Actualment existeix molt més talent en els joves del que podem arribar a imaginar. Per això, no hem de pensar que les noves generacions no estaran preparades per al futur. 

Dayana García, periodista i actual reportera de La Sexta, és un dels increïbles casos que trobem al Baix Llobregat. Destaca per la seva amabilitat, entusiasme i enèrgic acompliment en l'àmbit periodístic. Resideix a Castelldefels, on comparteix la seva vida amb el seu fidel company caní, un encantador Golden retriever i junts es deixen inspirar per la serenitat de la platja. Aquesta connexió amb la naturalesa i l'exercici a l'aire lliure no només proporciona moments d'alegria, sinó que també contribueix a un estil de vida saludable.

La seva passió pel periodisme la va portar a graduar-se en la Universitat Abat Oliba CEU, demostrant des de sempre un clar propòsit professional. Amb una barreja de determinació i carisma, Dayana s'ha consolidat com una figura influent en el món de la informació, destacant pel seu compromís i dedicació.

Respecte al periodisme

Des de ben menuda, Dayana García va tenir clar el seu interès per dedicar-se al periodisme. Segons les seves pròpies paraules, aquesta vocació es va manifestar des de la seva infància, ja que sempre es va destacar per la seva habilitat per a expressar-se. Considera que “parlar és el que millor sé fer”, i aquesta aptitud la va conduir naturalment cap a aquesta meravellosa professió periodística.

Quan se li pregunta sobre la qüestió que crea tant debat sobre si creu que el periodisme tradicional desapareixerà, Dayana respon un “no” rotund. Encara que reconeix els canvis introduïts per l'era digital, sosté que el periodisme tradicional, incloent-hi la ràdio, continuarà tenint rellevància. Així mateix, manifesta desitjant que així sigui, subratllant la importància de mantenir el paper fonamental dels mitjans de comunicació tradicionals.

Quan li pregunto sobre les característiques que considera essencials per a un líder en el camp del periodisme, la jove destaca la importància de no limitar-se a un horari fix. En aquest ofici de comunicació, on l'actualitat i els esdeveniments en temps real són fonamentals, és determinant comprendre que el treball no se cenyeix a un horari convencional d'oficina. “Estàs subjecte al que pugui passar”, afirma Dayana García. La flexibilitat i la disposició per a adaptar-se a les demandes canviants del dia a dia són aspectes clau que creu que destaca en un líder periodístic. A més, ressalta la necessitat de “tenir chispa”, suggerint que la passió i l'entusiasme són qualitats igualment importants.

En relació amb el periodisme, li vaig preguntar sobre l'evolució de la relació entre periodistes i fonts en l'era digital. La reportera assenyala que s’ha de fer un esforç addicional per a construir la confiança necessària. La rapidesa i la immediatesa de les notícies digitals poden influir en la dinàmica de la relació, i la periodista suggereix que “és fonamental establir confiança mútua” per a garantir la qualitat i la veracitat de la informació en aquest entorn digital que es troba en constant canvi.

La societat que vivim

Quan reflexiona sobre la rapidesa amb la qual evolucionen les coses en l'actualitat, expressa la seva percepció que tot avança excessivament ràpid, assenyalant especialment “l'àmbit tecnològic, com els telèfons, quan ens acostumem a una innovació i ja sorgeix una altra”. Encara que reconeix i accepta aquesta acceleració, Dayana diferència entre el ritme frenètic de la tecnologia i la necessitat de mantenir-se al dia amb les notícies, argumentant que la cobertura d'esdeveniments en constant canvi requereix adaptar-se a la velocitat dels incidents. 
Actualment la intel·ligència artificial es una gran protagonista i quan li vaig preguntar com afecta en la seva activitat, Dayana afirma que prefereix no pensar massa en aquest aspecte. La seva actitud reflecteix la incertesa que pot comportar entorn al camp del periodisme.

En la societat que vivim, es quasi impossible no comptar amb el nostre acompanyant vital, el telèfon mòbil. Quan se li pregunta si apaga el mòbil o es desconnecta de les xarxes socials per a recuperar la capacitat de concentració, Dayana respon amb un “doncs realment no”, indicant que no sol adoptar aquesta pràctica.

Més tard, parlant en relació amb l'opinió que les xarxes socials són equiparables a una droga dura que crea dependència, la periodista no està totalment conforme d'aquesta comparació. No obstant això, exposa la seva preocupació pel fet que “els joves haurien de llegir més, informar-se millor i llegir periòdics” per a no perdre la valuosa pràctica de la lectura. Destaca que hi ha ments molt intel·ligents que troben la seva connexió amb el món a través del paper, subratllant així la importància de preservar l'hàbit de la lectura encara que ens predomina l'era digital. 

Dayana García comparteix detalls sobre les seves lectures actuals, destacant que es troba immersa en l'obra "La sang del pare" de Carlo Magne, composició guanyadora del premi Planeta. No obstant, esmenta que té diverses lectures en curs al mateix temps, la qual cosa suggereix una diversitat d'interessos i una capacitat per a abordar diferents temes. 

Fins i tot, comparteix la seva perspectiva sobre com l'opinió pública afecta el seu treball com a periodista. Amb una experiència de molts anys en la professió, destaca que ha après a mantenir l'enfocament en la seva labor, evitant distreure's massa amb l'opinió. Encara que té un compte en Twitter, el seu ús es limita a la revisió d'alertes rellevants, i no s'endinsa en el contingut més extens de la plataforma.

El seu enfocament a utilitzar les xarxes socials mostra una estratègia de separar les distraccions del contingut rellevant per al seu treball. Aquesta actitud reflexa una mentalitat molt enfocada en la qualitat de la informació, més que en els corrents d'opinió superficial o entreteniment que sovint caracteritzen les xarxes socials. 

Reflexionant sobre la identificació amb el perfil de les nostres generacions, ella assenyala que “em sento més identificada els de la meva edat, però amb les edats posteriors ja no”. Després li pregunto sobre si considera que les persones majors han de retirar-se per a deixar passo als joves i puc confirmar que Dayana aborda la qüestió amb una perspectiva equitativa. Opina que “la retirada no és necessària”, sinó més aviat advoca per la integració i la barreja de generacions. Suggereix que la societat hauria de buscar un equilibri, permetent una representació equitativa tant de persones majors com joves en diferents àmbits, per poder complementar-se. 

Emfatitza que els joves poden aportar significativament a les persones majors, especialment en àrees com la tecnologia, on la bretxa és més pronunciada. Argumenta que l'intercanvi de coneixements i experiències entre generacions pot ser beneficiós per a totes dues parts, fomentant un enriquiment de la societat en el seu conjunt.

El futur que ens espera

Parlant sobre el futur, Dayana García amb una actitud positiva, expressa que prefereix no preocupar-se pel futur i opta per viure el present. Aquesta perspectiva reflecteix una mentalitat centrada en gaudir del moment actual en lloc d'angoixar-se pel desconegut futur. Dayana revela que viu el present i no projecta una visió específica del seu futur. Després vaig preguntar-li sobre la seva definició d'èxit, destaca que per a ella l’èxit és “ser feliç amb el que fas”. 


Finalment, després d’aquesta meravellosa conversa entre les dues, vam abordar la qüestió de les tres coses que s'emportaria a una illa deserta. Dayana en la seva elecció tria elements essencials per a la supervivència i la connexió amb l'exterior. Opta per una màquina dessaladora d'aigua per a garantir el subministrament d'aigua potable; en segon lloc, porta amb ella al seu gos i en tercer lloc, tria un telèfon mòbil, en el cas de que hagués cobertura, per a sol·licitar ajuda si és necessari. 

Durant tota l'entrevista, puc destacar la versatilitat i la passió de Dayana García en el periodisme. Ella m’ha demostrat que és una model a seguir, ja que troba motivació en la diversitat de temes que aborda en el seu dia a dia, així demostrant un interès genuí per explorar diferents àmbits de la informació. Dayana García és l’exemple de l’amor al periodisme.