En un panorama digital dominat pels continguts breus i el consum accelerat, Ania Posada ha trobat el seu espai parlant de llibres amb calma i naturalitat. Amb 27 anys i més de 15.000 seguidors a les xarxes socials, aquesta creadora de contingut de Molins de Rei s’ha convertit en un referent emergent de la divulgació literària en català, especialment entre el públic jove del Baix Llobregat. El seu projecte no respon a una estratègia premeditada, sinó a una passió de llarg recorregut que ha sabut traslladar a l’entorn digital sense perdre autenticitat.

La lectura, per a Posada, no és només un hàbit cultural, sinó una manera d’estar al món. Així ho resumeix quan explica que “soc lectora des de petita, sempre m’ha encantat llegir”, tot recordant que aquesta afició la va situar sovint en un lloc marginal durant l’adolescència: “Recordo que a l’institut era la rareta dels llibres i em sentia diferent perquè m’agradava la lectura”. Amb el pas del temps, però, aquella diferència s’ha convertit en una fortalesa: “Ara me n’alegro de divulgar-la i veure que s’està estenent entre els joves”.

Xarxes socials, joventut i lectura: una relació plena de contradiccions

L’arribada d’Ania Posada a les xarxes socials està estretament vinculada a la seva formació com a actriu. En un sector on la visibilitat digital sovint pesa més que el talent, va començar a crear contingut gairebé per necessitat. “Tot va començar fa quatre anys, quan estudiava per ser actriu. El món de la interpretació era molt complicat, en molts llocs influïa més els seguidors que poguessis tenir, que no un càsting”, recorda.

A partir d’aquí, el projecte va créixer de manera orgànica, fins al punt que el que havia de ser una eina puntual va acabar transformant-se en un espai propi. Tot i això, Posada manté una mirada crítica sobre l’impacte de les plataformes digitals en els hàbits del jovent. “És innegable que les plataformes digitals poden impulsar els hàbits de lectura, però jo en el fons sento que hem fet un retrocés, sobretot en la capacitat d’atenció del jovent”, reflexiona.
Els formats predominants, segons ella, juguen clarament en contra de la lectura com a forma d’entreteniment: “Els formats més consumits actualment, vídeos curts i amb estímuls constants, han perjudicat la lectura com a entreteniment. Llegir un llibre són moltes hores de concentració i de no perdre el fil”. D’aquí que conclogui amb una afirmació tan clara com provocadora: “Per això crec que, ara mateix, la lectura i les xarxes socials són coses totalment contràries”.

Llegir sense pressió: trencar mites i generar complicitats

Un dels eixos centrals del discurs d’Ania Posada és la voluntat de desmitificar la lectura i allunyar-la de qualsevol connotació elitista. En els seus continguts insisteix a defensar una relació lliure i plaent amb els llibres, adaptada als interessos i ritmes de cada persona. “Intento fomentar que, dins del món de la lectura, cadascú faci el que li vingui de gust”, explica, tot animant a explorar sense por: “Si la persona creu que llegir és un hàbit que li pot interessar, que demani recomanacions a la biblioteca o llibreria de confiança i pregunti sobre els gèneres o tipus de llibres que hi ha”.

Lluny de prescriure lectures canòniques, defensa que el més important és el vincle emocional amb el text: “Penso que és important transmetre que llegir ha de ser per gaudir, passar-ho bé i desconnectar, no cal acudir a les lectures clàssiques”. En aquest sentit, remarca que llegir no ha de convertir-se en una obligació més: “Si et ve de gust llegir s’ha de fer sense cap pressió”.

Llegir en català: llengua, cultura i activisme quotidià

L’ús del català és un altre dels pilars del projecte d’Ania Posada. Una decisió que, segons explica, no sempre va ser evident. “Pensàvem que era l’única opció viable per viralitzar-nos era parlar en castellà, com si el català fos per estar per casa i el castellà per mostrar-se al món”, recorda sobre els seus inicis a YouTube.

Amb el temps, però, aquesta percepció va canviar radicalment. “En un sentit cultural, fer contingut en català, encara que no tinguis aquesta intenció, és fer activisme”, afirma, tot destacant que “el català és una llengua minoritària, amb molts factors en contra, i s’està lluitant per conservar-la”. Per a ella, llegir en català no és una imposició, sinó una oportunitat: “Com més llegim en català més oferta de llibres hi haurà”.

Referents i horitzons del futur

Biblioteques del Baix Llobregat: espais infravalorats però imprescindibles

Arrelada al territori, Ania Posada reivindica el paper de les biblioteques del Baix Llobregat com a espais clau per al foment de la lectura, especialment entre infants i joves. En el seu cas, la biblioteca de Molins de Rei ha anat guanyant pes amb el temps: “Vaig molt habitualment a la biblioteca del meu poble, tot i que va per èpoques”, explica, tot destacant-ne la utilitat en la seva feina com a docent: “Ara que soc professora de teatre també per buscar molta literatura infantil, contes i tal, així els puc adaptar a obres de teatre pels meus alumnes”.

Admet que durant anys havia tingut una visió limitada d’aquests equipaments: “Potser la tenia una mica infravalorada, perquè soc molt de comprar llibres i tenir-los a casa”. Però la descoberta va ser reveladora: “Quan vaig descobrir la del meu poble vaig descobrir un món. Vaig dir: ‘Ostres si hi ha de tot i tota mena de llibres que et puguis imaginar’”. Les biblioteques, diu, permeten experimentar sense risc i ampliar horitzons lectors.

Pel que fa al conjunt de la comarca, considera que l’oferta és sòlida: “Sí que és veritat que al Baix Llobregat hi ha moltes biblioteques i equipaments de lectura. Podem estar molt orgullosos i contents d’on vivim”. Tot i això, assenyala una mancança clara: “Potser si s’hagués de millorar alguna cosa seria la visibilitat de les activitats que es realitzen a les biblioteques”.