Fins al 30 de setembre es poden presentar candidatures individuals i col·lectives als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, els guanyadors dels quals es proclamaran el proper 20 de novembre en una gala que se celebrarà a l’Auditori de Cornellà. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ja ha iniciat la recepció de les candidatures al seu web www.cecbll.cat/13premis per aconseguir uns guardons als quals no s’accepten autocandidatures i és imprescindible que sigui un tercer (individualment o una entitat o institució) qui les presenti.

El president del CECBLL, l’olesà Jordi Sicart, ha posat de relleu la importància de la gala de la Nit de la Cultura com a promoció d’una comarca que la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, ha qualificat “que també lidera en cultura”. En l’última edició d’aquests premis biennals que es van lliurar a Sant Vicenç dels Horts en el cinquantè aniversari del CECBLL (2024), es van presentar 116 candidatures i, en total, al llarg de les dotze edicions s’ha superat el miler de persones i entitats candidates, “un indicador quantitatiu i qualitatiu” de la potència cultural del Baix, segons ha subratllat Sicart durant la presentació dels Premis al CitiLab de Cornellà.

Lideratge cultural de Cornellà

Conxita Sánchez Medina, de la junta del CECBLL i responsable dels Premis, ha aprofundit en el lideratge exercit per Cornellà en la història comarcal, precisament quan es compleixen 50 anys de les primeres vagues generals i ara quan la ciutat es manifesta antiracista. Una Cornellà de la qual ha glosat haver tingut dirigents emblemàtics com Frederic Prieto, el seu primer alcalde, l’escriptor Ignasi Riera i el periodista i després regidor de l’Ajuntament, Vicenç Badenes, impulsor del CitiLab, l’auditori del qual porta el seu nom.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà, Ot García, com a amfitrió de l’acte i de la Nit de la Cultura del 20 de novembre, ha reconegut que “pertanyo a una generació que mirem enrere amb gratitud i per entendre el que ens precedeix”, i ha subratllat que la cultura “és un motor de progrés, no és un luxe i fomenta l’autoestima col·lectiva”. Tampoc implica només grans escenaris i grans noms com Aitana, Rosalía o Estopa, “ja que cultura també és el grup de teatre del barri, la biblioteca plena i el grup de dones que comparteixen la seva vida organitzant activitats per combatre la solitud, perquè el Baix és lluita i també apoderament femení”, ha conclòs.

Lideratge cultural del Baix

Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, ha subratllat que aquest territori és un 10 en diverses magnituds: “10 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya, 10 per cent de la població i un 10 pel seu entorn natural de muntanyes i del delta i pel seu potencial Parc Agrari que possibilita una gastronomia d’alt nivell i de veritable km 0”.

Martínez justifica el lideratge cultural del Baix en quatre eixos: la força dels seus 30 municipis que impulsen els equipaments i activitats; la preservació patrimonial arquitectònica i natural, base d’un turisme cultural en què destaquen des d’un jaciment del neolític a Gavà, castells medievals, el Museu del Renaixement de Molins de Rei o la joia del modernisme català, la cripta de Gaudí a Santa Coloma de Cervelló, patrimoni de la humanitat precisament en l’any del centenari de la mort del genial arquitecte.

La força de les entitats i de les persones que impulsen les activitats culturals del Baix, com exemplifica el mateix Centre d’Estudis Comarcals, és el quart element que potencia aquest lideratge cultural que “preserva la història i la memòria d’un territori amb tradició industrial i lluites democràtiques, i això cal recordar-ho ara que hi ha qui justifica que unes persones tinguin més drets que altres, cosa que ens pot portar a un altre desastre”, ha advertit Eva Martínez.

Categories individuals i col·lectives

Neus Ribas, responsable de projectes del CECBLL, ha explicat com presentar les candidatures als premis a través del web de l’entitat, tant en la categoria individual com col·lectiva per a entitats en quatre apartats diferents: cultural, ecologia, social i economia; mentre Helena Roma, responsable de comunicació del Centre, ha revelat el canvi de disseny dels guardons, a més de les diferents fases dels Premis.

El procediment de selecció dels finalistes anirà a càrrec d’una comissió del CECBLL que seleccionarà 12 candidatures individuals i 36 col·lectives. Un jurat independent votarà secretament i el seu veredicte no es coneixerà fins a la gala de la Nit de la Cultura del 20 de novembre a l’Auditori de Cornellà, on es lliuraran 12 premis col·lectius, tres per cadascun dels quatre àmbits, i els sis premis individuals. També es lliuraran tres premis singulars: a la millor iniciativa del territori de parla catalana, a la millor iniciativa de Cornellà com a municipi amfitrió de la gala i a una personalitat baixllobregatina que s’escollirà a través d’una votació popular a la pàgina web del CECBLL durant els deu dies previs a la gala.

El repte de la IA al Baix

Javier González, director del CitiLab, ha aixecat el teló de l’eix temàtic de l’edició d’aquest any dels Premis de Reconeixement Cultural, que pivota entorn dels reptes de la Intel·ligència Artificial (IA) per construir un bon futur, després que la passada edició se centrés en el 50 aniversari del CECBLL.

El fet que la IA no pensi, que simplement repliqui i amplifiqui els nostres biaixos hauria d’alertar-nos per “no delegar les decisions morals a aquests sistemes, perquè l’important és qui decideix i amb quina responsabilitat”, ha dit després d’aclarir que “no plantejo els reptes des de la por, sinó des de la responsabilitat que hem de ser conscients de la transformació que estem travessant”. Per exemplificar aquest repte, González ha citat el biaix de gènere en la IA en l’àmbit laboral, perquè tendeix a assignar als homes els càrrecs de responsabilitat i a les dones els treballs de cures.

En aquest sentit, ha recordat que els entrenadors de la IA són als Estats Units i a la Xina, “països amb altres cultures, prejudicis i biaixos”. També ha recordat que, segons l’últim informe de l’OCDE, el 20 per cent de les empreses espanyoles utilitza fins a 5 eines de gestió algorítmica per monitoritzar l’activitat laboral i canalitzar ordres als seus empleats.

El director del CitiLab ha posat els exemples de dues petites sancions imposades a un jutge i a un advocat per elaborar el primer una sentència recolzant-se en ChatGPT i va rebre una multa de 1.000 euros; i el lletrat per haver-se detectat en un recurs d’apel·lació seu cites de fins a 48 sentències totalment falses, rebent una multa de 420 euros. Davant aquestes situacions, González s’ha preguntat “qui és el responsable que una màquina prengui decisions, si, a més, es comparteixen dades sensibles com les que figuren en sentències o recursos?”.

Perill d’erosió de la democràcia

La sobirania tecnològica i l’erosió del debat públic que la IA pot provocar en la nostra democràcia ha estat el segon repte abordat per González. S’ha recolzat en diverses dades, com que el 80 per cent de la despesa corporativa d’Europa en el núvol i els programes està en mans nord-americanes. “Una dependència de sobirania tecnològica que resulta pràcticament total, ja que depèn d’infraestructures que la Unió Europea no controla”, ha emfatitzat.

En el cas de la sobirania, González ha assenyalat que tres empreses nord-americanes (Amazon, Google i Microsoft) dominen entre el 70 i el 85 per cent del mercat europeu i en el núvol, de manera que les nostres dades circulen per servidors subjectes a lleis que no són europees, com la “US Cloud Act”, que permet al govern nord-americà accedir a totes les dades sense ordre judicial europea, independentment d’on estiguin emmagatzemades. En aquest punt, ha advertit que “qui controla la sobirania tecnològica controlarà el futur”.

També l’erosió del debat públic queda reflectida en el fet que el 67 per cent dels europeus, principalment a Espanya i al Regne Unit, tem que la IA manipuli les eleccions, mentre que una tercera part pensa que la IA ja ha influït en el seu vot, atès que s’han detectat 215 incidents documentats catalogats com a perjudicials en el 80 per cent de les 50 eleccions celebrades durant 2024 en altres tants països. Incidents com “deepfakes” de líders polítics, microsegmentació i desinformació massiva que fragmenten el debat col·lectiu, ha denunciat González.

Qui perd, qui guanya i qui decideix?

El director de CitiLab ha continuat la seva anàlisi sobre els reptes de la IA amb el fet que aquesta tecnologia “ja redistribueix poder i treball, perquè la transició del model productiu ja ha començat i és desigual: no afectarà les mateixes persones, territoris ni etapes vitals”, ha afirmat. A Espanya, xifra en 2 milions els llocs de treball en risc durant els pròxims deu anys, concentrats en ocupacions tècniques i administratives de nivell mitjà i alt que requereixen tasques cognitives rutinàries o d’alta exposició a la IA. L’exclusió ja ha començat, com ja indiquen els anuncis d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERE) a Capgemini, Inetum, Allianz i Telefónica que afecten més de 6.700 treballadors.

Per a González, existeixen oportunitats de la IA i “cal aprofitar-les”, perquè en els últims sis anys s’han multiplicat per 7,8 les ofertes de treball que requereixen l’ús d’aquesta tecnologia al nostre país, especialment amb ofertes per a especialistes en gestió de dades, mentre el 21 per cent de les empreses de més de 10 treballadors ja utilitzen a Espanya la IA, cosa que suposa un repte per a les petites i mitjanes empreses “que sense suport territorial veuran ampliar-se la bretxa competitiva” en matèria de productivitat respecte a les grans empreses.

Empremta ambiental i marc legal

El director de CitiLab, laboratori urbà que ajuda a fer accessible a tota la ciutadania la tecnologia digital, també ha assenyalat que la IA pot consumir o salvar el planeta pel que fa a l’empremta ambiental que genera el seu ús, plantejant que “dependrà de com la governem perquè vagi en una o altra direcció”. De fet, els centres de dades multiplicaran per 2 el consum d’electricitat actual l’any 2030, mentre que les emissions de CO2 d’aquestes mateixes instal·lacions es multiplicaran per sis en el mateix horitzó.

En el capítol legislatiu, González ha subratllat que, tot i que la Unió Europea ja té una llei reguladora de la IA, “no s’aplica sola”. En aquest sentit, l’AI Act (reglament de la UE de l’any 2024) és el marc legal més avançat del món per regular aquesta tecnologia, ja que prohibeix explícitament pràctiques com el reconeixement d’emocions al lloc de treball i centres educatius, els sistemes de puntuació social, la identificació biomètrica en temps real en espais públics (amb excepcions de les forces de seguretat de manera restringida) i la manipulació subliminal que causi perjudici significatiu. Pràctiques que poden comportar fins a 35 milions d’euros de multa o el 7% de la facturació per a qui les incompleixi.

Les propostes de CitiLab

En aquesta tessitura, Javier González ha defensat que des de CitiLab estan disposats a “tenir un paper preponderant en aquest combat i volem trobar aliats per anar junts en el lideratge futur de la IA”. Aliats com els municipis del Baix i entitats com el CECBLL. En aquest sentit, ha exposat les tres línies d’actuació que desenvolupa el laboratori tecnològic des de Cornellà i que passen, en primer lloc, per l’alfabetització digital perquè “tots els col·lectius estiguin capacitats, entenguin i utilitzin la IA amb sentit crític”. També fomenta “la deliberació ciutadana mitjançant la creació d’espais col·lectius per decidir quins usos de la IA volem i rebutgem”, a més d’impulsar projectes “pilots d’innovació responsable a partir del codisseny juntament amb la ciutadania, de manera que la IA sigui més inclusiva, més transparent i més sostenible”.