Que Barcelona sigui enguany la Capital Mundial de l’Arquitectura situa el Baix Llobregat i L’Hospitalet en el mapa internacional com un territori clau per entendre l’evolució de l’arquitectura catalana: des del modernisme fins a la contemporaneïtat. 

Lluny de ser només l’àrea metropolitana industrial que sovint s’etiqueta des de fora, el territori es reivindica com un espai d’innovació urbana, patrimoni arquitectònic de primer nivell i reflexió sobre el futur de les ciutats. En aquest marc, s’han programat nombroses activitats, visites guiades, rutes patrimonials, exposicions i jornades, que posen en valor edificis emblemàtics, autors fonamentals i espais urbans que expliquen la transformació del país. A la imatge que encapçala aquestes línies, l’Espai Corberó, a Esplugues, que es diu Casa dels Cecs, un espai singular ubicat al número 100 del carrer Església, que passa a ser públic com a equipament i llegat de l'artista Corberó, molt lligat a Esplugues

Una de les línies més potents de la programació és la vinculada a l’arquitectura moderna catalana del segle XX. A Esplugues, per exemple, es programen diverses visites a la Casa Moratiel, una obra residencial vinculada a l’entorn professional de Jose Maria Sostres. La Casa Moratiel és un exemple d’aquesta mirada: integració amb el paisatge, ús acurat de la llum i una concepció domèstica refinada. Les visites, impulsades per Batlleiroig Arquitectura, permeten accedir a un habitatge d’alt valor arquitectònic que habitualment no és obert al públic, fet que converteix l’activitat en una experiència singular.

En aquest context, parlem amb Enric Batlle i Durany, arquitecte i un dels socis fundadors de l’equip de Batlleiroig, un estudi d’arquitectura multidisciplinari on es combina la pràctica del Planejament, el Paisatgisme i l’Arquitectura. Cal destacar que l’oficina està situada a Ciutat Diagonal, a Esplugues. 

La ciutat continua sense fronteres municipals

Batlle considera que la capitalitat pot contribuir a transformar la percepció d’un territori sovint etiquetat com a perifèric, ja que, tal com assenyala, “sempre hem defensat que la ciutat és una sola, tot i que administrativament estigui fragmentada en municipis amb identitats pròpies”.

Des del seu estudi Batlleiroig, situat a Esplugues, observa com la vida quotidiana ignora límits administratius i connecta de manera fluida diferents municipis de l’entorn de Barcelona. Segons explica, “pots estar al matí a Esplugues, després a L’Hospitalet i més tard a Barcelona sense percebre cap frontera”, fet que evidencia que la ciutat real funciona com un sistema continu, independentment de les divisions polítiques. Projectes recents com la transformació de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, reforcen aquesta idea d’una centralitat metropolitana compartida, ja que “s’estan convertint en un símbol d’aquesta ciutat real, independentment del municipi on es trobin”.

Cosir els barris amb els espais naturals

Aquesta mirada global s’estén també a la relació entre arquitectura i qualitat de vida. Batlle defensa que els entorns construïts condicionen profundament el benestar col·lectiu i recorda que la metròpoli disposa d’un patrimoni natural excepcional. Segons detalla, “la ciutat real té una gran fortuna: disposa d’uns espais naturals extraordinaris com el Garraf, Collserola, el riu Llobregat, el Besòs, el mar o el Parc Agrari”, un conjunt que, en la seva opinió, poques metròpolis europees poden igualar. 

Aquesta proximitat entre ciutat i natura obliga a repensar el planejament urbà, ja que “no es tracta només de construir nous barris, sinó de vincular-los a aquests espais, de cosir ciutat i natura”, especialment en un context marcat per l’emergència climàtica i la necessitat d’habitatge assequible.

Microcirurgia urbana

La necessitat de pedagogia pública és un altre dels eixos que Batlle subratlla amb insistència. A parer seu, la distància entre arquitectura i ciutadania sovint neix de la manca d’informació. “A vegades fem obres i ningú no comunica què s’està fent ni per què, i això genera distància o fins i tot rebuig”, afirma, comparant-ho amb altres països on fins i tot les intervencions menors s’acompanyen d’explicacions detallades. Iniciatives com 48h Open House Barcelona demostren, segons ell, que l’interès existeix: quan els espais s’obren i s’expliquen, la resposta ciutadana és massiva i diversa.

Aquesta voluntat divulgativa es concreta de manera especialment clara en l’obertura de la Casa Moratiel, obra vinculada a Josep Maria Sostres. Batlle explica que l’edifici ha estat durant anys part del campus professional del despatx, però que la construcció d’una nova seu sostenible ha permès donar-li un ús cultural. “La voluntat és que sigui un centre obert per a exposicions, trobades professionals i activitats vinculades a escoles d’arquitectura”, assenyala, destacant que l’exposició Les set vides de la Casa Moratiel recorre la història d’un habitatge de 1956 considerat una de les peces més representatives del racionalisme català de postguerra. Paradoxalment, afegeix, “va ser la primera casa construïda a Ciutat Diagonal i avui continua semblant la més moderna, tot i ser la més antiga”.

La preservació d’aquest patrimoni s’inscriu també en un marc institucional més ampli, ja que la casa forma part del registre de DOCMOMO i està vinculada acadèmicament a la UPC. Segons Batlle, mantenir-la viva i accessible és “una contribució a la societat, perquè es tracta d’un patrimoni fràgil que podria haver desaparegut”.

Casa Gomis, Walden 7, Colonia Güell i Espai Corberó

L’interès ciutadà per l’arquitectura, sovint subestimat, es manifesta igualment en altres espais del territori. Al Prat de Llobregat, la Casa Gomis (La Ricarda) és una icona indiscutible de la modernitat catalana, mentre que a Sant Just Desvern destaca el complex residencial Walden 7 de Ricardo Bofill. A això s’hi suma l’Espai Corberó, antic taller de Xavier Corberó, o la Cripta de la Colònia Güell de Antoni Gaudí, que evidencia la profunditat històrica i la diversitat estilística acumulada en un territori sovint simplificat des de fora.

Per tot plegat, Batlle defineix el moment actual del Baix Llobregat i L’Hospitalet com una etapa plena de reptes però també d’oportunitats. Segons conclou, “si sabem mirar el territori com una ciutat real, connectada als seus espais naturals i capaç de combinar grans estratègies amb intervencions de proximitat, el potencial és enorme”, i la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura pot actuar com el catalitzador que faci visible, tant a escala internacional com local, la complexitat i la vitalitat d’aquest espai metropolità.

L’agenda del Baix per la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura

També dins l’àmbit de l’arquitectura moderna, al El Prat de Llobregat s’organitza una visita a la Casa Gomis (La Ricarda), una de les icones del moviment modern a Catalunya. Construïda als anys cinquanta a tocar dels espais naturals del delta del Llobregat, La Ricarda és un exercici exemplar d’integració entre arquitectura i paisatge, amb una estructura modular i una clara voluntat d’obertura cap a l’entorn natural. L’activitat, coordinada per AADIPA, posa l’accent en la necessitat de conèixer, valorar i protegir el patrimoni contemporani, sovint menys reconegut que el modernista però igualment determinant per entendre la cultura arquitectònica del país.

A L’Hospitalet de Llobregat, la programació incorpora una dimensió més contemporània i experimental amb iniciatives com “RehaBCN. Seasonal House”, impulsada per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Es tracta d’una proposta d'exposició no convencional centrada en la singular rehabilitació d'habitatges a Barcelona. En un municipi marcat per una forta densitat i una intensa evolució metropolitana, aquestes activitats connecten la Capitalitat amb els reptes actuals: regeneració urbana, sostenibilitat i qualitat de vida.

Gaudí com a referent fonamental

El modernisme i la figura d’Antoni Gaudí també tenen un paper destacat en la programació. A Santa Coloma de Cervelló, les activitats al voltant de la Colònia Güell permeten redescobrir aquest conjunt industrial i residencial de finals del segle XIX, que inclou la Cripta de la Colònia Güell, precedent de moltes solucions estructurals que després desenvoluparia a la Sagrada Família. La Colònia Güell és un exemple excepcional d’urbanisme industrial: habitatges, equipaments i espais comunitaris concebuts com un conjunt coherent al servei d’una comunitat obrera.

Segons explica Andrés Andrés Jara, responsable tècnic del consorci, la singularitat del conjunt transcendeix l’àmbit local: “l’església és un edifici que és patrimoni mundial i és l’únic amb aquest guardó, això és molt important per la comarca”, afirma, subratllant que es tracta d’un dels referents per tot el territori”. Aquesta dimensió patrimonial es tradueix també en impacte social i econòmic. La cripta, diu, “és un valor afegit que posiciona al mapa” Santa Coloma i la Colònia, ja que l’afluència de visitants genera oportunitats més enllà de l’arquitectura, vinculades a la memòria industrial i a la vida dels treballadors.

Turisme sostenible a Santa Coloma de Cervelló

El perfil del públic és ampli i internacional. “Tenim un públic bastant diversificat”, assenyala, amb presència destacada de turistes japonesos i europeus, així com visitants americans a l’estiu. Paral·lelament, destaca el pes de la divulgació educativa: prop de 10.000 visitants anuals són escolars, a més d’estudiants universitaris vinculats a convenis amb la UPC. En termes globals, el conjunt va superar els 65.000 visitants el 2025, encara per sota dels nivells previs a la pandèmia, però el centenari de la mort de Gaudí i la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura fan preveure un nou impuls. Amb tot, Jara adverteix que el creixement es vol gestionar amb prudència: es busca un turisme “sostenible per la vida comunitària” i basat en el respecte tant per l’edifici com pels veïns.

Visites al jardí gaudinià del Parc Sanitari de Sant Boi

Les visites, a més, no es limiten a l’aspecte monumental. Tal com explica, el relat combina dos fils inseparables: d’una banda, el context històric de la colònia industrial i el projecte social de la família Güell; de l’altra, la innovació arquitectònica de Gaudí. La cripta, sosté, és “un element viu de la seva memòria constructiva”, on es poden observar tècniques i solucions que després aplicaria en altres obres majors. Aquesta complexitat, estructural, estètica i simbòlica, és, precisament, el que converteix la visita en una experiència clau per entendre l’evolució de l’arquitectura moderna.

A Sant Boi de Llobregat, les visites al jardí gaudinià del Parc Sanitari Sant Joan de Déu connecten patrimoni arquitectònic i paisatgisme. Aquestes intervencions, menys conegudes que les grans obres urbanes de Gaudí, permeten ampliar la mirada sobre la seva concepció orgànica de l’espai, basada en formes naturals, simbolisme religiós i innovació estructural. Cal recordar que el 2026 es commemora el centenari de la mort de l’arquitecte (1926-2026), fet que dona encara més rellevància a aquestes activitats dins la Capitalitat.

Modernisme de Jujol a Sant Joan Despí

El modernisme també és present a Sant Joan Despí, especialment a través de rutes vinculades a l’obra de Josep Maria Jujol, col·laborador habitual de Gaudí i autor d’una arquitectura expressiva, ornamental i profundament simbòlica. Les visites permeten entendre com el modernisme va arrelar més enllà de Barcelona, configurant identitat urbana en municipis del Baix Llobregat.

En conjunt, el programa d’activitats evidencia que el Baix Llobregat i L’Hospitalet no són només escenaris perifèrics, sinó laboratoris urbans on conviuen patrimoni industrial, modernisme, racionalisme i arquitectura contemporània. Les visites guiades, exposicions i rutes patrimonials permeten apropar aquest llegat a la ciutadania i reforçar un sector arquitectònic arrelat al territori, capaç de dialogar amb la seva història i, alhora, projectar-se cap al futur.