Deu trajectòries travessades pel patiment emocional
En el cas d’Abraham Lincoln, els biògrafs descriuen episodis depressius importants, amb períodes de profunda tristesa i abatiment que els seus contemporanis anomenaven «melancolia». Aquest patiment va conviure amb la seva carrera política i amb el lideratge del president nord-americà que va impulsar l’abolició de l’esclavitud. Winston Churchill també apareix vinculat a períodes de desànim, sovint associats a l’expressió «gos negre». La campanya recorda, tanmateix, que l’abast dels seus problemes emocionals i els possibles diagnòstics continuen sent objecte de debat historiogràfic.
Entre els pintors, Vincent van Gogh va experimentar crisis de salut mental, patiment emocional i ingressos hospitalaris, documentats també en les seves cartes. No existeix un diagnòstic retrospectiu definitiu. Edvard Munch, autor d’El crit, va descriure ansietat, depressió i crisis emocionals, en una vida marcada des de la infància per la malaltia i les pèrdues familiars. En Francisco de Goya, diferents historiadors relacionen el patiment psicològic amb la greu malaltia que el va deixar sord. La por, la desesperança i la violència travessen part de la seva obra, però no permeten establir per si soles un diagnòstic clínic consensuat.
La documentació sobre Virginia Woolf recull períodes de profunda depressió i crisis emocionals recurrents. Alguns especialistes han plantejat que podria haver tingut un trastorn de l’estat d’ànim, amb les limitacions pròpies d’una interpretació retrospectiva. L’altra escriptora de la fotografia, Emily Dickinson, va portar una vida progressivament apartada de les relacions socials. Les investigacions han suggerit possibles problemes d’ansietat o depressió, sense consens científic sobre un diagnòstic. Una fotografia per revelar
En l’àmbit científic, Isaac Newton va viure crisis emocionals, aïllament i un episodi amb insomni i comportaments desconcertants el 1693. S’han formulat hipòtesis sobre trastorns de l’estat d’ànim, però també sobre una possible intoxicació per mercuri. Marie Curie, per la seva banda, va experimentar un dol intens i episodis depressius després de la mort del seu marit, Pierre Curie, mentre continuava desenvolupant la seva carrera investigadora.
Completa la fotografia Ludwig van Beethoven, les cartes del qual mostren desesperança, irritabilitat i aïllament, especialment arran de la pèrdua progressiva d’audició. Tampoc no hi ha consens sobre un trastorn concret. El seu Testament de Heiligenstadt, escrit als germans el 1802, expressa tant el patiment provocat per la sordesa com la determinació de continuar vivint per la música.