El president del Consell Econòmic i Social, el catedràtic d’Economia Antón Costas, ha tranquil·litzat aquest dilluns a Sant Boi enmig de les amenaces sobre un possible risc existencial per a la humanitat a causa de la intel·ligència artificial (IA). En la ponència “El nou contracte social en l’era de la IA”, pronunciada a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, Antón Costas proposa un nou contracte social per afrontar la revolució de la intel·ligència artificial. «No hi ha fatalisme —assegura—. Tot al llarg de la història ens diu que el progrés tecnològic no té una lògica inevitable», defensa l’expert, que també rebutja les prediccions d’un “apocalipsi laboral”. A la imatge que encapçala aquesta informació, apareix Antón Costas al costat de Conxita Sánchez, del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).

En el marc del període de presentació de candidatures als tretzens Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, el doctor Antón Costas va plantejar una mirada optimista, tot i que no exempta de cautela i respecte davant el que considera un desenvolupament clar, ràpid i imponent de les intel·ligències artificials generatives. En la reflexió oberta pel CECBLL sobre el paper que pot jugar la IA en els quatre àmbits que articulen els guardons —cultural, social, econòmic i ecològic—, Costas va assenyalar que la IA motiva una transformació clarament desequilibradora, cridada a alterar l’economia, l’ocupació i la societat, i que cal gestionar correctament. La idea latent en les seves paraules parteix del fet que la tecnologia no marca per si sola el nostre destí, sinó que aquest dependrà de la creació o no de nous contractes socials adequats per navegar aquesta transformació.

No hi haurà apocalipsi laboral

Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, catedràtic de Política Econòmica, enginyer tècnic industrial i actual president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas Comesaña sosté que la IA «no està destruint l’ocupació», fet que suposa negar l’existència d’un apocalipsi laboral, ara o a curt termini. El que sí que planteja i afirma l’expert és la necessitat d’assolir un nou acord entre empreses, treballadors, administracions i ciutadans per afrontar la transformació social i tecnològica que s’acosta.

El contracte social és la “cola” de la societat

Per a Costas, darrere de les societats liberals i pluralistes existeix una mena de «cola», que no és altra cosa que el contracte social. No es tracta únicament de solidaritat o d’un pacte puntual, ni tampoc de favors, sinó de reciprocitat. Un acord, explícit i implícit, pel qual les diferents parts d’una societat assumeixen obligacions mútues i aconsegueixen funcionar, permetent el progrés real.

L’economista exemplifica amb diversos moments històrics en què podem apreciar la creació o implantació d’aquest tipus de cohesió social o acord, com van ser els Pactes de la Moncloa de 1977. Davant d’una situació extremadament complexa, diferents actors i entitats van acceptar compromisos per controlar problemes com la inflació mentre s’avançava en la construcció d’un Estat social basat en pilars que permetien establir les bases i impulsar l’Estat del benestar.

Tanmateix, els diferents equilibris o pactes concretats en diversos moments històrics només es mantenen «ben enganxats» durant un temps determinat i es desequilibren amb l’aparició de nous factors.

La IA, una nova revolució

Encara que semblava que la cohesió del contracte social anterior funcionava, a poc a poc aquest acord s’ha anat desmuntant davant l’aparició d’una nova força emergent que genera dubtes entre la població i fins i tot entre els especialistes: la irrupció de la IA.

Les possibilitats de la IA són enormes i els seus riscos també ho són. Però Costas rebutja les prediccions que donen per inevitable una destrucció massiva de l’ocupació. Segons va assenyalar, l’evidència disponible sobre les empreses espanyoles no permet afirmar que la intel·ligència artificial estigui provocant actualment un col·lapse laboral ni res semblant.

Per a Costas, l’error és assumir que el progrés tecnològic segueix una única direcció. La IA es pot utilitzar per substituir treballadors, però també pot convertir-se en una eina per augmentar-ne les capacitats. La veritable pregunta no és únicament què pot fer la intel·ligència artificial, sinó què volem fer nosaltres amb ella.

Un nou contracte social per a l’era de la IA

L’arribada d’aquesta nova revolució tecnològica exigeix, per tant, un nou contracte social. Costas situa al centre un objectiu: crear bons llocs de treball i utilitzar la intel·ligència artificial per millorar les capacitats de les persones en lloc de limitar-se a substituir-les, anul·lar-les o fins i tot incapacitar-les. Un exemple seria l’ús de la IA a les aules, bé com a enemiga i tècnica de plagi, bé com a eina per extreure i millorar les capacitats individuals de cada estudiant, com passa en el cas de la formació dual.

Per a la construcció d’aquest nou pacte o contracte, Antón Costas planteja quatre punts principals, centrant-se més en el curt termini que en el llarg termini. El doctor en Economia proposa educar i formar empresaris, emprenedors i desenvolupadors per crear aplicacions que complementin el treball humà i millorin les capacitats de les persones.

També aconsella revisar els incentius fiscals que poden afavorir la substitució de treballadors, orientant el finançament públic cap a tecnologies beneficioses per a la societat, donant a la mà d’obra la importància que realment té i evitant tractar de substituir-la.

Així mateix, defensa orientar el finançament governamental al desenvolupament d’aplicacions beneficioses i, al mateix temps, preparar els mateixos treballadors per utilitzar eines d’intel·ligència artificial. Es tracta també d’empoderar-los i millorar-ne les capacitats perquè puguin utilitzar agents d’IA com a suport, eina i forma d’incrementar exponencialment la seva capacitat professional.

Recuperar el diàleg i la negociació col·lectiva

Però cap d’aquestes mesures pot funcionar de manera aïllada. El president del Consell Econòmic i Social recupera els dos elements que han permès respondre a altres grans transformacions de la història: «el diàleg i la negociació col·lectiva».

La història, insisteix Costas, demostra que cap revolució tecnològica determina per si mateixa el model de societat que ve després. Davant el temor que la intel·ligència artificial decideixi el nostre futur, l’expert retorna així la responsabilitat a les persones.