L’Ajuntament de Barcelona prepara estudis per transformar la Diagonal, la Gran Via i la Ronda Litoral, mentre la direcció de Trànsit de la Generalitat estudia carrils reversibles a l’A-2 i la B-23 i s’espera el vial segregat pels camions a la Ronda Litoral, des de Cornellà (centre comercial Splau) fins al port. El gràfic que encapçala aquesta informació mostra les dificultats que els ciutadans del territori Llobregat tenen.
 
Entrar a Barcelona des del Baix Llobregat continua sent una prova de paciència per a milers de treballadors. La posada en servei de la llargament esperada «pota sud» de Sant Boi ha millorat la circulació en aquest nus, però persisteixen els colls d’ampolla de la Diagonal, la Gran Via per l’Hospitalet i la Ronda Litoral a la Zona Franca. Les administracions preparen actuacions per reorganitzar aquests accessos, donar prioritat al transport públic i gestionar millor les hores punta, mentre continua pendent el vial que ha de separar els camions que es dirigeixen al port del trànsit general.

Les iniciatives es troben en fases diferents. Barcelona prepara estudis per definir la transformació de les seves portes d’entrada amb horitzons el 2030, el 2040 i el 2050. El Servei Català de Trànsit (SCT) ha plantejat utilitzar simulacions digitals per estudiar mesures com els carrils reversibles al corredor del Llobregat. I els nous accessos portuaris avancen amb projectes i licitacions, però sense una data d’obertura del conjunt del recorregut des de Cornellà acreditada en la documentació consultada.

La Diagonal: una porta que haurà d’absorbir nous desplaçaments

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la preparació de concursos per estudiar la mobilitat de la Diagonal, la Gran Via sud i la Ronda Litoral sud. Se sumen als treballs ja iniciats a la Meridiana. Els estudis hauran de definir les necessitats de transport i els criteris per transformar aquests corredors.

Per al Baix Llobregat, una de les peces principals és la Porta Diagonal, on convergeixen els desplaçaments procedents de la B-23 i dels municipis de l’entorn d’Esplugues i Sant Just Desvern. El repte consisteix a ordenar l’entrada a Barcelona i millorar les connexions entre els diferents mitjans de transport.

L’anàlisi haurà de tenir en compte el futur Campus Clínic, que generarà nous desplaçaments de professionals sanitaris, estudiants, investigadors, pacients i acompanyants. La transformació d’aquest accés exigirà, per tant, anticipar una demanda que s’afegirà a la mobilitat quotidiana actual.
Entre les opcions que s’estudiaran hi ha la redistribució dels carrils i la prioritat semafòrica per als autobusos interurbans. La finalitat és augmentar-ne la velocitat comercial i evitar que quedin atrapats en les mateixes retencions que els vehicles particulars.

Gran Via i Ronda Litoral: treballadors, autobusos i mercaderies

L’altre gran àmbit d’interès per al territori és el corredor format per la Gran Via sud i la Ronda Litoral sud. Barcelona els abordarà conjuntament perquè concentren desplaçaments laborals, autobusos interurbans i transport de mercaderies, amb connexions al port i a les àrees industrials i logístiques de la Zona Franca.

La reorganització d’aquesta entrada afecta directament l’Hospitalet i els fluxos procedents del delta del Llobregat. Qualsevol intervenció haurà de compatibilitzar la mobilitat dels residents i treballadors amb el funcionament de l’activitat econòmica.

Els estudis també incorporaran les necessitats derivades de la transformació de Nou Montjuïc i del desenvolupament del BioClúster d’Innovació i Salut de Bellvitge. L’ampliació dels espais sanitaris i de recerca farà encara més necessària una connexió eficient amb el conjunt de la comarca. A principis de 2027 començaran les obres de soterrament de la Gran Via al seu pas per l’hospital de Bellvitge, extrem que comportarà canvis de circulació que afectaran als accessos i sortida de Barcelona.

La «pota sud» alleuja Sant Boi

La nova B-25, coneguda com la «pota sud», representa una millora ja tangible. El tronc central va entrar en servei el 30 d’abril de 2026, facilitant les connexions amb la C-32 i els accessos a Sant Boi.

La infraestructura, però, ha tingut una obertura progressiva. El 7 de setembre es van retirar els cons que reduïen de tres carrils a un la circulació en un tram de sortida cap a Castelldefels, una limitació que encara provocava retencions. La recuperació dels carrils va eliminar aquest embut concret.

La millora ajuda a distribuir el trànsit al sud de la comarca, però no resol per si sola la saturació dels accessos finals a Barcelona, on conflueixen els vehicles procedents de diferents corredors.

El vial de camions cap al port continua pendent

Una de les actuacions més esperades és el nou accés que ha de canalitzar separadament el trànsit pesant des de l’entorn de l’enllaç de Cornellà, a l’altura del centre comercial Splau, cap al port. Aquesta connexió permetria reduir la barreja de camions i turismes als accessos actuals i alleujar la pressió sobre la Ronda Litoral.

El Ministeri de Transports va adjudicar el novembre de 2024, per 2,3 milions d’euros, la redacció del projecte del tram entre l’enllaç de Cornellà i la futura autovia B-21. El pressupost estimat d’obres d’aquest tram era de 98,5 milions, amb una redacció coordinada amb un segon projecte a càrrec d’Adif.

També s’han produït avenços dins del recinte portuari. El Govern espanyol va autoritzar el juliol de 2026 la licitació, per 98 milions d’euros sense IVA, del nus que connectarà la futura autovia amb la xarxa interior del port. Aquesta peça inclou una gran rotonda elevada i tres ramals, amb un termini d’execució previst de tres anys i mig. Aquest termini correspon al nus interior i no fixa l’obertura de tot l’accés des de Cornellà.

Carrils reversibles i simulacions a l’A-2 i la B-23

En paral·lel a les obres, Trànsit prepara mesures per aprofitar millor la capacitat de les vies existents. En una entrevista amb nextllobregat.cat, el director del SCT, Ramon Lamiel, va explicar que s’havien encarregat bessons digitals per reproduir el comportament del trànsit metropolità.

Aquestes simulacions han de permetre estudiar carrils reversibles a l’A-2 i la B-23, velocitats variables i una regulació de les incorporacions per evitar que el tronc principal superi els nivells de saturació. Les propostes requereixen coordinació amb els titulars de les carreteres i no disposen encara d’un calendari definitiu d’implantació.

Què diu el RACC sobre la dependència del cotxe al Baix

Un estudi del RACC explica les dificultats per substituir el vehicle privat per part de molts ciutadans de poblacions del Baix Llobregat, però cal precisar-ne l’abast. El 56% dels usuaris de cotxe de la primera corona diuen no tenir alternativa en transport públic per entrar o sortir de Barcelona. En el detall dels desplaçaments de connexió, el 53,8% dels usuaris de cotxe i moto afirmen que no disposen d’una alternativa viable. A més, el 43,1% dels usuaris de cotxe que fan aquests trajectes consideren que el transport públic és molt lent.

Les dades descriuen les percepcions dels usuaris enquestats i apunten a un problema de competitivitat del transport públic. El RACC reclama més inversió per millorar-ne la qualitat i reduir la dependència del cotxe, amb una planificació que tingui en compte les alternatives disponibles abans d’aplicar restriccions.

Per als residents del Baix Llobregat, el resultat dels preparatius es mesurarà en temps de viatge, fiabilitat i connexions útils. Donar prioritat als autobusos, gestionar millor els colls d’ampolla i separar el trànsit portuari són peces complementàries d’una resposta que haurà d’arribar també als trens, les freqüències i els enllaços entre municipis.