Canvi de to i diminutius
Per l’altra banda, també hi podem trobar un mal hàbit molt present dins la societat, l’elderspeak, és a dir, parlar d’una manera concreta quan ens dirigim a les persones grans. Això, especialment s’evidencia amb el canvi de to a l’hora de conversar, l’ús de diminutius i possessius com ara ‘vellet o velleta’, o la intenció de referir-se a totes les persones sèniors com, ‘els nostres avis’.
Segons la Guia per a una Comunicació Lliure d’Edatisme, de la Fundació HelpAge International España, “tothom és susceptible de sofrir en algun moment de la nostra vida la discriminació per edat. En aquest sentit, hem de ser conscients que l'edatisme afecta a tothom de manera directa. Cert és que moltes vegades, ho fem de manera inconscient, sense mala intenció o, fins i tot, al contrari, amb la millor de les intencions. Però els comentaris edatistes poden tenir conseqüències irreparables, per la qual cosa cal aprendre a utilitzar llenguatges i comportaments adequats”.