L’aniversari del retorn del president a Catalunya, aquest divendres 23 d’octubre, ha coincidit amb la restauració del seu sepulcre al cementiri de Cervelló, el seu poble natal, i amb el reconeixement al fundador d’Open Arms als premis Persevera, creats en memòria del president Tarradellas. La imatge històrica que encapçala aquesta informació es va prendre al balcó del Palau de la Generalitat, que fins al retorn del president era la seu de la Diputació de Barcelona.

El 23 d’octubre de 1977, Josep Tarradellas va tornar a Catalunya després de gairebé quatre dècades d’exili. «Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!», va proclamar des del balcó, en una frase que va quedar associada a la recuperació de l’autogovern després de la dictadura. El 49è aniversari d’aquell retorn coincideix amb la restauració del seu sepulcre a Cervelló, el municipi del Baix Llobregat on va néixer i on va demanar ser enterrat.

Un espai singular al cementiri

La intervenció ha convertit la tomba de l’expresident en un espai singular dins del cementiri de Cervelló. El municipi manté així viva la memòria de qui va encapçalar la Generalitat a l’exili i va tornar a ocupar-ne la presidència el 1977, en un moment decisiu de la transició política.

Tarradellas havia estat escollit president de la Generalitat a l’exili el 1954. El seu retorn a Barcelona, el 23 d’octubre de 1977, va permetre restablir la institució abans de l’aprovació de la Constitució i del nou marc autonòmic. Va continuar en el càrrec fins al 1980. El gener del 1978 també va tornar a Cervelló, el seu poble natal, on anys després seria enterrat.

Un premi que evoca la perseverança de Tarradellas

La commemoració coincideix també amb la concessió del sisè Premi Tarradellas Persevera a Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, organització creada el 2015. El guardó reconeix la seva trajectòria i la perseverança d’un projecte dedicat a rescatar persones al mar i a denunciar la situació de les persones que emprenen la ruta migratòria.

En edicions anteriors, el premi va distingir el metge Bonaventura Clotet, el músic Jordi Savall, l’exjugadora de bàsquet Laia Palau, Andy Trias i les germanes de Salvador Puig Antich. El nom del premi evoca la perseverança de Tarradellas durant els anys d’exili i el seu afany per mantenir viva la institució de la Generalitat fins al seu retorn a Catalunya.

Visita de Salvador Illa al panteó restaurat

L’acte institucional, celebrat en el marc de l’Any Tarradellas, va reunir representants de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la família del president, que es va desplaçar des de França. Els assistents van fer una ofrena floral per recordar el president i el seu paper en la recuperació de la Generalitat. La tomba acull les restes de Tarradellas, dels seus pares, de la seva esposa i de la seva filla.

En la visita van participar representants de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona, així com familiars directes del president desplaçats des de França i membres de l’Associació d’Agermanament amb Saint-Martin-le-Beau. Després, la sala de plens de l’Ajuntament va acollir l’acte institucional. Illa també va signar el Llibre d’Honor municipal.

Una restauració per recuperar la memòria democràtica

L’alcaldessa de Cervelló, Montse Canas, va agrair la col·laboració de les administracions i de la família. «Per a nosaltres, Tarradellas no és només el nostre fill predilecte; representa una manera de fer política basada en el diàleg i en el consens per assolir el bé comú», va afirmar.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, va destacar la coordinació entre les institucions implicades i la complicitat dels familiars. La restauració, va assenyalar, permet que el lloc on descansa Tarradellas es converteixi en un espai de recuperació de la memòria democràtica.

En nom de la família, el seu net Guillem Tarradellas va agrair la feina feta per mantenir viu el llegat del president i va apel·lar a reivindicar «la democràcia, la convivència i l’entesa col·lectiva». També va recordar el compromís del seu avi amb una Catalunya democràtica i acollidora després de la dictadura franquista.

Illa va definir Tarradellas com «una figura gegant de la política i de la història de Catalunya» i en va destacar la perseverança i el compromís amb el país i la democràcia. El president de la Generalitat va agrair a l’Ajuntament de Cervelló la seva tasca per preservar-ne la memòria.

De l’exili a la recuperació de la Generalitat

Tarradellas va ser escollit president de la Generalitat a l’exili el 1954. El seu retorn a Barcelona, el 23 d’octubre de 1977, va permetre restablir la institució abans de l’aprovació de la Constitució i del nou marc autonòmic. Es va mantenir en el càrrec fins al 1980. El gener del 1978 també va tornar a Cervelló, el seu poble natal, on va demanar ser enterrat.

La commemoració coincideix amb el sisè Premi Tarradellas Persevera, concedit a Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms. El guardó reconeix la trajectòria de Camps i la perseverança de l’organització, creada el 2015 per rescatar persones al mar i denunciar la situació de les persones que emprenen la ruta migratòria.

En edicions anteriors, el premi va distingir el metge Bonaventura Clotet, el músic Jordi Savall, l’exjugadora de bàsquet Laia Palau, Andy Trias i les germanes de Salvador Puig Antich. El seu nom evoca l’afany de Tarradellas per mantenir viva la Generalitat durant l’exili fins al seu retorn a Catalunya.