Rosalía ja ha desvetllat com és la seva gira Lux 2026 després del concert ofert aquest dilluns a Lió, el mateix dia que l’editorial Libros del Kultrum publica la primera biografia de l’artista, titulada Buscando a Rosalía, escrita pels periodistes Yeray S. Iborra i Oriol Rodríguez.

La compositora i cantant de Sant Esteve de Sesrovires ho ha tornat a fer. Amb el seu últim disc Lux, que acapara la part principal d’aquesta gira, arrenca una nova era en la carrera de la que és ja sens dubte la més important creadora contemporània. Ja va passar amb El mal querer Tour i després amb Motomami World Tour, i ara amb el Tour Lux 2026 ha tornat a donar la campanada d’un nou fenomen musical amb la gira més gran i ambiciosa de la seva carrera i la incursió en el món de l’espiritualitat.

Els grans sempre tenen biografia

I com una gran que és amb els seus 33 anys, Rosalía també té biografia. Segons explica l’editorial, l’obra es planteja com “un road trip de no ficció” que intenta reconstruir els moments decisius —tant les epifanies com els desencants— que han marcat la trajectòria de l’artista. Per a això, els autors entrellacen nombrosos testimonis, alguns inèdits i altres propers o poc coneguts, amb l’objectiu d’oferir una mirada àmplia sobre la figura de l’artista.

L’editorial explica que el llibre analitza diferents etapes de la vida de Rosalía: la seva infància, la seva joventut, el seu entorn familiar i el seu poble, Sant Esteve de Sesrovires, a més de revisar la seva evolució musical, la seva discografia i les col·laboracions que han marcat la seva carrera. També s’atura en el que els autors descriuen com el seu “èpic desembarcament a la indústria musical nord-americana”, un dels moments clau de la seva consolidació internacional.

De Motomami a “la Santa”

A través d’entrevistes i relats de persones que han coincidit amb ella en diferents moments, la biografia intenta dibuixar el procés que va portar Rosalía a convertir-se en una de les artistes espanyoles més influents de la música global. L’inici del llibre, de fet, arrenca amb un record personal que situa el lector en els primers anys de la Motomami, abans d’assolir la fama internacional: “Vaig conèixer Rosalía quan tot just era una vintena que vestia vambes blanques de plataforma i prenia cafè passat el migdia (com només els vintanyers poden fer). Encara no era La Rosalía, ni molt menys la Motomami o la Santa”.

El llibre no compta amb la col·laboració de l’artista, com han reconegut els seus autors durant la promoció de l’obra que, tanmateix, han explicat que la seva intenció no era escriure una biografia convencional. La seva intenció, reconeixen, ha estat informar, analitzar i oferir un relat atractiu des del punt de vista del lector. El repte del llibre ha estat reconstruir la biografia de l’artista a partir dels retalls de la seva vida que ella mateixa ha mostrat i també en les entrevistes. Un puzle que es reflecteix com a declaració dels autors des del mateix títol del llibre: Buscando a Rosalía i que confirma la dificultat d’accés a la que ja és una gran estrella.

’Hospitalet, el seu quarter general

Al carrer Can Pi, 19 de l’Hospitalet, és on Rosalía ha establert el quarter general de les seves empreses i l’estudi de gravació amb el qual somiava des de fa més de deu anys, quan va dir a l’aleshores Twitter: “Si algun dia tinc pasta, no seré Warhol, però muntaré un lloc que faci honor a aquest esperit on els artistes es puguin trobar i crear”. Ho signava Rosalía Vila Tobella el 2015, dos anys abans d’estrenar-se amb Los ángeles, la seva primera obra, i quatre abans del pelotazo de El mal querer i molt més lluny de convertir-se en l’estrella internacional com Motomami.

Dit i fet, una dècada després d’aquell primer esbós conceptual i amb l’assumpte de la “pasta” absolutament resolt, la cantant del Baix Llobregat ha obert a l’Hospitalet potser no la The Factory d’Andy Warhol, però sí una base d’operacions creatives i artístiques, un estudi de gravació que ja està acabat i en funcionament. L’espai escollit per Rosalía s’emmarca ara en el Districte Cultural de l’Hospitalet, pol d’atracció que agrupa a les zones industrials de la ciutat i a l’antic barri dels escombriaires de Can Pi i dels barraquistes de “la Bomba” a més de 500 creadors i col·lectius i on conviuen estudis d’artistes, locals d’assaig i de música en viu, a més de galeries d’art, espais de producció audiovisual, estudis de disseny, arquitectura i publicitat, tallers de disseny de moda i joies...

El vehicle, una empresa immobiliària

La de Sant Esteve de Sesrovires s’ha bolcat de ple al mercat immobiliari, triant per al seu nou negoci un nom que no deixa indiferent ningú, Tresamamis SL. Una empresa administrada per la seva mare i mànager, Pilar Tobella, i que està integrada a la societat Motomami SL, l’altra empresa de Rosalía on la mare administra la carrera musical de l’artista.

Tobella ja compta amb experiència en l’administració de negocis. De fet, abans d’endinsar-se en el sector immobiliari, va ser directora general a Suprametal, una empresa familiar especialitzada en la fabricació de plaques i etiquetes metàl·liques que va ser fundada per l’avi de l’artista, Jaume Tobella Bosch. La societat es va constituir de manera oficial el 12 de març de 2024 al Registre Mercantil de l’Hospitalet amb un capital inicial de 3.000 euros, sent la mare de la cantant l’única administradora de la societat, segons va avançar Celebrity Limpio Worth, el portal especialitzat en fortunes de famosos.

Pilar Tobella juga un paper important en el nou negoci, implicant-se de ple en la gestió de l’activitat a través de la “promoció, construcció, compra, venda, arrendament i comercialització en general de tot tipus d’edificacions, terrenys, solars, finques rústiques i urbanes”, segons figura al registre. Malgrat que s’han revelat pocs detalls sobre els pròxims projectes de Tresamamis S.L., el que podria ser el primer projecte és la creació d’un estudi de música al carrer Can Pi de l’Hospitalet, un lloc perquè artistes emergents desenvolupin la seva creativitat musical.

De sorpresa en sorpresa

En la seva actuació als Brit Awards a finals de febrer, on Rosalía es va coronar com a artista internacional de l’any, la versió de “Berghain” que va interpretar amb orquestra, cors i la convidada Björk, va donar la volta al món. Es tractava d’una versió diferent de la de l’àlbum Lux, ja que tot el tram final del tema es va convertir en una sessió techno amb l’aparició d’una electrònica de rave dura i en què el que més va destacar va ser la imponent coreografia a càrrec del col·lectiu francès (La)Horde, format per Marine Brutti, Jonathan Debrouwer i Arthur Harel, que des del 2019 dirigeix el Ballet Nacional de Marsella. El show va començar amb un cor de cantants angelicals que van resultar ser ballarins, donant a la gala un toc rave inoblidable que ja convidava a pensar que la Rosalía més electrònica i ballable continua amb nosaltres malgrat la seva incursió en l’òpera i el misticisme. És més, fent compatible tot això.

Fins a l’inici del Lux Tour, Rosalía ha interpretat en directe només tres cançons de l’últim disc: Reliquia, La Perla i Berghain. En totes elles ha destacat la presència a l’escenari de músics —com va fer també als Goya de 2019 i a la gala dels Grammy Llatins de 2023 a Sevilla—, cosa que també cobra una major presència a la gira. Perquè no hi ha ningú que sàpiga combinar a les mil meravelles flamenc, òpera, música clàssica i reggaeton.

En un mes, la tindrem al Sant Jordi

El Lux Tour de Rosalía ja ha arrencat i les actuacions a Madrid al Movistar Arena seran els dies 30 de març i 1, 3 i 4 d’abril, mentre que al Palau Sant Jordi de Barcelona la gira recalarà els dies 13, 15, 17 i 18 d’abril. L’escenari central adopta una forma semicircular i se situa a la zona habitual, al fons del recinte. Per la seva banda, el segon punt d’acció s’estén cap al públic en una passarel·la amb forma de creu, dissenyada per acostar encara més l’artista als assistents i dinamitzar el desenvolupament del show.

Aquesta estructura transforma la manera de viure el concert: l’experiència canvia segons el punt des d’on es miri, ja sigui davant de l’epicentre del show o a prop de l’escenari alternatiu. Cada ubicació proposa una narrativa diferent, amb moments que es revelen de manera única segons la perspectiva.La cantant ha explicat que entén el directe com un acte d’entrega absoluta al públic. Tot i així, no ha ocultat que les gires suposen per a ella un immens repte personal: el ritme nòmada i la distància del seu entorn l’enfronten a un important desgast emocional. La promesa s’ha complert: el concert és una experiència intensa, cuidada al mil·límetre i pensada per deixar empremta. Perquè Rosalía és capaç de portar a l’escenari els temes dels seus discos tan diferents als quals s’ha associat una estètica concreta. Per això aquest tour està integrat de diferents estils que en realitat són els que defineixen Rosalía. Perquè la cantant del Baix és tan inclassificable com el territori que l’ha vist néixer i evolucionar. I és aquí on rau la seva màgia i la del Baix: barrejar el diferent i aconseguir que funcioni. Tic tac, tic tac… En un mes la tindrem al Sant Jordi.