El Baix Llobregat fa una aposta clara: el feminisme no és una declaració de bones intencions, sinó una prioritat social, de govern i un projecte de país. Aquesta aposta es posarà de manifest aquest cap de setmana, els dies 23 i 24 d’octubre, quan Sant Joan Despí aculli el 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, sota el lema «Ara més que mai». (A la imatge que encapçala aquesta tribuna, les alcaldesses del Baix Llobregat, el territori català amb més dones al capdavant, durant la presentació del congrés)

Parlem d’una cita que arriba carregada de sentit. No només perquè tanca un procés intens de participació, sinó perquè posa sobre la taula una pregunta essencial: com fem que les polítiques d’igualtat siguin una realitat a tots els municipis i per a tota la societat? La resposta del nostre territori és clara: escoltant, organitzant-nos i decidint plegades.

El 2002, Sant Boi de Llobregat va acollir el primer Congrés de les Dones del Baix Llobregat. Des de llavors, la trobada ha passat per Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels i Cornellà de Llobregat. Set edicions cada quatre anys que parlen d’una cosa que no sempre és fàcil d’aconseguir en política: la constància.

Territori que manté l’espai de participació

En un context on sovint les prioritats canvien amb les legislatures, el Baix Llobregat ha mantingut viu un espai de participació feminista durant gairebé un quart de segle. Aquesta continuïtat no és un detall: és una decisió política. Suposa destinar recursos, temps institucional i confiança en la capacitat de la ciutadania per proposar i transformar.

Altres territoris també han organitzat congressos de dones, com Barcelona el 1999 i el 2009, o iniciatives de gran abast com el Congrés Andalús de Coeducació. Però pocs han aconseguit combinar, com el Baix Llobregat, una trajectòria tan llarga, una escala comarcal i una metodologia que arribi fins a l’últim municipi.

El 7è Congrés ha començat molt abans d’aquest cap de setmana. Entre març i setembre, 35 subseus han desplegat el debat feminista per tota la comarca, amb prop de 1.000 persones participants i 48 ponents. Aquestes trobades han permès parlar de precarietat laboral, cures, salut, violències masclistes i digitals, edatisme, racisme, formació i emprenedoria.

Aquesta fase és clau perquè evita que el Congrés es converteixi en un espai tancat d’expertes i càrrecs públics. Les subseus porten al debat les experiències de les dones que viuen les desigualtats cada dia: als barris, als pobles, a les associacions, als llocs de treball i a les xarxes.

Ara, a Sant Joan Despí, 445 persones participaran en les comissions de treball, acompanyades per 16 expertes en sis àmbits temàtics. Entre les dues fases, el procés acumula prop de 1.445 participacions. Més enllà de les xifres, això demostra que el Baix Llobregat és una comarca que es mobilitza i que creu en la participació com a eina de transformació política.

Consell de Dones des de 2007

La trajectòria del Congrés també explica com les reivindicacions ciutadanes poden convertir-se en estructures permanents. El Consell de les Dones del Baix Llobregat, constituït el 2007, va néixer d’una demanda del segon congrés. No va ser una decisió improvisada, sinó la resposta institucional a una reivindicació nascuda del debat entre dones, entitats i moviments del territori.

Aquest òrgan ha permès mantenir el treball entre congressos, articular ajuntaments, entitats i tècniques, i fer que les conclusions es tradueixin en prioritats polítiques. Perquè el feminisme institucional no consisteix a organitzar actes: consisteix a garantir que les veus de les dones tinguin conseqüències en les decisions, en els pressupostos i en els serveis públics.

Les administracions tenim la responsabilitat de recollir les aportacions, dotar-les de recursos i avaluar-ne els resultats. La igualtat no avança amb discursos soles: avança amb polítiques d’ocupació, prevenció de les violències, educació, salut i suport a les cures.

El 7è Congrés abordarà temes que defineixen els reptes del present: les violències masclistes i digitals, la salut, la formació, l’ocupació i l’emprenedoria, l’edatisme, el racisme i la pobresa. Són qüestions que no es poden abordar per separat, perquè les desigualtats s’acumulen i es reforcen mútuament.

Comarca orgullosa de la trajectòria feminista

Una dona gran amb pensions baixes i dificultats digitals, una jove que pateix violència a les xarxes, una migrant que troba barreres per accedir a un treball digne o una emprenedora sense temps ni suports per a les cures ens recorden que el feminisme ha de ser interseccional. Ha de mirar les vides reals i respondre a les desigualtats que s’entrecreuen.

El lema «Ara més que mai» expressa aquesta urgència. En un moment de retrocessos i de discursos que volen dividir-nos, la resposta més potent és organitzar-nos, formar-nos i decidir plegades.

El Baix Llobregat té motius per sentir-se orgullós d’aquesta trajectòria. No perquè hàgim resolt totes les desigualtats —no és així—, sinó perquè hem sabut crear un espai estable on el feminisme es practica, es debat i es projecta cap al futur.

Aquest cap de setmana no tanquem un cicle: obrim una nova etapa. Us convidem a participar-hi, a aportar la vostra mirada i a fer créixer una xarxa que fa gairebé un quart de segle que treballa perquè cap dona no quedi enrere. Perquè el feminisme, al Baix Llobregat, és una manera concreta de fer país.