La principal fira de productes ecològics i consum responsable a Espanya, BioCultura, ha esdevingut un referent en la promoció de la sostenibilitat i de la vida sana. A la seva 31ª edició, celebrada del 29 de maig a l'1 de juny a La Farga de L’Hospitalet de Llobregat, ha reunit 400 expositors de sectors com l’alimentació bio, la cosmètica ecològica, la moda sostenible, la casa sana, el turisme responsable, les energies renovables, la mobilitat sostenible, les artesanies i les ONG's. Comptant amb més de 300 activitats durant l’esdeveniment, Biocultura continua reflectint el creixent interès pels productes orgànics a Espanya.
           
La fira, organitzada per l'Associació Vida Sana des del 1981, va començar com una iniciativa per promoure l'agricultura ecològica i l'alimentació saludable. Durant els seus 40 anys d'activisme ha evolucionat des d'una versió modesta a la fira més gran de productes orgànics a Espanya, amb edicions a Barcelona i Madrid.
 

 BioCultura s’ha consolidat com el gran aparador del consum responsable a l’Estat.
 

Lideratge en consum ‘eco’

En paraules d’Ángeles Parra, presidenta de Vida Sana i directora de la fira, BioCultura busca combatre el consumisme desmesurat i l'obsolescència programada, advocant per una relació més conscient entre les persones, els productors i el planeta. En un món enfrontat al canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat, BioCultura es presenta com un moviment que combina innovació i compromís amb un futur més saludable i equitatiu.
 
De fet, el mercat orgànic a Espanya ha mostrat un creixement constant. Segons l’Informe Anual de Consumo y Producción Ecológicos 2024, el sector va assolir un valor de 3.000 milions d'euros el 2023, amb un increment del 6,2% respecte l'any anterior. Aquest creixement posiciona Espanya entre els 10 principals països europeus en quota de mercat orgànic, però encara es troba per darrere de països com França en aquest tipus de consum.
 
 

El consum ecològic creix impulsat per la salut, la consciència ambiental i nous hàbits de compra.
 

D’altra banda, la despesa per càpita mitjana en productes orgànics és de 64 euros, amb Catalunya i Andalusia liderant la distribució de mercat. A nivell global, el mercat orgànic espanyol va assolir els 3.800 milions de dòlars el 2024. Factors com la consciència sobre la salut, la disponibilitat a través de supermercats i plataformes de comerç electrònic i els canvis en els hàbits alimentaris impulsen aquest creixement.
 

Referents en agricultura ecològica

En el context de la producció agrícola, Catalunya és una de les comunitats autònomes amb major aplicació de l’agricultura ecològica, donat que segons dades del 2022, un 9% de la superfície al territori era ecològica. Pel que fa a la comarca del Baix Llobregat -segons dades aportades per Parra-, l’any 2023 hi havia 148 operadors inscrits al Consell Català de la Producció Ecològica, dels quals 53 eren productors, 59 eren empreses dedicades a l’elaboració i 36 eren comercialitzadores. I en total, 930 ha de terreny dedicades a l’agricultura ecològica.
 
Les dades indiquen també que Espanya destaca com a líder europeu amb 2,7 milions d'hectàrees dedicades a l'agricultura orgànica el 2022, representant més del 10% de la superfície agrícola utilitzada. No obstant això, països com Àustria (27%) i Suècia (20%) ostenten majors proporcions, cosa que indica un potencial d'expansió al nostre territori (European Commission, 2023).
 
 

Reptes del sector orgànic

A nivell global, el mercat orgànic va assolir els 230.100 milions de dòlars el 2024, amb projeccions d'arribar a 587.000 milions per al 2033 (IMARC Group, 2024). El país representa només una fracció d'aquest mercat, però el creixement constant i el lideratge en la producció orgànica posicionen el nostre territori com un actor clau.
 
Tanmateix, el sector orgànic genera beneficis econòmics significatius. La superfície dedicada a la producció orgànica va créixer un 1,5% el 2022, arribant a 2.675.331 hectàrees, cosa que representa l'11% de la superfície agrícola total d'Espanya (La Moncloa, 2023). Aquest creixement respon a la demanda pública de productes orgànics, percebuts com a més saludables i sostenibles, a més del fet que el sector també impulsa l'ocupació, especialment en àrees rurals, donant suport a economies locals. Els productes orgànics solen tenir preus més alts, beneficiant els agricultors, encara que els costos de producció poden ser menors en fertilitzants i pesticides (European Commission, 2023). No obstant això, rendiments més baixos i més costos laborals poden limitar la rendibilitat.
 

Identificar el “greenwashing”

Espanya, com a líder europeu en agricultura orgànica, té oportunitats per expandir les exportacions i enfortir la seva economia (Cultifort, 2022). Tot i el seu creixement, el sector orgànic enfronta diversos i complexos desafiaments. Ángeles Parra destaca la confusió del consumidor a causa de productes etiquetats com a "naturals" o "sostenibles" que no compleixen amb estàndards orgànics, cosa que dificulta l'elecció de productes que resultin autèntics. Aquest problema s'agreuja amb la popularitat de la sostenibilitat, que ha portat a pràctiques d'etiquetatge enganyoses, fenomen anomenat “greenwashing”.
 

Distingir el que és realment ecològic s’ha convertit en un repte per als consumidors.
 

De fet, els consumidors són cada vegada més conscients, cosa que genera escepticisme cap a les certificacions. Per identificar productes genuïnament orgànics, els consumidors han de cercar el logotip orgànic de la Unió Europea -una bandera verda amb una fulla-, que garanteix almenys un 95% d'ingredients orgànics i l’acompliment amb les normes de la UE. Aquest logotip ha d’incloure el codi de l’organisme de control i l’origen dels ingredients, proporcionant transparència. Tot i que la Unió Europea ha estat desenvolupant regulacions per a combatre el “greenwashing”, la manca de lleis específiques a Espanya requereix una vigilància exhaustiva per part dels consumidors (Clarke, 2023).
 

Mitigar la generació de residus

Un altre desafiament que la cultura ‘bio’ ha hagut d'enfrontar és el preu més alt dels productes orgànics, que incorporen costos ambientals i socials no presents en la producció convencional. Tot i això, aquests productes tenen preus més estables, amb menors pics d'inflació. I de fet, models com la compra local i les cooperatives de consumidors poden mitigar aquest problema, oferint preus més accessibles i donant suport als productors.
 
Parra també aborda desafiaments de sostenibilitat més amplis, com l'obsolescència programada i la cultura d’usar i llençar, que fomenten el consum excessiu i la generació de residus. A Espanya, només el 43,3% dels residus es reciclen o reutilitzen, xifra que es troba per sota de la mitjana de la Unió Europea -que és del 52%-, i la majoria acaba dipositada en abocadors (EAE Business School, 2018). La taxa de reciclatge d'envasos plàstics va caure al 41,3% el 2020, després d'un pic del 51% el 2019 (Statista, 2024). Aquestes dades subratllen la necessitat de polítiques més efectives i una major educació ambiental que fomentin la consciència de la població.
 
En aquest sentit, la directora de BioCultura expressa escepticisme envers els objectius de gestió de residus de la UE, com reciclar el 80% de paper i cartó per al 2030 i reduir el malbaratament d'aliments en un 50% per al 2050. No obstant això, a mode de mesures impulsores del processament de residus, Espanya ha implementat algunes iniciatives. Per exemple, l’impost sobre envasos plàstics per a fomentar el reciclatge i programes regionals com els d'Ihobe, al País Basc, que impulsen l'ecodisseny i l'economia circular. Aquestes mesures busquen reduir la generació de residus i promoure la reutilització, alineant-se amb els objectius de sostenibilitat de Biocultura (AMCS Group, 2024).
 
 

Una finestra d’oportunitat

Tot i els desafiaments que es presenten, hi ha oportunitats significatives. La consciència creixent sobre la salut i el medi ambient impulsen la demanda de productes orgànics, amb la salut com a principal motivador, seguida pel desig d'evitar químics sintètics que resultin perjudicials. Models alternatius com les cooperatives i les vendes directes de productors, promoguts per la mateixa presidenta de Vida Sana, poden fer que els productes siguin més assequibles i justos. A més, el comerç electrònic ha facilitat l'accés a productes orgànics, oferint una varietat més gran.
 
Els beneficis que ofereix l'agricultura orgànica també són notoris. Evita plaguicides i fertilitzants sintètics, millorant la salut del sòl, i assegurant la biodiversitat i la conservació de l'aigua. També recolza petits productors i promou la sobirania alimentària, fomentant la producció nacional. D’aquesta manera, les certificacions orgàniques asseguren que els productes compleixen amb estàndards rigorosos, augmentant la confiança del consumidor.
 
 

Un model a seguir

En aquest àmbit, BioCultura és més que una fira comercial: és un espai d’educació i col·laboració. Els seus tallers, conferències i activitats fomenten el diàleg entre productors, consumidors i organitzacions i promouen pràctiques sostenibles. I aquest impacte positiu al territori s’ha vist reforçat pel trasllat de l’esdeveniment a La Farga, cosa que ha millorat l'accessibilitat, atraient més expositors i visitants.
 
 

Més que una fira, BioCultura actua com una plataforma educativa i transformadora.
 

La fira és un pilar del moviment orgànic a Espanya que alça la veu sobre la importància d’exercir pràctiques sostenibles en un context de creixent demanda. El mercat orgànic espanyol i al nostre territori suposa un futur prometedor, però enfronta reptes com ara la confusió del consumidor, preus alts i una gestió de residus insuficient. En aquest sentit, es fan necessaris models alternatius d'educació i polítiques més justes. Perquè la cultura ‘bio’ no és només una tendència, sinó una necessitat per a un futur sostenible.
 
 
 

El cor del consum responsable a Espanya ara viu a l’Hospitalet

Després de tres dècades, BioCultura s’ha traslladat al Baix Llobregat, concretament a La Farga de L’Hospitalet. Anteriorment, l’esdeveniment tenia lloc al recinte del Palau Sant Jordi de Montjuïc, però el canvi d’emplaçament respon a raons d’accessibilitat i una millor connectivitat per a la ciutadania.
 
BioCultura ha evolucionat en paral·lel al creixement del sector ecològic al país, i esdevé una iniciativa fonamental en la promoció de la sostenibilitat. Amb el mercat orgànic en apogeu, el seu impacte transcendeix al sector comercial: té el potencial de liderar el canvi cap a una societat més justa i resilient per a millorar la qualitat de vida de futures generacions. De fet, el trasllat de la fira demostra la vitalitat del sector ‘bio’ i posa de manifest la rellevància d’aquest esdeveniment en un context on la demanda de productes orgànics va en augment.