La Margarita i el Pedro son parella. Són molt coneguts en el seu barri d’una població del Baix Llobregat. Cada tarda d’estiu surten al carrer i conversen amb les veïnes. Tenen una relació harmoniosa, es mostren feliços. Fins aquí no hi ha res de particular llevat del costum, en procés d’extinció, de conversar amb la gent del barri. Però, hi ha una altra particularitat: La Margarita té 90 anys, i el Pedro en té 55, és a dir, ella quasi li doble l’edat. Quin escàndol!. Ells dos trenquen estereotips: La societat contemporània pot acceptar que un home gran tingui una relació amorosa amb una dona molt més jove, però què passa quan ella és més gran que ell? La Margarita no sembla gaire amoïnada pel que puguin dir o pensar els altres, és més, no s’amaga de dir obertament que ell no solament la cuida sinó que “jo, el que vull és un home, amb tot el que això significa”, i davant d’aquesta afirmació tothom entén el que vol dir.
Cito aquest exemple per assenyalar que l’amor no té edat i el sexe tampoc. En general, la societat no mira malament que dues persones grans s’estimin, però, una altra cosa és que es desitgin sexualment. Sovint, se sol associar culturalment el desig sexual amb l’etapa juvenil i adulta però, en canvi, es considera una anomalia quan es tracta de persones majors de 60 o 70 anys. Aquella expressió castellana de “viejo verde” és un indici clar del rebuig que desperta la sexualitat de les persones grans. Penso que, en part, el fet de què es rebutgi la sexualitat en la senescència és el reflex del rebuig de l’envelliment en la seva globalitat. La nostra societat enalteix la joventut i la bellesa del cos. Els missatges de la publicitat són clars: cada producte és anunciat per una persona jove, predominantment dona, a ser possible, sensual. En canvi, les persones grans són mostrades en rares ocasions i, en general, per indicar-nos que “ens han de cuidar”. És un símptoma més de l’edatisme global que condiciona les nostres vides. De fet, els missatges dirigits als grans tenen un comú denominador: allargar la joventut, evitar els efectes del pas dels anys. Ja que el declinar biològic és inexorable cal emprar tots els mitjans necessaris per enrederir-lo; d’aquí la profusió de productes cosmètics i de les clíniques de cirurgia estètica.
En aquest context cal assenyalar un aspecte que considero molt rellevant: Com afecta el pas del temps el comportament sexual? Com ha escrit el gerontòleg Josep Maria Fericgla, si bé resulta obvi que les progressives i irreversibles transformacions biològiques corresponents al procés d’envelliment afecten el comportament sexual de manera directa (falta d’estimulació, ejaculació més ràpida en els homes, lubrificació més lenta i deficient en les dones) o de forma indirecta (falta de flexibilitat corporal, problemes cardiovasculars, entre d’altres), ha estat àmpliament verificada la permanència de la vitalitat fisiològica de la pulsió sexual fins la mort. Dit amb d’altres paraules: l’absència aparent d’activitat sexual entre les persones grans es deu a la influència social i cultural que afecta la seva autoimatge, al paper que deuen adoptar i a la repressió explícita que exerceix la cultura sobre la sexualitat activa dels ancians.
Diguem-ho alt i clar: una persona gran es pot enamorar, fins i tot pot refer la seva vida amorosa, com és el cas del Manel (nom fictici), un home de 78 anys, que en la consulta em va explicar que s’havia tornat a enamorar i que allò el feia sentir molt feliç. Certament, la seva expressió havia canviat considerablement. Però, el Manel no solament va parlar del seu amor per una dona que havia conegut en un viatge, sinó que va afegir que tenien relacions íntimes amb una freqüència setmanal i que havien decidit viure en parella.
Exemples com els de la Margarita o el Manel ens indiquen que les persones grans tenen el mateix dret a gaudir de la sexualitat com qualsevol altre ciutadà, independentment de la seva edat. Es fa necessari estendre la lluita contra l’edatisme també al camp de les relacions sexuals. Posem fil a l’agulla.
Tornar al llistat 
