El vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de Cornellà ja ha confirmat que encapçalarà la llista del PSC a la seva ciutat el maig de 2027. En aquesta entrevista concedida a nextllobregat al seu despatx de Cornellà, manifesta estar convençut que en l’actual context d’incertesa, el poder públic ha de corregir les desigualtats que genera el mercat i garantir l’equitat. “És el que hauríem de fer per evitar els populismes de cames curtes”. Adverteix del repte que la comarca del Baix Llobregat afrontarà en breu davant el creixement de població previst a la regió metropolitana, perquè serà significatiu en els pròxims anys. De fet, el territori metropolità haurà d’acollir la major part dels 2 milions més d’habitants que tindrà Catalunya en l’horitzó d’uns anys, fins a arribar als 10 milions.

Preparar-se per a dos milions més d’habitants

Aquest extrem d’augment progressiu de població requerirà, a parer de Balmón, “planificació adequada i recursos per evitar problemes de desigualtat, manca de serveis i vulnerabilitat social, com va passar al Baix Llobregat en les onades migratòries dels anys 60 i 70”. L’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB adverteix que les persones que arribaran necessitaran habitatge, mobilitat i serveis públics dignes. “Si no anticipem aquesta realitat, es generaran problemes estructurals que després triguen dècades a corregir-se, com ha passat al Baix Llobregat”, afegeix. En aquesta entrevista avança, entre altres qüestions, que abans de final d’any es constituirà una empresa mixta, públic-privada, que permetrà reforçar la seguretat i la convivència ciutadana a través dels telèfons mòbils dels ciutadans.

L’AMB acaba de complir 15 anys d’existència des de l’aprovació de la llei metropolitana, fet que “ha permès triplicar els recursos i consolidar una proposta d’actuació en mobilitat i en la gestió d’elements que afecten la vida quotidiana dels ciutadans, i això expressa clarament la viabilitat del projecte”. No obstant això, el vicepresident executiu de l’entitat metropolitana reclama que “cal millorar el finançament de l’AMB”. Pel que fa als reptes de futur, enumera: la gestió de residus i energètica, millorar la mobilitat i la qualitat ambiental, ampliar l’oferta de transport públic i reforçar serveis essencials per a la ciutadania en habitatge, drets socials i convivència, a més de consolidar el pla director urbanístic ja aprovat per dotar l’AMB de capacitat executiva.

Consolidar l’AMB abans d’obrir debats d’ampliació

Defensa que “la política local no permet dreceres: cal mirar la gent a la cara i dir fins on es pot arribar, perquè no s’assoleix mai el 100%, tot i que sí objectius duradors i eficaços”. El futur de l’AMB passa, al seu parer, primer per ampliar funcions i consolidar la seva personalitat abans de plantejar-se créixer territorialment cap a la regió metropolitana dels 5 milions d’habitants. Per això Balmón és partidari de consolidar el que existeix abans d’obrir nous debats que “trigarien anys a concretar-se”. És partidari que les administracions públiques “no augmentin la fiscalitat sense límit, sinó combinar recursos públics i privats de manera eficient” i assenyala que la diferència amb Madrid és que Barcelona aspira a tenir polítiques públiques orientades a la ciutadania i la capital espanyola “aspira més a la selva de la llibertat en lloc de la llibertat de la selva”.

—L’AMB compleix 15 anys després de la seva refundació amb les competències actuals. Quin balanç en fa, també dels assumptes pendents?
—Els fets parlen per si sols. S’ha sabut aprofitar una oportunitat per fixar una sèrie de projectes i actuacions al territori d’una manera molt homogènia i amb uns recursos, tant humans com econòmics, que permeten establir objectius raonables per al futur. La política sempre ha de ser raonable en els seus fets.

La llei metropolitana ha permès triplicar els recursos i consolidar una proposta d’actuació en mobilitat i en la gestió d’elements que afecten la vida quotidiana dels ciutadans, cosa que expressa clarament la viabilitat del projecte. Es van integrar quatre administracions en una de sola i posteriorment s’hi va incorporar personal del Consell Comarcal de Barcelona, fet que ha permès desenvolupar polítiques ambicioses en matèria de trama urbana, habitatge, polítiques socials, protecció del litoral i medi ambient.

Avui ningú discuteix que la preparació tècnica de l’AMB s’ha consolidat, ni la feina feta. Però queden moltes coses per fer. La més important és resoldre i estabilitzar el seu finançament. L’AMB es finança en tres parts: la fiscalitat de la ciutadania, les aportacions de les administracions locals i les de la Generalitat. Això s’ha de millorar.

De cara al futur hi ha nous reptes: la gestió de residus, millorar la mobilitat i ampliar l’oferta de transport públic, a més de consolidar el pla director urbanístic ja aprovat per dotar l’AMB de capacitat executiva, no només de planificació com ara, sinó que sigui un òrgan executor, i mantenir el ritme de creació d’habitatge i polítiques socials. Hi ha les condicions per fer-ho, les bases són sòlides, tot i que cada mandat té ritmes diferents.

—Vostè, que és partidari de les polítiques de gestió i “de present”, com creu que ha de ser la metròpoli barcelonina del 2035?
—La política local no permet dreceres. Cal mirar la gent a la cara i dir fins on es pot arribar. No s’assoleix mai el 100%, però sí objectius duradors i eficaços. El futur de l’AMB passa per ampliar funcions i consolidar la seva personalitat, cosa que només s’assolirà plenament a través del planejament urbanístic. Aquesta és la peça més delicada de la llei, però quan això es consolidi, l’AMB tindrà capacitat real de decisió sobre el seu futur. També serà clau millorar polítiques de gestió dels residus, qualitat ambiental, gestió energètica i reforçar serveis essencials per a la ciutadania en habitatge, mobilitat, drets socials i convivència.

—Continua pensant que no és el moment de plantejar l’ampliació territorial metropolitana?
—Sí, i, lamentablement, els temps ho confirmen. Vivim en un context d’incertesa constant, de confusió i de perill. L’últim és com ens afectarà la guerra. Era imprevisible i no es podia anticipar, fet que debilita les estructures. Per això soc partidari de consolidar el que existeix abans d’obrir nous debats que trigarien anys a concretar-se. L’AMB ha sabut aprofitar oportunitats, com els fons europeus, i ha de continuar centrat a millorar el que ja gestiona, sense dispersar-se.

—Quan veu factible el projecte d’una AMB dels 5 milions d’habitants del qual tant parla l’alcalde Collboni?
—Quan Catalunya tingui plenament desenvolupades les set vegueries. Les actuacions fora de l’àmbit actual, com promocions puntuals d’habitatge o línies de transport, responen a situacions concretes i no impliquen una ampliació estructural.

—Com la recent promoció d’habitatges al Masnou sense que aquest municipi pertanyi a l’AMB?
—Això ha estat solucionar un problema, una ajuda. És una cosa puntual que no hauríem pogut fer a Mataró. Per exemple, com en les línies d’autobús en el futur, que si tenen el seu origen a Martorell (que no és municipi de l’AMB) no per això diràs que comença a Sant Andreu de la Barca (que sí que hi pertany).

—La Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), “think tank” de la patronal Foment del Treball, proposa potenciar la metròpoli en àmbits com habitatge, mobilitat o seguretat. Què n’opina?
—Existeix un repte clar: el creixement de la població a la regió metropolitana. Si no es planifica adequadament, hi haurà problemes de desigualtat, manca de serveis i vulnerabilitat social. Les persones que arribaran necessitaran habitatge, mobilitat i serveis públics dignes. Si no s’anticipa aquesta realitat, es generaran problemes estructurals que després triguen dècades a corregir-se.

—Fa dos anys vostè va defensar públicament 5 grans eixos metropolitans a potenciar: seguretat i convivència, equitat i cohesió social, mobilitat sostenible, protecció del medi ambient i planificació del territori. Quin balanç en fa quan queden 14 mesos per al present mandat?
—No s’ha avançat prou. La gestió és complexa, amb limitacions de recursos i marcs legals que de vegades paralitzen més que impulsen. Tot i així, marcar objectius ambiciosos és imprescindible. Al final del mandat hi haurà avenços concrets, encara que el ritme no hagi estat el desitjat. Les prioritats s’han mantingut, però les dinàmiques han alentit la seva execució. El ritme és lent. Els objectius sempre han de ser ambiciosos perquè marquen l’horitzó cap al qual pedalar.

—La col·laboració publicoprivada la fomenta vostè, per exemple, en el subministrament d’aigua. Cal més coratge institucional en la col·laboració amb els promotors d’habitatge per facilitar l’accés a la ciutadania?
—Tenim l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), entitat pública empresarial de l’Àrea Metropolitana que promou habitatge. Però la musculatura pública no és suficient per afrontar tots els reptes. És necessari incorporar capital del sector privat, especialment en habitatge, mobilitat i residus, per accelerar polítiques i millorar el seu finançament. El camí no és augmentar la fiscalitat sense límit, sinó combinar recursos públics i privats de manera eficient.

—Parlant de col·laboració, les relacions entre Madrid i Barcelona han de ser sempre de rivalitat? No poden cooperar els dos motors d’Espanya que tenen característiques similars?
—Sobre la relació Madrid-Barcelona, la competitivitat és positiva. Madrid juga amb unes cartes que l’àrea metropolitana de Barcelona no té. Nosaltres disposem d’un territori molt intel·ligent de coneixement, recursos i espai per créixer. Però tot això ha d’anar acompanyat de qualitat de vida. La diferència amb Madrid és que Barcelona aspira a tenir polítiques públiques orientades a la ciutadania i Madrid aspira més a la selva de la llibertat en lloc de la llibertat de la selva.

—Com evoluciona el sistema integral de seguretat metropolitana a partir d’una aplicació al mòbil que Cornellà va ser pionera en la seva adopció? S’ha constituït o es constituirà una societat mixta, en què l’AMB incorpori un soci privat que tingui l’experiència de desplegar la tecnologia i el servei?
—Estem en la fase de finalitzar tots els estudis i licitacions aprovats pel Consell Metropolità i, probablement, abans de finalitzar l’any tinguem totes les licitacions realitzades amb l’objectiu de crear una empresa mixta abans de finalitzar el mandat. El projecte busca reforçar la seguretat i la convivència mitjançant eines tecnològiques, donant suport a les policies locals i empoderant la ciutadania. L’ús de l’smartphone com a eina de seguretat serà clau.

—Expliqui l’embolic de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) per la diferent aplicació que fan els municipis integrats…
—Les diferències entre municipis són qüestió de matisos, perquè existeix consens en la necessitat d’actuar per raons ambientals i de salut. L’objectiu no és imposar ni anar contra ningú, sinó corregir. S’incorporen excepcions i adaptacions per no penalitzar injustament. La conscienciació és clau: reciclar i reduir la contaminació en la mobilitat. La transició serà progressiva. La tecnologia evolucionarà i permetrà solucions menys contaminants.

Al Baix Llobregat hem conegut moments de gran contaminació atmosfèrica que la crisi dels anys 80 va eliminar. Tanmateix, a les ciutats el principal element contaminant són els automòbils. Però les ordenances municipals incorporen molts matisos i situacions que es poden entendre per circumstàncies personals. Per exemple, a Cornellà només el 7 per cent del parc mòbil té aquests matisos que la indústria automobilística va corregint amb el temps. Conscienciar costa molt.

El planeta ha de tenir un altre ús i només se li demana al ciutadà que recicli bé els residus que produeix, que la seva mobilitat sigui el menys contaminant possible i ja està. No demanem més coses. I amb això anem millorant, està demostrat. També les administracions naturalitzem les nostres actuacions, utilitzant altres materials per construir i intervenir en espais públics. Tot aquest camí ja s’ha recorregut, però no ha estat fàcil. Hi ha gent que intenta aprofitar això per jugar amb regats curts, però la jugada ha de ser més d’equip. El cotxe elèctric no és l’única alternativa i la indústria acabarà aconseguint un motor de combustió que contaminarà molt poc o gens. En aquest sentit, hi ha fets objectius, com que la natura està destruint els passejos marítims que les ciutats van construir als anys 90.

—Això és el que passa al litoral metropolità i, en concret, les pèrdues de les platges amb cada temporal a Gavà, Castelldefels, el Prat i Viladecans…
—Les platges metropolitanes tenen dues funcions: ambiental i social. Tenen un alt registre d’ús de famílies i persones que, sobretot a l’estiu, gaudeixen d’un espai proper per passar-ho bé. Això cal recordar-ho. No es tracta només d’un element turístic, perquè també compleixen una funció social que cal protegir sense tornar-nos bojos, igual que els espais forestals com Collserola.

—Com facilitar la mobilitat davant els problemes de Rodalies, d’alguns concessionaris d’autobusos a Gavà i l’Hospitalet i l’absència de transport públic, per exemple, entre municipis a banda i banda del riu Llobregat?
—El transport públic mai podrà ser completament a la carta i és costós. La mobilitat metropolitana supera els 350 milions d’euros anuals, amb una aportació ciutadana inferior al 20%. Cal optimitzar recursos i reforçar especialment el transport en autobús, mentre es desenvolupen infraestructures a llarg termini. La crisi de Rodalies és conseqüència d’anys sense inversió. Ara les millores generaran molèsties temporals, però són imprescindibles.

—El pròxim 9 d’abril se celebrarà a Barcelona un acte amb Irene Montero i Gabriel Rufián amb la intenció de refundar l’esquerra a l’esquerra dels socialistes…
—Cap dels assaltadors dels cels actuava sobre la realitat i ho hem pagat tots. És el que passa amb els populismes. I un exemple ha estat l’error de prescindir de les autopistes.

—Barcelona i l’Hospitalet han creat una comissió per unificar ordenances i col·laborar més estretament en les competències municipals al marge de l’AMB. Com valora aquesta iniciativa que Collboni ha anunciat que continuarà amb els municipis veïns?
—És positiu que ciutats com Barcelona i l’Hospitalet coordinin polítiques quan existeixen problemàtiques compartides en les seves fronteres urbanes. Són dinàmiques que complementen, però no substitueixen el paper de l’AMB.

—Podria també Cornellà establir aquesta cooperació amb l’Hospitalet, el Prat i Esplugues?
—És menys necessari.

—És traslladable a altres àmbits institucionals el govern de consens metropolità entre diferents forces polítiques (PSC, ERC, Comuns i Junts) que defuig populismes, polaritzacions, incerteses i dubtes?
—No ho sé. Sempre he cregut que l’acord i el pacte és el millor instrument per explicar a la ciutadania que la voluntat és avançar i construir. No hi ha cap altra manera. El consens és la millor eina per avançar. La fragmentació política actual fa necessari l’acord entre diferents forces. Les èpoques dels 50% s’han acabat i no acabem d’entendre que estem en una altra situació que a Europa ja es veu. La fragmentació social i electoral es produeix. El model de l’AMB, basat en el pacte, té un bon funcionament, un bon ADN i tothom l’ha preservat i considera que és el que ens fa avançar. Podria ser exportable, però no puc dir en quin àmbit institucional.

—Què fa Cornellà, que no té litoral, promovent una Universitat del Mar?
—Són oportunitats. Fa anys que treballem amb els fons de formació i, com que tenim gent que vol fer un salt qualitatiu i quantitatiu i disposem d’espai, l’administració el que ha fet és posar-se al costat i per això estem treballant per fer-ho en un edifici al costat de Siemens.

—Com evoluciona el servei de serenos del qual vostè va ser pioner a Cornellà fa ja 4 anys?
—La valoració és i ha estat molt positiva perquè el que s’intenta i s’ha aconseguit és generar confiança. Aquest servei demostra que els nivells de seguretat i incidència ara són baixos.

—I com està la convivència entre diferents cultures i religions que habiten Cornellà, ara que ha finalitzat el Ramadà?
—La convivència continua sent positiva, amb una bona integració social basada en el respecte i la coexistència cívica.

—Ens deixem alguna cosa al tinter que, al seu parer, sigui important destacar?
—En l’actual context d’incertesa, el poder públic ha de corregir les desigualtats que genera el mercat i garantir l’equitat. És el que hauríem de fer per evitar els populismes de cames curtes. El creixement de població a la regió metropolitana serà significatiu perquè tindrem la major part dels 2 milions més d’habitants que tindrà Catalunya en l’horitzó d’uns anys, fins a arribar als 10 milions. Un fet que requerirà planificació i recursos per evitar conflictes socials. És imprescindible comptar amb pressupostos públics, tant a la Generalitat com a l’Estat, que permetin donar resposta a les necessitats de la ciutadania. En l’àmbit català, demano l’aprovació dels pressupostos perquè cada vegada que ajornem aquest instrument a qui afectem és a la gent que ho necessita i, per tant, es fa l’esmena a la ciutadania i no als partits polítics.