Després de 23 anys a la presidència de la delegació de la Cambra de Barcelona a la comarca, l’empresari deixa el càrrec reclamant unes Rodalies fiables, millors accessos al port i a l’aeroport, el Corredor Mediterrani i una Administració més àgil. Adverteix que el talent serà el principal factor de competitivitat i reivindica el pes d’un territori que, juntament amb L’Hospitalet, aporta al voltant del 13% del PIB català.

El Baix Llobregat no necessita que se’l reconegui retòricament com un dels motors econòmics de Catalunya. Necessita participar en les decisions que condicionaran el futur econòmic del país. Aquesta idea és una de les principals conclusions que deixa Carles Guilera en una entrevista amb nextllobregat.cat en tancar 23 anys al capdavant de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a la comarca. A la imatge que encapçala aquesta entrevista, un moment del parlament de Carles Guilera durant el Dia Cambra celebrat el juny del 2025.

Participar activament en l’estratègia de futur catalana

“El Baix Llobregat mai no ha volgut competir amb ningú, no demana privilegis; ofereix compromís, capacitat i voluntat de contribuir al progrés del conjunt del país”, afirma Guilera, que reclama “corresponsabilitat” per a un territori el pes econòmic del qual considera indiscutible. El president sortint evita plantejar-ho com una batalla pel reconeixement, però les xifres expliquen la reivindicació: el Baix Llobregat i L’Hospitalet aporten al voltant del 13% del PIB de Catalunya. Al seu parer, territoris amb aquesta capacitat econòmica han de “participar activament en la definició de les estratègies de futur del país”.

Guilera deixa el càrrec després d’haver presidit la delegació des del desembre del 2002, una etapa durant la qual ha vist transformar-se profundament l’economia comarcal i també la percepció que el mateix Baix Llobregat té de si mateix. Quan hi va arribar, recorda, la comarca ja era un dels grans motors de Catalunya. Ara considera que manté aquesta posició, però que ha guanyat una cosa igualment important: “una major consciència de la seva identitat, del seu potencial i de la importància de treballar conjuntament”.

Ni perifèria ni dormitori: una peça imprescindible de l’economia catalana

Durant dècades, la proximitat amb Barcelona ha provocat que el Baix Llobregat fos contemplat massa vegades des d’una lògica perifèrica. Guilera prefereix directament superar aquest debat. “No m’agrada gaire parlar de perifèries i centralitats”, afirma. Per a l’empresari, l’economia metropolitana funciona cada vegada més mitjançant territoris connectats en xarxa capaços d’aprofitar les fortaleses respectives. I el Baix Llobregat té les seves: indústria, logística, empreses internacionalitzades i innovació.

“La comarca ha construït una identitat econòmica pròpia, basada en la seva capacitat industrial, empresarial i innovadora, i és una peça imprescindible per al desenvolupament de Catalunya”, sosté. No existeix, a més, un únic sector capaç d’explicar-ne la fortalesa. La particularitat del territori resideix precisament en l’equilibri entre “una indústria sòlida, una logística estratègica, unes empreses cada vegada més internacionalitzades i un ecosistema d’innovació en creixement”. Per a Guilera, aquesta diversificació constitueix també una garantia per continuar generant ocupació de qualitat i inversió.

Sistemes que encara no funcionen com haurien

Després de més de dues dècades escoltant les demandes de les empreses, Guilera té clar que la comarca no necessita afegir una nova gran infraestructura a la llista de reivindicacions. “El Baix Llobregat no necessita una gran infraestructura; necessita que totes les seves infraestructures estratègiques funcionin com un únic sistema”, sentencia.

La singularitat de la comarca és precisament la concentració al seu territori o al seu entorn immediat d’alguns dels principals actius logístics, industrials i de mobilitat de Catalunya. La seva llista de prioritats és clara: unes Rodalies fiables, bons accessos al Port de Barcelona i a l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, el desplegament complet del Corredor Mediterrani i unes connexions viàries eficients.

No són, al seu parer, reivindicacions exclusivament comarcals. “Quan totes aquestes peces funcionen de manera coordinada, no només hi guanya el Baix Llobregat; hi guanya la competitivitat de Catalunya”. La mobilitat diària cap a les fàbriques, polígons i centres d’activitat econòmica constitueix un altre dels grans problemes. Cada jornada, recorda Guilera, desenes de milers de treballadors entren i surten del Baix Llobregat per motius laborals. Millorar el transport públic i la connexió amb els polígons no és, per tant, únicament una qüestió de mobilitat.

“Quan parlem de mobilitat, no estem parlant només de transport; estem parlant de competitivitat”. Facilitar els desplaçaments significa per a les empreses accedir a una borsa més gran de talent, reduir costos i millorar la capacitat per captar i retenir treballadors.

La burocràcia continua a l’agenda empresarial

L’altra infraestructura que condiciona l’activitat econòmica no té carreteres ni vies ferroviàries, perquè es tracta de l’Administració. Guilera reconeix que la col·laboració publicoprivada ha millorat significativament durant els seus anys al capdavant de la Cambra. Avui existeixen, assegura, “més confiança, més espais de diàleg i una major consciència” que empreses, administracions i món del coneixement han de col·laborar.

Però això no evita una crítica clara. “Les empreses necessiten una administració cada vegada més àgil, més coordinada i orientada al servei”. Per a Guilera, la qualitat de les institucions forma part de la competitivitat d’un territori de la mateixa manera que les seves infraestructures o el seu capital humà. Per això reclama continuar avançant en simplificació administrativa, digitalització i coordinació entre administracions. En aquest context situa el Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració (FERA), iniciativa liderada per la Cambra juntament amb altres institucions per plantejar propostes de reforma.

Guilera valora positivament les últimes mesures anunciades pel Govern, però introdueix una advertència: la simplificació administrativa mai no es pot considerar una tasca acabada. “No és un objectiu que s’assoleixi d’una vegada per sempre, sinó un procés de millora contínua que ha d’acompanyar l’evolució de l’economia i de la societat”.

Les pimes davant la IA: “Cap empresa hauria d’afrontar sola aquesta evolució”

Infraestructures i burocràcia formen part de problemes coneguts des de fa dècades. Altres reptes han aparegut amb una velocitat molt més gran, com la intel·ligència artificial (IA), la ciberseguretat, la digitalització i la transició energètica, que obliguen ara les empreses a transformar els seus processos mentre continuen competint al mercat. Per a les pimes, que són les predominants en el teixit productiu del Baix Llobregat, l’esforç pot ser especialment difícil.

Guilera creu que és precisament aquí on la Cambra haurà de justificar la seva utilitat durant els pròxims anys amb formació, assessorament, innovació i acompanyament empresarial. Una Cambra útil, sosté, ha d’evitar que “cap empresa, especialment les pimes, hagi d’afrontar sola aquesta evolució”.

Però per damunt fins i tot de la tecnologia situa un altre problema: el talent. “El talent és, probablement, el principal factor de competitivitat de les empreses”, afirma. La resposta, segons Guilera, passa per abandonar compartiments separats entre educació i economia. FP Dual, universitat, centres tecnològics i empreses han de funcionar com “un mateix ecosistema”.

Les fires de Formació Professional celebrades a Viladecans i el Prat, fruit de la col·laboració de la Cambra amb el Departament d’Educació i Formació Professional, constitueixen per a Guilera exemples del camí que cal seguir per acostar els joves a les oportunitats laborals i professionals existents al territori.

Una comarca diversa que necessita una agenda comuna

El Baix Llobregat, tanmateix, tampoc no constitueix una realitat econòmica homogènia. Les diferències entre el nord industrial de la comarca, els municipis centrals i el delta són evidents. Guilera no les considera un obstacle per establir una agenda econòmica comuna, sinó precisament la raó per la qual aquesta estratègia és necessària.

“Les diferents realitats del nord, del centre i del delta no competeixen entre elles, sinó que es complementen”. L’objectiu, afirma, no ha de ser uniformitzar el territori, sinó sumar fortaleses. “Quan el territori treballa unit, les diferències deixen de ser una dificultat i es converteixen en una oportunitat”. Aquesta cooperació és també la fórmula que proposa per incrementar la influència de l’empresariat del Baix Llobregat sobre les decisions catalanes.

Davant dels qui reclamen que les organitzacions econòmiques de la comarca parlin amb una única veu, Guilera introdueix un matís: “El repte no és parlar tots igual, sinó saber construir consensos i treballar conjuntament sempre que els interessos generals ho requereixin”.

Una Cambra amb més efectius després del relleu

Guilera abandona la presidència precisament quan la Cambra de Barcelona prepara un reforç substancial de la seva estructura territorial al Baix Llobregat, amb un director gerent i quatre professionals. El canvi s’haurà de traduir en una major proximitat a les empreses, més serveis i capacitat per crear espais de relació entre companyies i aliances amb els principals actors econòmics locals i comarcals. També pretén reforçar la generació d’estudis, dades i anàlisis sobre la realitat econòmica de cada territori.

Per a Guilera no cal triar entre digitalització, internacionalització, formació, sostenibilitat, innovació o suport a les pimes perquè les empreses necessiten avançar simultàniament en tots aquests fronts. Sí que deixa, tanmateix, una assignatura pendent: aconseguir una major implicació de les noves generacions empresarials en les institucions. “Les empreses necessiten bones institucions i les institucions necessiten persones disposades a dedicar-hi temps, experiència i compromís”.

Del 2002 al 2026: la confiança com a llegat

Guilera va assumir la presidència de la delegació el desembre del 2002. Més de dues dècades després, defuig atribuir-se projectes o èxits concrets. “El projecte més important no té nom”, respon quan se li pregunta per l’assoliment del qual se sent més satisfet. Aquest projecte, assegura, ha estat construir confiança “entre la Cambra, les empreses i el territori”. També és el consell que deixa a la nova etapa: escoltar, confiar en les persones i buscar allò que uneix.

En l’horitzó de deu anys, el 2036, imagina un Baix Llobregat encara industrial, però molt més recolzat en el coneixement, la innovació i el talent; millor connectat, sostenible i competitiu. I després de 23 anys participant en la interlocució entre empresaris, administracions i institucions, deixa una reflexió que funciona també com a missatge al conjunt del poder econòmic de la comarca: “La influència no neix de parlar més fort; neix de generar confiança, construir aliances i ser útil al país”.