El 9è sLHam de Dones Científiques, que s’havia de celebrar aquest dijous 12 de febrer a les 19.00 h a l’Auditori Barradas, ha quedat ajornat a causa de l’activació del pla VENTCAT per vent extrem i la situació d’alerta decretada davant les fortes ratxes de vent. L’organització ha comunicat que treballa per fixar una nova data tan aviat com sigui possible.

L’acte s’emmarcava en les activitats organitzades amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra anualment l’11 de febrer. Tot i que la commemoració oficial té lloc el dia 11, el sLHam estava programat per al dia 12 dins el conjunt de jornades reivindicatives impulsades al voltant d’aquesta efemèride, amb l’objectiu de donar visibilitat al talent femení en l’àmbit científic i fomentar vocacions entre les més joves.

La novena edició havia de reunir vuit investigadores —sis de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i dues de l’Institut Bellvitge— en un format divulgatiu dinàmic i obert al públic general. Juliana Bordignon, Laura Casado, Paulina Cerdá, Catalina Falo, Francesca Mateo, Lucero Munguía, Tanzeela Tanzeela i Salma Varo havien de pujar a l’escenari per explicar, en intervencions breus de cinc minuts, la seva trajectòria i la seva tasca en l’àmbit de la recerca biomèdica, amb un llenguatge proper i accessible. L’acte, conduït per la comunicadora científica Júlia Benito, també comptava amb l’actuació musical de DJ Trapella, en una proposta que combina rigor científic i entreteniment amb la voluntat d’acostar la recerca a la ciutadania.

L’esdeveniment, amb entrada gratuïta mitjançant inscripció prèvia, preveia també un format de taquilla inversa per recaptar fons destinats a impulsar la recerca biomèdica de l’IDIBELL. Organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament de L’Hospitalet, l’Auditori Barradas, l’Institut Bellvitge, LHCiència i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), el sLHam s’ha consolidat en els darrers anys com una cita de referència per reivindicar la presència de les dones en la ciència des d’una perspectiva divulgativa i participativa.

El BBRC consolida el lideratge femení en la recerca sobre l’Alzheimer

En el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència (11F), el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha tornat a posar el focus en el seu compromís sostingut amb la promoció del talent femení al llarg de totes les etapes de la carrera científica. Lluny de tractar-se d’una acció puntual vinculada a una efemèride, les dades del 2025 confirmen una tendència estructural: les dones representen ja el 68,4% de la plantilla del centre, consolidant un creixement progressiu respecte als darrers anys, quan la presència femenina se situava entre el 61% i el 64%.

Aquest lideratge no es limita a les primeres fases de formació, sinó que s’estén a tot el recorregut investigador. Durant el 2025, 10 de les 14 posicions predoctorals han estat ocupades per dones, així com 5 de les 7 postdoctorals. També en l’àmbit de la direcció científica es constata aquest pes específic: 5 de les 10 investigadores principals lideren grups de recerca. La tendència es reforça amb les noves incorporacions: de les 35 altes registrades el darrer any, 25 corresponen a dones, una proporció que evidencia una aposta clara per generar un entorn d’igualtat d’oportunitats.

Sandra Acosta, cap del grup de recerca en Models de Malalties Neurològiques del BBRC, defensa que aquesta aposta no respon únicament a criteris d’equitat. “Fomentar l’interès per la ciència entre les nenes i garantir les mateixes oportunitats per desenvolupar el talent investigador no és només una qüestió de justícia social, sinó una condició per avançar cap a una ciència de més qualitat i impacte”, assenyala. Segons Acosta, la diversitat dins els equips afavoreix enfocaments més innovadors i solucions més completes, especialment en àmbits tan complexos com la recerca biomèdica.

El centre centra la seva activitat en la fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer, especialment a través de l’estudi ALFA, una infraestructura pionera que permet analitzar de manera longitudinal els canvis cerebrals associats a la malaltia abans de l’aparició dels primers símptomes. Aquesta tasca requereix equips multidisciplinaris que integren investigació clínica, gestió de mostres biològiques, seguiment de participants i anàlisi massiva de dades, configurant un ecosistema científic on la presència femenina és cada vegada més rellevant.

El context demogràfic reforça la importància d’aquesta recerca. Actualment, s’estima que l’Alzheimer afecta unes 900.000 persones a Espanya —una de cada deu majors de 65 anys i un terç de les majors de 85. Sense una cura efectiva i amb una esperança de vida en augment, els casos podrien triplicar-se l’any 2050 i superar el milió i mig de persones només a l’Estat, amb l’impacte sanitari i social que això comportaria.

Neixen els Premis Hedy Lamarr per reconèixer les enginyeres que transformen el món

Coincidint amb el 11F, l’Institut de la Ingeniería de España (IIE) ha anunciat la creació dels Premis Hedy Lamarr a l’Enginyera Nacional i Internacional de l’Any, una iniciativa destinada a reconèixer dones que lideren transformacions decisives en àmbits estratègics com la innovació tecnològica, la sostenibilitat, la mobilitat, la digitalització industrial o el desenvolupament d’infraestructures crítiques.

L’anunci s’emmarca dins l’estratègia de l’Institut per fomentar vocacions STEM i visibilitzar referents femenins en un sector històricament masculinitzat. La presidenta de l’IIE, María Cruz Díaz, subratlla que la manca de referents visibles té conseqüències directes en les expectatives de les més joves: “Si una nena no veu enginyeres, difícilment imaginarà que pot ser-ho”. Els guardons es lliuraran el pròxim 12 de març en un acte específic convocat amb aquest propòsit.

El nom dels premis ret homenatge a Hedy Lamarr, inventora pionera que, juntament amb el compositor George Antheil, va desenvolupar un sistema de comunicacions per espectre eixamplat que va establir les bases tecnològiques del WiFi, el GPS i el Bluetooth. La seva figura simbolitza el talent femení que, malgrat haver estat determinant en l’evolució tecnològica del segle XX, sovint va quedar invisibilitzat en el relat oficial de la innovació.

Amb aquests guardons, l’IIE reforça una línia d’actuació que inclou programes de mentoratge STEM, iniciatives com “Enginyeres Referents”, informes anuals sobre la bretxa de gènere en l’enginyeria i aliances amb universitats i col·legis professionals. L’Institut agrupa nou grans branques de l’enginyeria —des de l’aeronàutica fins a la industrial o la de telecomunicacions— que actuen de manera coordinada per afrontar reptes com la transició energètica, la mobilitat sostenible o la digitalització. En aquest context, la presència femenina no es planteja com una quota simbòlica, sinó com una necessitat estructural per garantir la competitivitat i la capacitat d’innovació del sector.