L’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha defensat al Fòrum Empresarial del Llobregat d’AEBALL que els empresaris són “aliats” imprescindibles per afrontar els reptes econòmics, industrials, urbanístics i socials del territori. Balmón ha posat com a exemple de col·laboració l’exitosa operació de la instal·lació de la multinacional xinesa Chery al parc empresarial Arboretum de Cornellà, on ha creat el seu primer centre europeu d’operacions a l’estranger, juntament amb el seu pol d’R+D per a Espanya.

Balmón sosté que la col·laboració público-privada és clau per impulsar indústria, habitatge i serveis, i destaca que l’arribada de la multinacional xinesa al parc empresarial Arboretum demostra que “quan hi ha confiança i visió compartida, les coses passen”. A la imatge que encapçala aquesta informació, Balmón juntament amb Santiago Ballesté, president d’AEBALL.

Els empresaris “són aliats”

L’alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha reivindicat aquest dimecres al Fòrum de la patronal AEBALL, celebrat a l’Auditori de Cornellà, la necessitat de reforçar la col·laboració entre les administracions públiques i la iniciativa privada com una de les grans palanques de desenvolupament econòmic i cohesió social del territori. “Pensar que el teixit empresarial està format només per Florentinos Pérez és un error”, ha expressat l’alcalde, que considera que l’empresariat “és un aliat que ha de formar part de les respostes i del futur”. “Qui no ho tingui present, s’equivoca”, ha afegit.

Balmón ha situat aquest missatge al centre de la seva intervenció i l’ha il·lustrat amb un exemple concret: la instal·lació de la multinacional xinesa Chery a Cornellà. El dirigent socialista ha destacat la tasca de l’empresa PROEMIO i de la família impulsora del parc empresarial Arboretum, a qui ha reconegut una aposta “excepcional” per la ciutat, i ha subratllat que aquest projecte no hauria estat possible sense una relació de confiança i acompanyament entre la iniciativa privada i l’Ajuntament.

El cas Arboretum, model a seguir

Segons ha defensat, el cas Arboretum-Chery s’ha d’entendre com un model a seguir de col·laboració público-privada. D’una banda, perquè la propietat ha fet inversions arriscades i sostingudes en el temps; de l’altra, perquè ha trobat a Cornellà “un ajuntament i un territori propici” per fer-ho. El resultat, ha remarcat, és l’arribada d’una gran multinacional que reforça l’activitat econòmica del municipi i contribueix a projectar Cornellà al mapa industrial i logístic europeu.

Balmón ha insistit que els empresaris no han de ser vistos com a actors aliens o sospitosos, sinó com a aliats necessaris per construir futur. En aquest sentit, ha rebutjat la visió estereotipada del teixit empresarial associada únicament a grans fortunes o multinacionals i ha recordat que, a Cornellà, l’activitat econòmica sosté desenes de milers de llocs de treball i descansa sobre empresaris i empresàries que afronten cada dia dificultats reals per mantenir i fer créixer els seus projectes.

La musculatura pública “no és infinita”

Durant la seva intervenció, l’alcalde ha sostingut que la musculatura pública “no és infinita” i que els grans reptes dels pròxims anys exigeixen fórmules de cooperació amb el sector privat. Ha citat com a exemples la gestió de l’aigua en l’àmbit metropolità i les polítiques d’habitatge de lloguer impulsades per l’AMB, àmbits en què, al seu parer, la col·laboració entre allò públic i privat permet guanyar capacitat d’actuació. Això sí, ha advertit que aquesta aliança ha de basar-se en regles clares i en una retribució raonable del risc, perquè “aquí no hi ha ONG, sinó aliats”.

El dirigent metropolità també ha aprofitat la seva participació al fòrum empresarial per defensar una mirada de llarg termini davant del pessimisme i el curtterminisme. Ha afirmat que el món actual viu “temps de ruptura” més que simples canvis, però ha demanat no deixar-se arrossegar per la desesperança. En aquest marc, reivindica el paper del món empresarial com a “guia formal” per aportar respostes i futur, i reclama calma, estabilitat i visió estratègica en un context econòmic i geopolític cada vegada més competitiu.

Lideratge del Baix amb les zones d’urgent reindustrialització (ZUR)

Balmón emmarca aquesta reflexió en la pròpia evolució de Cornellà i del Baix Llobregat. Ha recordat que la comarca i la ciutat han superat etapes molt dures, com la crisi industrial dels anys vuitanta, gràcies a polítiques de reindustrialització, inversió pública i capacitat d’acord entre institucions, teixit productiu i agents socials. Al seu parer, aquesta experiència de les zones d’urgent reindustrialització (ZUR), que des del Baix Llobregat es van extrapolar a tot Espanya, demostra que el territori pot tornar a afrontar amb èxit els reptes actuals si manté l’ambició i la cooperació.

Juntament amb la indústria i l’activitat econòmica, l’alcalde ha situat entre les prioritats compartides l’habitatge, la mobilitat, la formació professional, l’educació, la sanitat i la cohesió social. En aquest punt, defensa que moltes d’aquestes respostes no es poden plantejar només des de l’escala local, sinó des d’una lògica supramunicipal i metropolitana. Aquí emmarca el paper de l’AMB com a interlocutor estratègic amb altres administracions i com a espai de gestió conjunta de serveis i grans polítiques públiques.

Crític amb la burocràcia “contraproduent”

Balmón ha estat especialment crític amb la burocràcia administrativa, que ha qualificat d’excessiva i, en molts casos, contraproduent. Segons la seva opinió, l’arquitectura normativa s’ha construït massa sovint des de la desconfiança i això acaba convertint l’administració més en un fre que en un acompanyant. Per això, reclama administracions més àgils i capaces de facilitar projectes en un món que es mou a gran velocitat.

Al col·loqui també hi ha hagut espai per abordar qüestions de convivència, seguretat i urbanisme. Balmón defensa que la cohesió social “no cotitza a la borsa”, però és un dels actius més importants d’una ciutat, i remarca la importància de preservar la convivència, reforçar la mediació i actuar amb autoritat democràtica davant conductes que deterioren la vida comunitària. En matèria residencial, insisteix en la necessitat de continuar impulsant habitatge assequible i rehabilitació urbana, i adverteix que la pressió de la demanda obliga a pensar solucions estructurals i sostingudes en el temps.

La intervenció ha estat ben rebuda pels representants empresarials presents al fòrum, especialment pel president d’AEBALL, Santiago Ballesté, que ha agraït el missatge de reconeixement al teixit productiu i la defensa d’una relació més estreta entre empresa i administració. En aquest context, l’exemple d’Arboretum i la implantació de Chery a Cornellà va quedar com la idea-força de la jornada: una demostració, en paraules de Balmón, que quan el sector públic acompanya i la iniciativa privada arrisca, el territori guanya oportunitats, activitat i futur.

Peticions de la patronal AEBALL

Des de la patronal AEBALL, el seu president, Santiago Ballesté, ha compartit amb Balmón i el mig miler d’empresaris i directius assistents diverses propostes per reforçar la competitivitat de Cornellà i del conjunt del Baix Llobregat. Com preservar i modernitzar els espais destinats a l’activitat econòmica. “Necessitem polígons i àrees empresarials més competitives, millor connectades, més segures, més sostenibles i amb serveis adequats: manteniment, il·luminació, neteja, senyalització, connectivitat digital, aparcament, accessos i transport públic”, ha indicat Ballesté, afegint que “treballar per uns millors polígons és treballar per mantenir i atreure empreses, generar activitat econòmica i crear llocs de treball estables i qualificats”.

En segon lloc, ha recordat la importància de continuar avançant cap a una administració més àgil, digital i orientada a acompanyar l’empresa. Les llicències, ampliacions, adequacions de naus o instal·lacions fotovoltaiques són projectes que sovint tenen un impacte directe en la inversió i l’ocupació. “Facilitar aquests processos és contribuir al progrés de la ciutat”, s’ha destacat des d’AEBALL.

El repte econòmic de la mobilitat

D’altra banda, també s’ha destacat que la mobilitat ha de formar part de la política econòmica. Cal millorar, per tant, les connexions amb les àrees d’activitat, facilitar els desplaçaments de les persones treballadores, impulsar la mobilitat sostenible, els punts de recàrrega, els aparcaments dissuasius i els itineraris segurs.

La quarta prioritat és la sostenibilitat i l’eficiència energètica. Les empreses volen avançar cap a models més sostenibles, però necessiten suport, informació i agilitat. Des d’AEBALL s’ha informat que treballen en aquest àmbit a través de l’Oficina de Transició Energètica, i consideren que la col·laboració amb els ajuntaments és clau per impulsar renovables, comunitats energètiques i projectes d’eficiència.

La cinquena qüestió és el talent. “Necessitem connectar millor les empreses amb la formació professional, la universitat, els centres tecnològics i la ciutadania. Cornellà té una gran oportunitat per impulsar projectes de formació, orientació i requalificació que responguin a les necessitats reals del teixit empresarial i generin ocupació qualificada”, ha indicat Ballesté.

A la jornada també s’ha destacat el paper de la contractació pública com a eina per impulsar qualitat, innovació, sostenibilitat, participació de pimes i impacte territorial. Per això, AEBALL proposa reforçar un espai estable d’interlocució entre l’Ajuntament de Cornellà, la patronal, l’Associació Cornellà Empresarial, el Centre d’Empreses Baix Llobregat - PROCORNELLÀ i les empreses del municipi. “Un espai amb una agenda pràctica, orientada a resultats, que permeti identificar prioritats, fer seguiment dels compromisos i treballar conjuntament en àmbits com l’activitat econòmica, la mobilitat, l’energia, la seguretat, la formació, la digitalització i la innovació”, ha conclòs Ballesté.