Mitigar la generació de residus
Un altre desafiament que la cultura ‘bio’ ha hagut d'enfrontar és el preu més alt dels productes orgànics, que incorporen costos ambientals i socials no presents en la producció convencional. Tot i això, aquests productes tenen preus més estables, amb menors pics d'inflació. I de fet, models com la compra local i les cooperatives de consumidors poden mitigar aquest problema, oferint preus més accessibles i donant suport als productors.
Parra també aborda desafiaments de sostenibilitat més amplis, com l'obsolescència programada i la cultura d’usar i llençar, que fomenten el consum excessiu i la generació de residus. A Espanya, només el 43,3% dels residus es reciclen o reutilitzen, xifra que es troba per sota de la mitjana de la Unió Europea -que és del 52%-, i la majoria acaba dipositada en abocadors (EAE Business School, 2018). La taxa de reciclatge d'envasos plàstics va caure al 41,3% el 2020, després d'un pic del 51% el 2019 (Statista, 2024). Aquestes dades subratllen la necessitat de polítiques més efectives i una major educació ambiental que fomentin la consciència de la població.
En aquest sentit, la directora de BioCultura expressa escepticisme envers els objectius de gestió de residus de la UE, com reciclar el 80% de paper i cartó per al 2030 i reduir el malbaratament d'aliments en un 50% per al 2050. No obstant això, a mode de mesures impulsores del processament de residus, Espanya ha implementat algunes iniciatives. Per exemple, l’impost sobre envasos plàstics per a fomentar el reciclatge i programes regionals com els d'Ihobe, al País Basc, que impulsen l'ecodisseny i l'economia circular. Aquestes mesures busquen reduir la generació de residus i promoure la reutilització, alineant-se amb els objectius de sostenibilitat de Biocultura (AMCS Group, 2024).