Les ciutat veïnes obren una nova etapa de col·laboració per unificar ordenances, coordinar les respectives policies municipals i ajudar-se en projectes amb l’horitzó de l’any 2035 com la construcció del nou Hospital Clínic entre Pubilles Cases, Esplugues i la Diagonal; la construcció de l’intercanviador de La Torrassa i cobertura de vies, que resoldrà també l’accés a l’estació de Sants i el soterrament de la Gran Vía a l’alçada de l’hospital de Bellvitge i l’edificació d’un nou districte per ubicar serveis biosanitaris.

L’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat, David Quirós, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han escenificar a Can Arús l’eliminació de la frontera de la Riera Blanca durant la signatura aquest divendres un protocol de col·laboració entre ambdues ciutats per impulsar la constitució d’una Comissió Mixta que incrementi la seva col·laboració a tots els nivells. Que ningú es perdi, perquè el que han fet és pactar l’eina amb la que a partir d’ara començaran a treballar, perquè l’objectiu concret del protocol és crear una Comissió Mixta de composició paritària per tal d’estudiar la col·laboració pel que fa als grans projectes de transformació i planificació urbana, així com millorar la coordinació en la prestació de serveis. Però no deixar de ser un acord històric en el que Collboni ha reconegut que, a partir d’ara, el tractament entre ambdues ciutat serà de “tu a tu”.

Dos milions de ciutadans ara coordinats

Barcelona i L’Hospitalet conformen conjuntament un dels principals pols urbans, socials i econòmics de l’àrea metropolitana i del conjunt del país, amb dos milions de persones. La seva proximitat geogràfica, la continuïtat urbana i la intensa interrelació entre els seus teixits social, cultural i productiu fan que ambdues ciutats comparteixin reptes i oportunitats. De fet, és aquesta dimensió demogràfica, econòmica i institucional conjunta la que atorga les dues ciutats la seva capacitat d’incidència i el seu paper estratègic en el desenvolupament metropolità i català. És en aquest context que Barcelona i L’Hospitalet volen enfortir i elevar la seva col·laboració a tots els nivells.

Per a l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, la creació de la Comissió Mixta “constata la voluntat de totes dues ciutats d’anar de la mà en els projectes que compartim. És un acord històric -afegeix- i referma i enforteix la relació entre les dues ciutats”. Quirós ha remarcat també el suport de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en diversos projectes estratègics per al territori. En aquest sentit, ha assenyalat que “avui iniciem una nova etapa de col·laboració” i ha subratllat la importància que iniciatives com “la regeneració del Samontà, l’arribada del nou Clínic al campus de la Diagonal, l’ampliació de Fira de Barcelona, l’entorn del BioClúster de Salut i Innovació de Bellvitge i l’intercanviador de la Torrassa —que és la nostra Sagrera— es puguin abordar amb una mirada metropolitana”, ha afegit.

Finalment, l’alcalde hospitalenc ha posat en relleu l’objectiu compartit d’eliminar l’efecte frontera entre municipis mitjançant l’harmonització de les ordenances municipals, amb l’objectiu de “millorar la vida de la ciutadania”.
 

Garantit el dret de quedar-se

Per la seva banda, l’alcalde Collboni ha destacat que “avui la ciutat de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat posem en el centre de les nostres mirades i de les nostres prioritats els nostres veïns i veïnes, els més de dos milions de persones que viuen en tots dos municipis, i ho fem en totes les dimensions: des del punt de vista de les grans transformacions que estan en marxa a Barcelona i al conjunt de l'àrea metropolitana; i també de garantir el dret a quedar-se a la ciutat i als barris, i això vol dir habitatge assequible, oportunitats econòmiques i ciutats habitables” i ha afegit “aquesta comissió mixta i els continguts de l'acord el que fan és complementar i reforçar el projecte metropolità”.

L’alcalde de Barcelona ha anunciat que aquest és el primer conveni d'aquestes característiques que s'ha signat però no serà l'últim “perquè els alcaldes en general, i els progressistes en particular, sabem que no hem de perdre mai la perspectiva de l'escala humana, del veí i de la veïna, de la micropolítica, del gra petit, de com impacten aquestes transformacions i de com podem millorar la vida quotidiana de la gent també a partir de la cooperació entre els ajuntaments”.

Una pila de projectes de transformació urbana

Entre els àmbits concrets respecte dels quals s’ha expressat la voluntat i la necessitat d’enfortir la col·laboració, en la reunió d’aquest divendres s’ha fet referència a grans projectes de transformació com són el nou Campus Clínic i Porta Diagonal. La construcció del nou hospital Clínic permetrà alliberar 300.000 m2 de sostre hospitalari, docent i de recerca i més de 90.000 m2 d’àmbit de desenvolupament urbà. Això es complementarà amb 60.000 m2 de nou sòl urbanitzable al límit que conformen els dos municipis juntament amb Esplugues de Llobregat. La Comissió Mixta entre L’Hospitalet i Barcelona vol garantir que tota aquesta transformació urbana es faci de manera coherent, equilibrada i integrada en el continu urbà.

Més enllà del Campus Clínic i Porta Diagonal, a la reunió entre els dos alcaldes també s’ha tractat el projecte de Bioclúster d’Innovació i Salut de Bellvitge, que preveu més de 500.000 m2 de sostre per a desenvolupar i ubicar activitats científiques, empresarials i d’innovació vinculades a la salut, a banda de 50 hectàrees de zones verdes en què destaca el parc de Can Trabal; l’ampliació de la Fira i el nou barri de la Marina del Prat Vermell -amb un guany de 135.000 m2 de nou pavelló firal gràcies al Hall Zero i una torre d’oficines de 18.000 m2 a l’entorn de la plaça Europa de L’Hospitalet, a banda de la construcció d’uns 12.000 habitatges la meitat dels quals seran de protecció oficial-; i també la coordinació necessària per tirar endavant la regeneració urbana dels barris del Samontà a L’Hospitalet, limítrof amb els districtes barcelonins de Sants-Montjuïc i Les Corts.

Millorar la mobilitat interurbana

Més enllà dels esmentats grans projectes, entre les millores en coordinació tractades hi ha la possibilitat d’adequar la normativa vigent per tal de reduir l’efecte frontera en el continu urbà; la possible construcció futura d’un nou intercanviador de transport públic a la Torrassa que reforci el paper d’un dels principals nodes de mobilitat de l’àrea metropolitana; o bé la voluntat de millorar els diferents serveis de transport públic o la xarxa de carrils bici, a banda de la voluntat d’assolir una major coordinació en matèria de seguretat com per exemple la lluita contra la multireincidència. 

En termes de dimensions de població, la suma de Barcelona i L’Hospitalet configura un continu urbà que compta amb uns dos milions d’habitants -més d’1,7 milions a Barcelona i gairebé 300.000 a L’Hospitalet-, la qual cosa suposa una densitat poblacional i una intensitat d’activitat econòmica entre les més elevades i rellevants del sud d’Europa. Aquest espai urbà concentra una part molt significativa de l’activitat productiva del país, amb la ciutat Barcelona aportant per ella mateixa prop d’un terç del PIB de Catalunya i actuant, conjuntament amb el seu entorn metropolità immediat, com un dels principals motors econòmics, logístics i d’innovació del territori. 

Més múscul per afrontar els desafiaments

Aquest pes específic conjunt es tradueix en una gran capacitat de generació d’activitat econòmica, d’atracció de talent, d’innovació i de dinamització cultural, així com en una responsabilitat compartida per tal d’impulsar polítiques públiques que millorin la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest context, fons municipals de l’Hospitalet afirmen que “la cooperació institucional entre ambdós municipis esdevé una eina clau per reforçar la cohesió territorial, optimitzar recursos i afrontar de manera coordinada els grans desafiaments urbans del present i del futur”.

El protocol signat divendres busca, diuen els representants dels dos municipis, crear el marc que permeti explorar futures vies de col·laboració que serveixen a l’interès general del conjunt de la població d’ambdues ciutats. Aquest acord permetrà aterrar en un futur compromisos i obligacions concretes per part de cada Ajuntament, ja sigui l’aportació de mitjans materials, econòmics o personals, per una banda, o bé la prestació concreta de serveis que faci possible que els veïns i veïns rebin aquests serveis en les millors condicions.

En aquest primer pas per incrementar la col·laboració, el protocol detalla la composició futura d’aquesta Comissió Mixta, que estarà formada per la presidència compartida entre alcaldes, alterna cada dos anys; vuit vocals que seran igualment distribuïts de forma igualitària; i la secretaria d’aquesta, que serà assumida també de forma alterna pels secretaris o secretàries de cadascuna de les dues ciutats coincidint amb la presidència de l’òrgan.