El Castell de Cornellà ha acollit avui la presentació oficial de la Universitat Marítima Europea de Barcelona (UMEB), un projecte acadèmic estratègic impulsat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i la Federació Espanyola d’Empresaris del Mar (IVEAEMPA), que ha nascut amb una clara vocació europea i internacional. L’acte ha reunit representants com ara: Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat; Iolanda Piedra, presidenta del Clúster Català d’Economia Blava i representant dels clústers marítims regionals a l'àmbit estatal; Javier Garat, president del Clúster Marítim Espanyol,  i altres actors institucionals, empresarials, sindicals i acadèmic. En una jornada que ha servit per situar Cornellà al centre del debat sobre el futur de l’economia blava.

La UMEB s'implementarà a Cornellà en un dels eixos de transformació de la ciutat, molt a prop de l’actual empresa Siemens, on l’ajuntament està fent una important inversió pública per la rehabilitació urbana i econòmica on es contemplen diferents àrees d’entorn urbanitzable. Ara bé, la universitat s’ha concebut com la primera especialitzada exclusivament en economia blava a Europa, un sector clau que agrupa activitats com la pesca, la logística marítima, el transport, la biotecnologia, l’energia marina, la indústria alimentària o la construcció naval. En un context en què el sector és consolida com un dels motors més grans de desenvolupament econòmic, innovació i ocupació qualificada. L’alcalde del municipi ha insistit que “hi han unes necessitats que cal afrontar, que quan es parla d’economia blava, no se sap del que es parla. I en veure els 12 subsectors es demostra que hi ha molt que fer i també que és necessari obrir les vies del món de l’educació”, ha afirmat.

El projecte no només ha reforçat el paper del municipi com a pol formatiu i econòmic, sinó que ha consolidat una trajectòria que ja compta amb referents com el Museu Agbar de les Aigües, el Museu de les Matemàtiques de Catalunya o el Citilab, reconegut com a laboratori social de referència a escala europea. En aquest sentit, Antonio Balmón, ha subratllat que “el que fem és demostrar que la col·laboració entre administracions privades i públiques és necessària, que ambdues musculatures s’han de fusionar per intensificar una proposta que captem que es produeix en els nostres entorns econòmics, socials, professionals i educatius”.

Tot i no tenir costa, Cornellà ha aspirat a convertir-se en un node estratègic d’aquest ecosistema gràcies a la seva ubicació i connectivitat. “Tot el món ha de remar perquè és un lloc estratègic des del punt de vista de mobilitat. No hi ha un espai on es tingui tantes oportunitats de transport privat i públic”, ha assegurat Balmón, que ha defensat una ciutat preparada per captar talent i activitat econòmica vinculada al sector marítim. Aquest debat ha estat rrecurrent, la ubicació d’una universitat marítima en una ciutat sense mar. Tanmateix, Iolanda Piedra ho ha descartat com un obstacle: “No és cap handicap. Són les persones i les capacitats… també es fan estudis marítims a Madrid i tampoc té mar”, ha assegurat, reforçant la idea que el coneixement i el talent no han depès exclusivament de la geografia.

“Hem pogut canalitzar aquesta proposta que estarà ben orientada, ens donarà seguretat; nosaltres el que farem serà acompanyar i demostrar que el nostre territori és encara una bona fàbrica de coneixement, oportunitats i realitats relacionades amb un sector que és tan important com és el de l’economia blava”

Antonio Balmón, alcalde de Cornellà

En aquest sentit l’economia blava és especialment rellevant per al Baix Llobregat, una comarca amb municipis costaners com Castelldefels, Gavà, Viladecans o el Prat de Llobregat, on conflueix activitat portuària, logística, industrial i de recerca. En aquest context, els clústers “les unions d’empreses dels 12 subsectors de l’economia blava”, tal com ha definit Javier Noriega, president del Clúster Marítim d’Andalusia jugen un paper clau com a estructures de cooperació entre empreses, universitats i administracions. La presidenta del Clúster Català d’Economia Blava, ha destacat que “l’oferta formativa hi es, però per respecte al camp docent encara l’hem d’acabar de perfilar, el que sí sabem és que volem començar amb un màster com a prova pilot”, ha explicat.

El projecte de la UMEB s’ha de desplegar de manera progressiva, durant el que es preveu ser, al llarg de la pròxima dècada. “A nivell de construcció ens agradaria fer la primera prova pilot en formació on-line… això està previst l’any 2027 o 2028. La construcció del primer edifici podria estar inaugurada d’aquí a quatre anys. La previsió total són 10 anys”, ha detallat Piedra, que també ha remarcat que “una cosa molt important és que l’espai estigui ben integrat en el desenvolupament urbanístic de tot aquest espai de la ciutat que l’ajuntament en aquest sentit té sempre l’última paraula”, ha assegurat.

Durant l’acte també s’han abordat qüestions com el finançament, els permisos i el marc legal. “El finançament serà privat, però la iniciativa és pública”, ha puntualitzat Piedra, mentre que Balmón ha recordat que “el que s’ha fet ara per part de l’ajuntament és garantir urbanísticament que el projecte serà possible, però no serà fàcil”, ha admès.

La jornada ha inclòs diverses taules rodones que han articulat el debat entorn dels principals reptes de l’economia blava. En primer lloc, s’ha celebrat una taula d’agents econòmics i socials, coordinada per la presidenta del Clúster Català d’Economia Blava i presidenta d’honor d’IVEAEMPA, Iolanda Piedra, en la qual han intervingut Hilario Aguilar Rodríguez, secretari de Socioeconomia, Polítiques Públiques i Comunicació de CCOO, que ha vingut en l’absència de la secretaria general de CCOO de Catalunya, Belén López Sánchez; Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya; i Mikel Camps, vicepresident de PIMEC. En aquesta taula, els representants sindicals i empresarials han abordat reptes com la manca de professionals qualificats, la necessitat d’innovació i la coordinació entre el teixit productiu, la formació i les administracions públiques, posant l’accent en la necessitat d’anticipar les demandes futures del sector marítim.

”Fe que el talent que surt de les universitats es transformi en negoci i empresa encara ens falta com a país desenvolupar una mica més”, ha afirmat Camps durant la seva intervenció. “El sistema educatiu està molt interioritzat en la titulació universitària, quan en estructures i models d’èxits europeus, la formació professional hauria de tenir més pes”, ha completat Ros, que afegeix que “al mateix temps cal un altre plantejament de la formació professional, especialment de la dual i a la dels treballadors. S’inverteix molts diners en tecnologia d’última generació i s’inverteix molt poc a formar als treballadors en utilitzar-la”. Aguilar Rodriguez durant la seva intervenció ha comparat la iniciativa amb el Campus UPC de la Mobilitat Sostenible de Martorell, en relació a que ambdues propostes “posen el eix en el desenvolupament de competències professionals molt determinades”, com també a mencionat a les microcredencials universitàries impulsades per l’Ajuntament de Sant Boi.

Posteriorment, s’ha dut a terme la taula de clústers marítims, coordinada per Javier Garat, president del Clúster Marítim Espanyol (CME) i secretari general de CEPESCA, amb la participació de Javier Noriega, president del Clúster Marítim-Marí d’Andalusia (CMMA), i Luis Guerrero, director de Marine & Offshore (Espanya i Portugal) a Bureau Veritas Iberia i membre del Comitè Executiu del CME. Els participants han coincidit a assenyalar la manca de perfils professionals qualificats com un dels principals reptes estructurals de l’economia blava, així com la necessitat de reforçar la cooperació entre clústers a escala estatal i europea. En aquest context, Garat ha destacat que “la creació de la UMEB respon a una necessitat estructural del sector marítim en Espanya, que requereix una formació més especialitzada, coordinada i alineada amb els reptes actuals de l’economia blava”, ha afirmat, tot subratllant també “la importància d’atraure joves altament capacitats que puguin cobrir les nombroses oportunitats laborals que ofereixen els diferents subsectors marítims”.

L’Ajuntament ha garantit la viabilitat urbanística del projecte, tot i reconèixer les dificultats. “La ciutat la tenim preparada”, ha afirmat Balmón, que ha insistit que el projecte requereix consens i visió a llarg termini. “Tot el món ha de remar amb nosaltres, no per generar polarització per objeccions polítiques o gestions jurídiques”, ha dit.

Amb la UMEB, Cornellà ha fet un pas endavant en la seva estratègia de ciutat del coneixement. “Hem pogut canalitzar aquesta proposta que estarà ben orientada… i demostrar que el nostre territori és encara una bona fàbrica de coneixement, oportunitats i realitats”, ha conclòs Balmón, situant la UMEB com un projecte de futur amb impacte local, estatal i europeu.