La societat que vivim
Quan reflexiona sobre la rapidesa amb la qual evolucionen les coses en l'actualitat, expressa la seva percepció que tot avança excessivament ràpid, assenyalant especialment “l'àmbit tecnològic, com els telèfons, quan ens acostumem a una innovació i ja sorgeix una altra”. Encara que reconeix i accepta aquesta acceleració, Dayana diferència entre el ritme frenètic de la tecnologia i la necessitat de mantenir-se al dia amb les notícies, argumentant que la cobertura d'esdeveniments en constant canvi requereix adaptar-se a la velocitat dels incidents.
Actualment la intel·ligència artificial es una gran protagonista i quan li vaig preguntar com afecta en la seva activitat, Dayana afirma que prefereix no pensar massa en aquest aspecte. La seva actitud reflecteix la incertesa que pot comportar entorn al camp del periodisme.
En la societat que vivim, es quasi impossible no comptar amb el nostre acompanyant vital, el telèfon mòbil. Quan se li pregunta si apaga el mòbil o es desconnecta de les xarxes socials per a recuperar la capacitat de concentració, Dayana respon amb un “doncs realment no”, indicant que no sol adoptar aquesta pràctica.
Més tard, parlant en relació amb l'opinió que les xarxes socials són equiparables a una droga dura que crea dependència, la periodista no està totalment conforme d'aquesta comparació. No obstant això, exposa la seva preocupació pel fet que “els joves haurien de llegir més, informar-se millor i llegir periòdics” per a no perdre la valuosa pràctica de la lectura. Destaca que hi ha ments molt intel·ligents que troben la seva connexió amb el món a través del paper, subratllant així la importància de preservar l'hàbit de la lectura encara que ens predomina l'era digital.
Dayana García comparteix detalls sobre les seves lectures actuals, destacant que es troba immersa en l'obra "La sang del pare" de Carlo Magne, composició guanyadora del premi Planeta. No obstant, esmenta que té diverses lectures en curs al mateix temps, la qual cosa suggereix una diversitat d'interessos i una capacitat per a abordar diferents temes.
Fins i tot, comparteix la seva perspectiva sobre com l'opinió pública afecta el seu treball com a periodista. Amb una experiència de molts anys en la professió, destaca que ha après a mantenir l'enfocament en la seva labor, evitant distreure's massa amb l'opinió. Encara que té un compte en Twitter, el seu ús es limita a la revisió d'alertes rellevants, i no s'endinsa en el contingut més extens de la plataforma.
El seu enfocament a utilitzar les xarxes socials mostra una estratègia de separar les distraccions del contingut rellevant per al seu treball. Aquesta actitud reflexa una mentalitat molt enfocada en la qualitat de la informació, més que en els corrents d'opinió superficial o entreteniment que sovint caracteritzen les xarxes socials.
Reflexionant sobre la identificació amb el perfil de les nostres generacions, ella assenyala que “em sento més identificada els de la meva edat, però amb les edats posteriors ja no”. Després li pregunto sobre si considera que les persones majors han de retirar-se per a deixar passo als joves i puc confirmar que Dayana aborda la qüestió amb una perspectiva equitativa. Opina que “la retirada no és necessària”, sinó més aviat advoca per la integració i la barreja de generacions. Suggereix que la societat hauria de buscar un equilibri, permetent una representació equitativa tant de persones majors com joves en diferents àmbits, per poder complementar-se.
Emfatitza que els joves poden aportar significativament a les persones majors, especialment en àrees com la tecnologia, on la bretxa és més pronunciada. Argumenta que l'intercanvi de coneixements i experiències entre generacions pot ser beneficiós per a totes dues parts, fomentant un enriquiment de la societat en el seu conjunt.