Fa dues dècades que els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat, i més en concret els de Viladecans i Gavà, reclamen a la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) inversions per evitar les inundacions dels seus camps com les produïdes durant la darrera DANA del mes de novembre, que va fer malbé les collites. En el mateix marc, el sector agrícola va aprofitar per tornar a fer sentir la seva veu per boca del president de la Cooperativa Agrícola de Viladecans, Carles Faura, que va reclamar “fets i no més paraules”.

També durant la Fira de Sant Isidre, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va fer una visita a l’estany de la Murtra acompanyada de les alcaldesses de Viladecans, Olga Morales, i de Gavà, Gemma Badia, i de directius d’Aigües de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Durant la visita, Paneque va presentar un protocol de gestió que estableix un marc per a la modernització d’infraestructures clau per reduir els riscos d’inundació i els procediments de drenatge en cas de pluges intenses, i alhora tenir cura de l’espai natural protegit.
 

Les pèrdues per inundacions han posat en risc la continuïtat de moltes explotacions.
 

Entre les actuacions més destacades hi ha la intervenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que durà a terme la millora integral de l’enclusa de l’estany. Aquesta actuació contempla la instal·lació de comportes automàtiques, la implementació de sistemes avançats de control elèctric i la integració d’un sistema de control remot, cosa que permetrà una gestió més àgil i eficient de l’aigua. La consellera Sílvia Paneque ha declarat que “el que fem avui és posar les bases per a una nova manera de gestionar l’aigua i el territori. No només parlem de canals o comportes, sinó de convivència amb el medi, de garantir la sostenibilitat dels usos agrícoles i naturals, i de ser més competitius en un escenari de dificultats climàtiques”.
 

La via de desguàs de tota la conca

Aquesta zona humida té actualment una capacitat molt limitada de drenar una elevada quantitat d’aigua en poc temps, arran de les diferents infraestructures que limiten l’evacuació de l’aigua al mar, i alhora cal tenir cura i actuar per a la millora del seu estat. Per això ha explicat Paneque que “volem deixar molt clar que això no és un anunci aïllat. És la primera fita d’un treball sostingut, amb calendari, pressupost i responsabilitats assignades”. “El Govern farà seguiment rigorós de cada pas, i estarem al costat del territori en tot moment”, ha afirmat la consellera, que ha afegit que el protocol “és una eina útil perquè ens hem assegurat que sigui tècnicament solvent, ambientalment responsable i realista”.

La consellera ha avançat que “En els mesos vinents, continuarem treballant amb el món municipal, les entitats i el territori a favor del Delta del Llobregat. Catalunya -ha continuat- té la capacitat i la fortalesa de transformar i fer-ho amb nova tecnologia respectuosa amb la natura i els paisatges. Potenciem la natura i els paisatges, a la vegada que volem ser més competitius i treballar amb la màxima excel·lència”.
 

Aquest estany de la zona deltaica del Llobregat constitueix la via de desguàs de les aigües pluvials de tota la conca que drena a través de les rieres i de les corredores de Viladecans i Gavà. Aquesta zona humida, que és un espai protegit dels espais naturals del Delta del Llobregat, també juga un paper fonamental per al sosteniment de l’activitat agrícola, que és molt diferent en temps sec i en temps de pluja.
 

El paper del cargol d’Arquímedes

En episodis de pluges intenses, l’estany puja de cota i pot comportar la inundació de zones properes. És per aquest motiu que una de les mesures que s’ha detallat en aquest protocol d’actuació se centra en l’activació del cargol d’Arquímedes, un dispositiu situat a la resclosa de l’estany i que s’empra per a l’elevació de l’aigua per damunt de la resclosa, reduint així els riscos d’inundació.

En aquest protocol, aquesta infraestructura seria gestionada per les cooperatives de Gavà i Viladecans, que posarien en marxa el sistema en funció de les previsions de pluja emeses pel Servei Meteorològic de Catalunya i que caldrà seguir les consignes de cotes d’aigua a l’estany per preservar la qualitat del medi, i les comunicacions que els redactors del Protocol han acordat.
 

La tecnologia permet anticipar riscos i millorar la resposta davant pluges intenses.
 

En cas de persistència de pluges i després de comprovar els nivells de l’estany per part de les cooperatives de Gavà i Viladecans, en cas de necessitat es podrà demanar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Aigües de Barcelona que es pugui activar algun dels tres cargols d’Arquímedes dels que disposa la depuradora de Gavà-Viladecans, per així poder incrementar el drenatge, complint amb tot moment amb els requisits ambientals que requereix la zona.

Un cop superat l’episodi de pluges, l’AMB i Agbar s’encarregaran de retirar els possibles residus en cas de sobreeiximents i revisar el tancament de la barra de sorra, així com la neteja del canal de la Murtra.
 

Prop de 7 milions d’inversions

Segons el protocol, les diferents administracions invertiran un total de 6,9 milions d’euros per executar actuacions directament vinculades a aquest espai fins a l’any 2027. Aquest finançament prové de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en col·laboració amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i s’emmarca en un conjunt més ampli de millores dins el Delta del Llobregat.
 

Entre les actuacions previstes, destaca la que realitzarà l’ACA per millorar la resclosa de la Murtra, destinada a la modernització del sistema de drenatge mitjançant la instal·lació de comportes automàtiques, nous sistemes de control i quadres elèctrics, i la integració del control remot. A això s’hi sumen els treballs per analitzar i millorar l’ampliació de l’Estació de Regeneració (ERA) de Gavà/Viladecans, per incrementar l’aportació d’aigua a l’estany, i els estudis per a la incorporació de cargols d’Arquímedes addicionals i reixes de neteja automàtica.

També és rellevant l’actuació de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural per restaurar els marges de l’estany i la connexió amb les zones agrícoles. Aquesta actuació inclourà la rehabilitació de canals de drenatge, així com la implementació de filtres verds per millorar la qualitat de l’escorrentia. Aquestes intervencions contribueixen tant a la millora ecològica com a l’eficiència agrícola i hidràulica de l’espai.
 

Full de ruta actiu

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) haurà de finançar, juntament amb l’ACA, les actuacions de millora i minimització dels sistemes dels col·lectors unitaris del sistema de sanejament de Gavà/Viladecans, la redacció dels Plans Integrals de Gestió dels Sistemes de Sanejament (PIGSS) de Gavà-Viladecans, així com l’execució de les actuacions que es defineixen en aquests plans. Aquestes actuacions tenen un cost total de 4,8 MEUR.

Per això Paneque ha manifestat que “el protocol ens ha de permetre, també, actualitzar-nos. I ho farem a mesura que avancem inversions i millores. No és un paper a l’arxiu; és un full de ruta actiu, amb seguiment i avaluació contínua. El Govern s’hi ha compromès del tot i agraeix profundament la feina de totes les persones que hi han participat. Aquest compromís amb el Delta del Llobregat ja es tradueix en actuacions concretes.

Paneque ha conclòs: “Totes aquestes actuacions s’emmarquen en un objectiu més ampli: la potenciació del Delta del Llobregat. El programa d’inversió del Delta preveu 40,7 milions d’euros fins al 2028, dels quals 6,6 milions d’euros es destinen a la millora ambiental i de drenatge; i 34,1 milions d’euros a millores en el sistema de sanejament”.
 

El Delta del Llobregat afronta una transformació amb calendari i pressupost.
 

Les actuacions ja projectades s’aniran desenvolupant, principalment, entre 2025 i 2027, tenint en compte que el total d’actuacions que es defineixin en els PIGSS, que encara s’han d’elaborar, tindran un període d’execució més llarg.