Passar moltes hores a l’ordinador
Un altre cas és el de la Maria, una dona de 82 anys. Recentment la vaig visitar al seu domicili, ja que té seriosos problemes de mobilitat. A l'entrevista li vaig preguntar quin tipus d'activitats feia de manera habitual. Em va respondre que passava moltes hores davant del seu ordinador. El que més li interessava era consultar pàgines web sobre temes d'història de l'Antic Egipte: “Miro coses sobre els faraons, sí, miro allò del riu Negre, sí, quan els jueus se'n van anar d'Egipte”. En mostrar la meva estranyesa —calculada— sobre el riu Negre, ella va començar a fer intensos esforços per recordar i, al cap d'uns minuts, va exclamar: “No, és vermell!”. La vaig ajudar i li vaig proposar que probablement ella es referia al Mar Roig. Maria va somriure i va mostrar una sensació d'alleujament. Per fi havia pogut recordar de manera encertada. En aquest cas cal especificar que Maria estava prenent Lorazepam de manera regular des de feia més d'un any; en conseqüència, una de les meves primeres decisions va ser retirar de manera progressiva un fàrmac que provoca deterioraments cognitius importants.
Finalment, un tercer cas és el del Manuel, un home de 84 anys que viu en una residència geriàtrica. El Manuel és argentí i fa uns mesos que viu a Barcelona. Pateix un deteriorament cognitiu que li dificulta la realització de les tasques quotidianes. Però el més rellevant, el que més el fa patir, és la soledat. A la residència el cuiden molt bé, però ell sent enyorança de la seva estimada Patagonia. A més, és conscient de les dificultats de memòria i això agreuja el seu patiment. Per intentar pal·liar aquest patiment he indicat tot un conjunt d’estratègies adreçades a potenciar els records de la seva vida juvenil, allà, a la Patagonia, quan ell passava llargues temporades viatjant per aquelles terres: “Barcelona me gusta pero siento nostalgia de Argentina”.
És cert que quan la demència es troba en un estat avançat el pacient no és conscient dels seus dèficits, però, abans d’arribar a aquest estat, passa molt temps, en el qual el patiment està garantit, pel malalt i per la seva família.
Una bona praxis assistencial ha de tenir molta cura, també, del patiment que es produeix en aquests períodes inicials de les demències. El suport psicològic i un bon acompanyament són elements de molt de pes en el conjunt de les cures.