abordarà com les xarxes socials i les noves eines de creació i difusió de continguts estan transformant el món cultural. El debat plantejarà fins a quin punt la cultura troba nous límits o noves oportunitats en un context d’hiperconnexió digital.

L’última sessió prevista per al juliol tindrà lloc el dijous 16, a les 18.30 hores, a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a Sant Feliu. Sota el títol Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial, l’acte funcionarà com a subseu del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat. Hi participaran Anna Hernández, gestora de polítiques públiques i impulsora d’Innobaix, i la periodista especialitzada en gènere Marina Rodríguez Parpal, en un diàleg moderat per Conxita Sánchez.

Com la tecnologia reprodueix o combat les discriminacions

La sessió analitzarà com les eines tecnològiques poden reproduir o combatre discriminacions històriques relacionades amb el gènere i l’edat. El debat s’endinsa així en un dels principals reptes de la intel·ligència artificial: evitar que els algoritmes consolidin biaixos socials ja existents i explorar de quina manera poden posar-se al servei de polítiques més inclusives.

El programa culminarà el 14 de setembre amb la intervenció del catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya i membre del Cercle d’Economia. La seva participació tancarà un cicle que connecta la reflexió tecnològica amb els grans debats econòmics i socials del territori.

La iniciativa coincideix amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que romandrà obert fins al 30 de setembre a través del portal oficial del Centre d’Estudis Comarcals. Els guardons tenen com a objectiu visibilitzar projectes, persones i entitats que aporten valor al desenvolupament cultural, social, ecològic i econòmic de la comarca.

Fundat el 1974 i reconegut com a entitat d’utilitat pública, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat promou des de fa cinc dècades la recerca, el debat i la defensa argumentada del territori. Amb aquest cicle, l’entitat situa la intel·ligència artificial al centre d’una reflexió comarcal que combina innovació, memòria, paisatge, igualtat i participació ciutadana.

Activitat que culminarà el 20 de novembre

Tota aquesta activitat culminarà en la gran gala de lliurament de premis “La Nit de la Cultura del Baix Llobregat”, que se celebrarà el divendres 20 de novembre de 2026 a l’Auditori de Cornellà de Llobregat. L’esdeveniment està coorganitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) i l’Ajuntament de Cornellà. Aquests premis posen en valor les persones i els projectes que contribueixen al desenvolupament i la identitat de la comarca.

Durant la vetllada s’atorgaran 12 premis col·lectius en els àmbits cultural, ecològic, social i econòmic, 6 premis individuals a trajectòries destacades. Reconeixements especials com el Premi Personalitat Baixllobregatina (per votació popular), el Premi CECBLL i un premi a una iniciativa destacada de Cornellà, com a municipi amfitrió.