La historiadora de L’Hospitalet publica Dones de foc (Angle Editorial) i reivindica el paper invisibilitzat de dones europees que van viure i van lluitar a Catalunya durant la Guerra Civil.

Dolors Marín Silvestre és doctora en Història Contemporània i una de les veus més sòlides en la recuperació del moviment llibertari. Natural i veïna de L'Hospitalet de Llobregat i investiga des de fa dècades les esquerdes de la memòria. Ara publica Dones de foc (Angle Editorial), un llibre que reivindica tretze dones que es juguen la pell durant la Guerra Civil espanyola i que, malgrat la seva rellevància internacional, han quedat fora del relat oficial.

Marín explica que el llibre neix d’una doble motivació: la recerca històrica i la necessitat de reparar una injustícia. “Soc historiadora i sempre vaig buscant històries de la memòria col·lectiva, però el que més em va motivar és la injustícia que se li havia fet a aquestes dones tan xules”, comenta l’autora.

La invisibilització de les dones

Per a Marín, l’oblit no és casual. Explica que a l’Estat espanyol ha costat molt recuperar la memòria històrica i que, tot i la feina feta des de les universitats, el pes del patriarcat ha estat determinant. I afegeix que, per la mirada masculina dominant, “les dones van quedar super, super oblidades”. Recorda que moltes d’elles eren figures molt conegudes internacionalment i que, malgrat això, aquí no sabíem ni tan sols que havien estat a Catalunya. Gairebé cent anys després encara s’estan rescatant noms femenins esborrats del relat oficial.
 

Barcelona, capital de llibertat als anys trenta

Als anys trenta Barcelona es converteix en un imant. Moltes dones arriben fugint del nazisme i de les lleis racistes de Hitler. D’altres venen atretes pel clima polític i social de la República.

“Moltes dones pensen que Barcelona és un lloc ideal, amb bon clima, i com era la República hi havia una llibertat increïble”, explica. Algunes hi desenvolupen carreres professionals pròpies, com la fotògrafa Margaret Michaelis, que munta el seu propi estudi i treballa per institucions i revistes catalanes.

Després del juliol del 36, moltes venen a viure la revolució en primera persona. Marín subratlla que cada una entén la revolució de manera diferent: “No només és un canvi polític, sinó que també és un canvi de paradigma sexual per a algunes, paradigma mental per a altres”.

Resistències que la història no ha valorat igual

La historiadora subratlla que la història no ha valorat igual les diferents formes de resistència. Ni tampoc ha tractat igual homes i dones.

Explica que algunes d’aquestes autores han estat traduïdes tard o només quan publicaven amb els seus marits. En alguns casos, fins i tot, els seus noms desapareixen en determinades edicions. Sovint se les presenta com a acompanyants, quan en realitat tenen trajectòries pròpies i, en alguns casos, arriben abans que ells.

Amb Dones de foc, la historiadora vol mostrar aquesta tensió: dones que volen anar al front, que s’integren en columnes que accepten ser milicianes, que resisteixen també a la rereguarda escrivint, fotografiant, ensenyant o organitzant.

Models diversos de dones lliures

Marín destaca que no hi ha un únic perfil. Hi ha dones d’entre vint i setanta anys, algunes soles, altres en parella o amb fills. El que comparteixen és valentia i compromís antifeixista.

“El que més m’ha meravellat són els diferents models que podem oferir a les dones joves de què és una dona lliure i compromesa”, afirma. També destaca la seva capacitat d’anàlisi política: “Totes aquestes dones del llibre tenen una capacitat d’anàlisi polític increïble”.

Per això rebutja una mirada superficial o romàntica. No vol que només es pensi “lo xules que eren”, sinó que també eren capaces de teoritzar políticament i fer crítica amb consciència.

Hi veu, a més, un paral·lelisme amb el present. “Hi ha un paral·lelisme del seu desig de viure de la pròpia feina, de la independència econòmica”, diu, així com en la idea de la sexualitat lliure i l’espai propi.

Presència al Baix Llobregat

Dolors Marín menciona la presència d’algunes d’aquestes dones al Baix Llobregat. Es poden localitzar en diferents espais del territori.
Entre els casos destacats hi ha el d’Emma Goldman, que participa en una col·lectivització a L'Hospitalet de Llobregat. També es troben referències a estades a El Prat de Llobregat, on algunes d’elles apareixen vinculades a llars d’infants per a nens refugiats.

Aquesta documentació permet identificar la presència d’aquestes dones en diferents municipis del Baix Llobregat durant la Guerra Civil i concretar els espais on van desenvolupar part de la seva activitat.

Referent en l’estudi del moviment llibertari

Doctora en Història Contemporània, Dolor Marín investiga des de fa anys les pràctiques dels anarquistes espanyols i col·labora amb col·lectius que treballen per recuperar la memòria del moviment llibertari. També ha donat classes i conferències en universitats. És autora d’altres obres centrades en la història social, política i en el paper de les dones en els moviments emancipadors com Espiritistes i lliurepensadores: Dones pioneres en la lluita pels drets civils, així com Clandestins: El maquis contra el franquisme, Ministres anarquistes o La Setmana Tràgica. 

Amb Dones de Foc amplia aquesta trajectòria posant el focus en les dones i en la necessitat de reescriure la historia des de una perspectiva més completa. “He intentat posar moltes dades d’altres noies perquè espero que altres dones joves s’interessin com jo i facin historia a partir d’aquest itinerari de dones”. El seu objectiu és obrir camí a noves investigacions i generar curiositat en les noves generacions.