Santa Eulàlia acull un parell de vestigis del seu passat de la indústria tèxtil amb desigual futur. Mentre a Can Trinxet, a la carretera de Santa Eulàlia, ja han començat les obres de rehabilitació de tres de les seves naus per acollir una nova Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i la regidoria del districte III (Santa Eulàlia i Granvia Sud), així com una plaça pública, la fàbrica de Godó i Trías, a la Gran Via, a prop de la plaça Europa, manté la indefinició del seu futur ús com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) després d’haver estat objecte de diversos i frustrats plans al llarg de les darreres dècades.

El que queda de Can Trinxet, envoltada de blocs d’habitatges, és un històric complex industrial que va néixer de la unió de la Fàbrica de filatures Trinxet, actualment desapareguda, i la Fàbrica de Can Gras, formada per diferents naus que es van construir entre 1906 i 1910 per l’arquitecte català Modest Feu i Estrada. Va ser una de les empreses més importants de l’Hospitalet durant la primera meitat del segle XX, donant feina a centenars de persones i sent un dels exemples més rellevants de la Santa Eulàlia industrial del primer quart de segle, dedicada a la confecció de filats i teixits de cotó.

Manifesta 15, la Biennal Nòmada Europea

La nau lateral va ser rehabilitada i adaptada el 2019 com a sala per a usos socials i culturals, amb les condicions mínimes normatives d’ús i prevencions d’incendi, organitzant-se al seu interior concerts i actuacions de diversa índole. Es va restaurar part de la façana, reforçada l’estructura de l’edifici i reconstruïda la coberta i, de fet, durant dotze setmanes, del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024, Can Trinxet va acollir una de les delegacions de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, l’edició 2024 de la Biennal Nòmada Europea.

En efecte, Can Trinxet va ser l’escenari l’any passat d’un prestigiós esdeveniment d’art contemporani que buscava transformar el territori mitjançant la cultura, amb l’abordatge d’aspectes com el canvi social, ecologia i memòria històrica. L’oferta del festival artístic va recollir una sèrie dinàmica d’activitats per a tots els públics amb un programa que es va enriquir amb les activitats de les Focus Week, que es van dur a terme a la seu itinerant, que va recórrer 11 ciutats abordant els temes de la biennal i fomentant la participació local.

Vaixell insígnia del Districte Cultural

Per la seva banda, Godó i Trías és un exemple industrial modernista, en el qual destaca l’ús del maó vist i les seves grans naus diàfanes. Per les seves grans dimensions, l’objectiu municipal és que es converteixi en el "vaixell insígnia" del Districte Cultural de L’Hospitalet, una àrea que ja atrau artistes i empreses creatives que fugen dels preus de Barcelona en un canvi radical d’usos: de fabricar sacs de jute al segle XIX a ser un centre d’art digital al segle XXI.

Les obres a Can Trinxet finalitzaran el juliol de 2027 i inclouen la rehabilitació de dos pavellons de la nau del carrer Santa Eulàlia, l’annexa i l’extrem sud de la nau lateral i, paral·lelament, se substituiran diverses cobertes de la nau central per garantir la seva conservació provisional, ja que es preveu una segona fase per completar la rehabilitació. En total es transformaran 2.581 metres quadrats amb una inversió de 2,9 milions d’euros aportats per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en col·laboració de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que ha redactat el projecte de reforma i executa les obres de transformació de l’antic complex industrial en un nou espai públic.

Un museu, el nou projecte

El nou projecte que ara es planeja per a la fàbrica de Godó i Trías és The Factory Museum. Després del rebuig del Museu Hermitage al port de Barcelona, els mateixos promotors (Stoneweg i Cultural Development) van traslladar la seva mirada a l’Hospitalet. Es tracta d’un centre d’arts visuals, cultura digital i exposicions immersives. El projecte de rehabilitació corre a càrrec de l’estudi RCR Arquitectes (guanyadors del Premi Pritzker).

Fa un any, a l’abril de 2025, es va aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic necessari per a la reconversió de la fàbrica Godó i Trías i s’espera que, un cop realitzada, actuï com un motor clau per al Districte Cultural de la ciutat després d’una inversió privada d’uns 50 milions d’euros per rehabilitar els més de 7.200 metres quadrats de la fàbrica.

Servei més digital i accessible per a Santa Eulàlia

La nova regidoria del Districte de Santa Eulàlia i Granvia Sud que acollirà Can Trinxet segueix el model de la regidoria dels districtes IV i V situada a la segona planta de l’edifici del Mercat Municipal de la Florida, un equipament denominat Florida 6.0 i que també té un ús com a centre de transformació digital de l’Hospitalet. Fonts municipals assenyalen que es tracta d’una regidoria del segle XXI que es basa en “la digitalització i l’acompanyament actiu dels veïns en l’ús de la tecnologia, que es traslladarà a la resta de districtes de la ciutat amb l’objectiu d’oferir a la ciutadania una administració més propera i accessible”.

Ambdós projectes plantegen espais oberts com a nou concepte d’atenció a la ciutadania i prioritzen aspectes com la innovació tecnològica, la visibilitat de l’edifici i l’accessibilitat de les persones usuàries. El nou equipament s’emmarca en el pla general l’Hospitalet 6.0, una estratègia de digitalització amb la qual l’Ajuntament vol convertir l’Hospitalet “en una ciutat plenament connectada on no hi hagi bretxa digital, amb una administració digitalitzada i accessible, amb un teixit productiu que aprofiti les oportunitats de la digitalització, on es fomentin el talent, la formació i les oportunitats laborals”, subratllen les mateixes fonts municipals.

Altres projectes fantasma

Abans de l’arribada del projecte The Factory Museum a la fàbrica Godó i Trías, l’Ajuntament hospitalenc i diverses entitats van proposar altres usos que no van arribar a materialitzar-se per manca de finançament o canvis d’estratègia. El penúltim va ser un centre de formació gastronòmica liderat pel xef hospitalenc Ferran Adrià, però es va avançar a l’altre costat de la Gran Via el Culinary Hub ara en aliança amb el xef Martín Berasategui com un centre adscrit a la Universitat de Barcelona per formar la nova generació de cuiners i gestors de restaurants.

L’antepenúltim projecte també fallit va ser un museu de l’automoció i es va valorar la possibilitat d’albergar col·leccions de vehicles històrics, però la idea no va prosperar davant la manca d’un soci inversor sòlid. També es va contemplar la possibilitat d’habilitar la fàbrica com a equipament municipal genèric. En aquest sentit hi va haver propostes veïnals per convertir-lo en un espai purament públic (biblioteques o centres esportius), però l’alt cost de rehabilitar una estructura industrial tan gran va fer que el consistori busqués la col·laboració publicoprivada.

El 2017 també es va publicitar per a Godó i Trías el projecte d’instal·lar un Centre Europeu de Medicina Tradicional Xinesa (TCM-EU). Es va tractar del pla més ambiciós i comentat per a aquesta fàbrica, però va acabar en un sonor fracàs. El maig de 2017, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, va viatjar a Pequín per signar un acord que va ser qualificat d’històric amb el govern xinès i la Generalitat de Catalunya. La idea era convertir l’antiga fàbrica en el referent de la medicina xinesa a Europa amb una inversió anunciada de 80 milions d’euros.

El complex havia d’albergar un hospital de medicina tradicional, un centre de recerca, una universitat (amb el suport de la Universitat de Barcelona) i un centre cultural. Als inversors xinesos els agradava la Godó i Trías no només per la seva estètica modernista (que els recordava a certs edificis tradicionals orientals), sinó per la seva proximitat al clúster biomèdic de Bellvitge, amb l’hospital general del mateix nom i l’Institut Català d’Oncologia - Hospital Duran i Reynals.

“Ghosting” o enganyats com a xinesos

Malgrat que el 2018 es va arribar a aprovar el pla urbanístic necessari, el projecte mai va arribar a posar-se en marxa, convertint-se en un fantasma. Segons fonts municipals, els inversors xinesos (l’Ajuntament de Pequín i l’empresa European Traditional Chinese Medicine) van deixar de respondre (ara es diria que li van fer “ghosting” a l’alcaldessa Núria Marín). L’Ajuntament els havia cedit una oficina temporal a la ciutat per treballar en el projecte, i un dia, poc abans de la pandèmia, els tècnics municipals es van trobar el despatx buit. Havien marxat sense donar explicacions en una autèntica desaparició. El 2020, el consistori va donar un ultimàtum o últim avís a l’ambaixada de la Xina, però després de no rebre resposta, el projecte es va donar per mort oficialment.

S’han valorat diverses raons del sonor fracàs d’aquest projecte, tot i que mai hi va haver una versió oficial per part dels inversors, de manera que s’interpreta que a l’Ajuntament es van fer excessives il·lusions. També es diu que els inversors xinesos no acabaven de comprendre els temps i procediments administratius europeus, la burocràcia, o un possible canvi de prioritats o estratègies polítiques per part del govern de Pequín respecte a la seva expansió internacional. El cert és que l’esclat de la COVID-19 va acabar d’enterrar qualsevol possibilitat de reprendre el contacte.