Les sessions d’energia, talent, videojocs i ocupació de la Barcelona New Economy Week (BNEW) han coincidit en una idea: la tecnologia obre oportunitats, però el seu impacte depèn de com s’apliqui, de la formació i de les regles que l’acompanyin. Quatre joves periodistes han assistit a quatre debats i aquestes són les seves conclusions.

El futur de l’economia no es decideix només als laboratoris ni depèn únicament d’incorporar noves tecnologies. També exigeix xarxes elèctriques capaces de respondre a una demanda més gran, empreses que sàpiguen finançar-se i treballadors preparats per canviar de funcions. Aquesta mirada va travessar diverses sessions del BNEW, celebrat al DFactory de la Zona Franca de Barcelona.

En les converses sobre energia, intel·ligència artificial, videojocs i talent aplicat a l’aviació i l’espai van aparèixer reptes diferents, però connectats: com passar de la innovació a solucions útils, com sostenir els projectes i quines capacitats necessitaran les persones per adaptar-s’hi.

Emmagatzemar energia i modernitzar les xarxes

La taula de BNEW Energy sobre emmagatzematge energètic ha reunit Antoni Franquesa, Laura García, Maurici Hervas i Òscar Ribas, amb la moderació de Manuel Járrega. Els participants assenyalen que el sistema elèctric necessita més flexibilitat i estabilitat, i apunten a les bateries com una eina per emmagatzemar energia i utilitzar-la quan calgui, contribuir a l’equilibri del mercat i reduir la volatilitat dels preus, informa Daniel Moreno.

L’emmagatzematge, però, no resol per si sol les necessitats del sistema. Els experts plantegen també la importància de continuar desenvolupant les renovables i flexibilitzar la demanda. Perquè les bateries puguin desplegar tot el seu potencial, reclamen nous models de negoci, una regulació estable i claredat en les connexions a la xarxa. També defensen la seva participació en els mercats de balanç i capacitat, així com que se’n remuneri la disponibilitat.

«Fa deu anys que parlem del mateix tema, ja n’hi ha prou», ha afirmat Franquesa en una crida a passar de la discussió a l’aplicació de mesures. La modernització de les xarxes ha estat un altre dels eixos del debat. En aquest sentit, les distribuïdores hauran d’avançar cap a una gestió més digitalitzada i adaptada a un sistema energètic cada vegada més complex. La taula també ha apuntat als ports com a actors de la transició. I han posat els exemples de Barcelona i Bilbao, que ja desenvolupen projectes fotovoltaics després d’obrir-se la possibilitat que inverteixin en energia.

La conclusió d’aquest debat ha estat que la transició requereix alguna cosa més que instal·lar renovables. Emmagatzematge, digitalització, xarxes modernitzades, demanda flexible i regles clares han d’avançar de manera coordinada per facilitar les inversions.

La IA transforma el treball i planteja una bretxa per als joves

La sessió «Huma+IA: el futur del treball. Com la IA està redefinint el treball, les capacitats i l’ocupabilitat» ha abordat una inquietud estesa: què passarà amb les feines convencionals a mesura que la intel·ligència artificial automatitzi tasques. Han participat en el debat Daniel Furlan, vicepresident de la Fundació Pimec; Anna Golsa, consellera delegada d’Eurofirms Group, connectada virtualment, i Alexander Phimister, fundador i director de Phimister’s Business School. Ha moderat la trobada José María Santos, d’Ibercaja.

Golsa ha assenyalat que, segons les previsions, el 39% de les habilitats clau canviaran abans del 2030. La transformació, sosté, no consisteix únicament a formar les persones en noves eines, sinó que també obliga a revisar processos i propostes de valor. La col·laboració entre persones i tecnologia requerirà control de qualitat, capacitat d’adaptació i habilitats com el lideratge i l’aprenentatge autònom, informa Marc de las Heras.

Un dels punts d’alerta és l’entrada dels joves al mercat laboral. Golsa descriu la intel·ligència artificial com una possible barrera per als perfils júnior, mentre que Phimister observa que algunes empreses contracten menys persones a l’inici de la seva carrera. El repte, plantegen, és que els nous treballadors puguin adquirir experiència i coneixements pràctics en un entorn on canvien les tasques i els llocs de treball.

Furlan ha posat el focus en les petites empreses: nou de cada deu companyies a Catalunya són pimes i el 80% són microempreses. Per a moltes, el repte no és trobar una eina universal, sinó identificar on pot ser útil. En aquest punt, ha comparat la implantació de la IA amb «entrar en una ferreteria i demanar un tornavís», ja que una tecnologia aïllada no resol les necessitats de totes les empreses. La seva proposta és començar per casos senzills, millorar processos i avançar a partir de l’experiència.

Els ponents també han subratllat la importància de l’ètica, la traçabilitat i la protecció del coneixement propi. La IA pot executar cada vegada més tasques, però les empreses necessiten persones capaces de decidir com integrar-la i avaluar-ne els resultats. «La clau són i continuaran sent les persones», ha resumit Golsa.

Emprendre en videojocs: tresoreria, equip i decisions

BNEW Gaming ha traslladat el debat de la tecnologia a la gestió empresarial. La sessió, moderada per Laia Alomar, consellera delegada i cofundadora de Panoptic Studios, ha reunit Sandra Adrián, sòcia directora de Modo Cripto, i Carlos Martínez, responsable d’estudi de Dust Games.

Dust Games va néixer d’un projecte universitari, després que els seus fundadors tinguessin dificultats per trobar feina al sector. L’equip ja ha llançat un videojoc i en desenvolupa un segon. Modo Cripto, per la seva banda, va apostar pels criptoactius i la cadena de blocs (blockchain), un àmbit que, en paraules d’Adrián, obliga a provar, mesurar i decidir quines idees tenen recorregut, informa Daniela Valls.

El finançament ha ocupat bona part de la conversa. Martínez ha explicat que l’equip va compaginar el desenvolupament del joc amb altres feines per mantenir-se. Adrián ha recordat que «necessites tresoreria» i adverteix del risc d’acceptar amb rapidesa les condicions d’un inversor, perquè cedir massa percentatge pot fer perdre el control de l’empresa.

Els dos emprenedors han defensat equips petits, funcions ben repartides i la incorporació de col·laboradors quan sigui necessari. També han discrepat sobre el paper del blockchain dins dels videojocs: Adrián destaca la possibilitat que els jugadors siguin propietaris de determinats elements, mentre que Martínez recorda que el videojoc és un producte cultural i que l’experiència de jugar pot tenir valor per si mateixa.

Innovació aeroespacial que busca aplicacions concretes

En la sessió de BNEW Talent dedicada a l’aviació i l’espai s’han presentat cinc iniciatives emprenedores. Systellar, dirigida per Sergi Company, treballa en models d’intel·ligència artificial per donar suport a tasques d’enginyeria de sistemes en el disseny de satèl·lits i drons. H2 Dron Energy, amb Marcos González al capdavant, desenvolupa propulsió amb hidrogen per ampliar l’autonomia dels drons i reduir-ne l’impacte ambiental.

AviaLeader, fundada per María Gabriela López, aplica formació basada en competències a la preparació aeronàutica, amb atenció a la consciència situacional i la presa de decisions. DG Anywhere Global Solutions, liderada per Gerard Moya, ofereix assistència remota per validar enviaments de mercaderies perilloses i revisar documentació i etiquetatge. Net2Fly, fundada per Claudia Romeo, ajuda operadors, empreses i institucions a gestionar els requisits per operar drons de manera legal i segura; el 2026 va llançar Certidron, una plataforma per simplificar aquests tràmits, informa Álvaro Reche.

Les cinc propostes mostren diferents maneres de portar la innovació a problemes concrets: des de dissenyar tecnologia i formar professionals fins a validar mercaderies i facilitar operacions aèries. Juntament amb els debats d’energia, ocupació i videojocs, dibuixen una nova economia en què l’avenç tècnic obre possibilitats, però el seu desenvolupament depèn de disposar d’infraestructures, finançament, capacitats i regles que permetin convertir-les en activitat sostenible.