La Fundació Hospitalàries reivindica les persones més enllà del diagnòstic, mentre Viladecans i l’Hospitalet programen activitats per promoure el benestar emocional comunitari. Què tenen en comú Abraham Lincoln, Marie Curie, Vincent van Gogh o Virginia Woolf? A més d’haver deixat una empremta en la història, diferents estudis biogràfics documenten o apunten que van conviure amb problemes de salut mental. La Fundació Hospitalàries Sant Boi els ha reunit simbòlicament en la campanya «Una fotografia per revelar», presentada amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, aquest dissabte, 10 d’octubre. La iniciativa vol combatre els prejudicis que encara fan que un diagnòstic eclipsi les capacitats, les aportacions i la identitat de les persones. A la imatge que encapçala aquesta informació apareixen els deu personatges de la campanya.

Les persones no són la seva malaltia 

La proposta recrea amb intel·ligència artificial una trobada impossible entre deu personalitats de la política, la literatura, la ciència, la pintura i la música. Assegudes en un mateix jardí per fer-se una fotografia conjunta, conviden a mirar més enllà de les etiquetes. L’espot parteix d’un treball de documentació sobre els seus retrats, trets físics i indumentària. Fundació Hospitalàries Sant Boi.

Amb més de 130 anys de trajectòria en l’atenció a la salut mental, la institució santboiana resumeix el sentit de la campanya amb una afirmació: «Les persones no són la seva malaltia». El reconeixement dels protagonistes permet qüestionar una mirada que sovint redueix les persones al patiment que experimenten. La iniciativa, però, també diferencia els episodis documentats de les hipòtesis diagnòstiques: en diversos casos no hi ha consens sobre quin trastorn haurien tingut segons els criteris actuals.

Deu trajectòries travessades pel patiment emocional

En el cas d’Abraham Lincoln, els biògrafs descriuen episodis depressius importants, amb períodes de profunda tristesa i abatiment que els seus contemporanis anomenaven «melancolia». Aquest patiment va conviure amb la seva carrera política i amb el lideratge del president nord-americà que va impulsar l’abolició de l’esclavitud. Winston Churchill també apareix vinculat a períodes de desànim, sovint associats a l’expressió «gos negre». La campanya recorda, tanmateix, que l’abast dels seus problemes emocionals i els possibles diagnòstics continuen sent objecte de debat historiogràfic.

Entre els pintors, Vincent van Gogh va experimentar crisis de salut mental, patiment emocional i ingressos hospitalaris, documentats també en les seves cartes. No existeix un diagnòstic retrospectiu definitiu. Edvard Munch, autor d’El crit, va descriure ansietat, depressió i crisis emocionals, en una vida marcada des de la infància per la malaltia i les pèrdues familiars. En Francisco de Goya, diferents historiadors relacionen el patiment psicològic amb la greu malaltia que el va deixar sord. La por, la desesperança i la violència travessen part de la seva obra, però no permeten establir per si soles un diagnòstic clínic consensuat.

La documentació sobre Virginia Woolf recull períodes de profunda depressió i crisis emocionals recurrents. Alguns especialistes han plantejat que podria haver tingut un trastorn de l’estat d’ànim, amb les limitacions pròpies d’una interpretació retrospectiva. L’altra escriptora de la fotografia, Emily Dickinson, va portar una vida progressivament apartada de les relacions socials. Les investigacions han suggerit possibles problemes d’ansietat o depressió, sense consens científic sobre un diagnòstic. Una fotografia per revelar

En l’àmbit científic, Isaac Newton va viure crisis emocionals, aïllament i un episodi amb insomni i comportaments desconcertants el 1693. S’han formulat hipòtesis sobre trastorns de l’estat d’ànim, però també sobre una possible intoxicació per mercuri. Marie Curie, per la seva banda, va experimentar un dol intens i episodis depressius després de la mort del seu marit, Pierre Curie, mentre continuava desenvolupant la seva carrera investigadora.

Completa la fotografia Ludwig van Beethoven, les cartes del qual mostren desesperança, irritabilitat i aïllament, especialment arran de la pèrdua progressiva d’audició. Tampoc no hi ha consens sobre un trastorn concret. El seu Testament de Heiligenstadt, escrit als germans el 1802, expressa tant el patiment provocat per la sordesa com la determinació de continuar vivint per la música.

Més activitats a Viladecans i l’Hospitalet

La sensibilització també es trasllada als espais comunitaris. Sota el lema «Dona la volta a la salut mental», la Fundació Hospitalàries ha anunciat activitats del 2 al 27 d’octubre a Sant Boi, l’Hospitalet i Granollers, amb tallers artístics, teatre, música, caminades, pràctica esportiva i clubs de lectura oberts al públic. Fundació Hospitalàries Sant Boi

A Viladecans, la Taula de Salut Mental impulsa una setmana d’activitats, del 7 al 14 d’octubre, amb el lema «Teixint vincles, estenent benestar». El programa ha situat l’acte central el dijous 8 a la plaça de la Vila, amb lectura del manifest, una intervenció de la poeta escènica Adriana Bertran i la projecció d’un vídeo d’ASDIVI. La reivindicació posa els vincles, el suport mutu i la comunitat al centre del benestar emocional.

Aquest dissabte, Torre Baró s’il·luminarà de blau per donar visibilitat a la jornada. La programació continuarà el dimarts 13, a les 18 hores, al Casal de Barri Montserratina, amb «Fils que sostenen: brodant benestar i suport mutu», i el dimecres 14, també a les 18 hores, a Can Xic, amb «Scroll (in)finit: una taula on l’influencer ets tu». Les propostes se sumen al teatre sobre les cures i al taller de pintura «Com em veus?».

A l’Hospitalet, el Mes de la Salut Mental estén les activitats durant tot l’octubre amb el lema «A L’Hospitalet acompanyem la teva salut mental». El programa inclou tallers, exposicions i espais de conversa. El 29 d’octubre, de 17 a 19 hores, l’Auditori Barradas acollirà la taula rodona «Activa l’estima i desactiva l’estigma», amb testimonis en primera persona. L’endemà, a les 10 hores, està prevista la presentació del primer Pla de Salut Mental municipal i del nou espai del Punt de Salut Jove, a l’avinguda del Carrilet, 312. img.lhdigital.cat

Encara se’n parla poc al món de l’esport

La necessitat de parlar-ne també arriba a l’esport professional. Segons l’estudi Radiografía del bienestar emocional y el deporte en España, impulsat per Nara Seguros, el 82% de les persones enquestades considera que encara se’n parla insuficientment, i el 32,8% creu que el debat només apareix quan el problema ja és greu. En canvi, el 87,5% considera que els testimonis dels esportistes ajuden a normalitzar aquestes experiències. La tenista Sara Sorribes reivindica aquesta capacitat de fer visible que qualsevol persona pot necessitar suport: compartir el que es viu també pot ajudar algú altre a demanar ajuda.