El periodista Carles Porta es proposa comprendre per què els humans matem altres humans. Avui dilluns torna a Movistar Plus+ amb Crims: Bellvitge, un nou cas de “true crime” (crim real) en una sèrie composta per tres episodis i en què reprèn l'estil inconfusible que li ha fet famós: una combinació de rigor periodístic, respecte pels fets i una narració cuidada que fuig. "Nosaltres no jutgem, nosaltres relatem, donem tots els elements perquè l'espectador en tregui les conclusions", assegura.

Porta, un dels més fidels defensors de la importància de la mirada del narrador en el periodisme, la comunicació i la literatura, i amb aquesta nova producció, el periodista desentranya la història estremidora de la violació i posterior assassinat a punyalades el 5 d'octubre del 2004 de dues dones joves a l'interior del seu pis del barri hospitalenc de Bell. Allà hi vivien dos joves agents de la Policia Nacional que feien les seves pràctiques a la comissaria de Castelldefels: Silvia Nogaledo i Aurora Rodríguez. Havien sortit del seu Lleó natal amb una il·lusió tan immensa com la responsabilitat que assumien: servir, protegir, obrir-se camí en una professió en què volien créixer. Però aquell dia les seves vides van quedar truncades per la violència més extrema.

El 5 d'octubre del 2004, els bombers de la Generalitat van rebre l'avís d'un incendi en un pis del barri de Bellvitge, a l'Hospitalet. A l'apagar les flames, troben una escena que, segons va dir un dels bombers, semblava treta d'una pel·lícula de Quentin Tarantino. Dues noies de 23 i 28 anys havien estat agredides sexualment i assassinades a ganivetades. Qui són? Per què les han matat? A mesura que es desenvolupa la inspecció ocular del domicili, els investigadors van trobant pistes importants i sorprenents.

Evidents signes de tortura abans de morir

Després d'apagar l'incendi, es van trobar amb una escena impossible d'oblidar: els cossos de dues dones lligades, emmordassades, amb múltiples ferides d'arma blanca i amb signes evidents d'haver estat torturades abans de morir. Quan els Mossos d’Esquadra arriben al lloc, descobreixen que es tracta de dos policies en pràctiques del Cos Nacional de Policia i que el foc havia estat provocat per esborrar qualsevol rastre. Comença llavors una carrera contrarellotge per trobar el responsable del doble assassinat.

Porta narra com els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional treballen sense parar per atrapar Pedro Jiménez García, un agressor sexual reincident i ara presumpte assassí de dos policies, que va aprofitar un permís carcerari per cometre aquests crims a més de quatre violacions, entre altres delictes. Els investigadors, que coneixen bé el seu historial delictiu, temen que agredeixi més dones si no l'aturen aviat. Hauran d'aprofitar tots els recursos al seu abast per seguir-ne el rastre i portar-lo davant la justícia.

El capítol que avui es podrà veure a Movistar relata les 55 hores de vertigen que els investigadors i policies van dedicar per acorralar l'assassí de Bellvitge, després que la petjada d'unes esportives amb sang d'una de les víctimes fos crucial per condemnar l'expresidiari amb un llarg historial violent a 94 anys de presó. Pedro Jiménez García havia conegut una de les joves poc abans i va ser convidat a casa seva. Després d'unes quantes hores, les dues dones van ser atacades amb una violència extrema. Els cossos van aparèixer amb signes de tortura, i el crim va commocionar tot el país.

També la investigació va fer un gir decisiu quan els Mossos d'Esquadra van trobar un rebut a nom de l'assassí a l'interior del pis. Aquesta prova va ser determinant per localitzar-lo i aturar-lo després d'una recerca intensa.

El PP de l’Hospitalet demana honorar la memòria de les víctimes

El cas mostra un perfil d'agressor impulsiu i violent, amb antecedents per delictes greus i un patró de dominació sobre les víctimes. També denota una manca de reinserció efectiva i el contacte casual amb les agents va derivar en una tragèdia evitable. Recentment, Sonia Esplugas, presidenta del grup del PP a l'Ajuntament de l'Hospitalet, ha demanat que s'honri les dues policies assassinades a Bellvitge rebatejant el carrer on van viure i van morir, alhora que recorda que la guia de carrers d'una ciutat «és la memòria viva de la seva història, els seus valors i de les persones que han deixat hui.

De l'assassí, els jutges van dir a la sentència per la qual va ser condemnat a 94 anys de presó, que va actuar amb «una crueltat i perversitat difícilment superable, ni tan sols amb l'esforç imaginatiu més envilit». El crim va provocar un impacte emocional a Bellvitge hi ha tota la ciutat de l’Hospitalet: incredulitat, indignació, por, dol. Per a les famílies, la tragèdia va ser irreparable; per als companys, un cop devastador; per al barri, un trauma. Una mica més de 21 anys després, els noms de Silvia i d'Aurora tornen a ressonar. En aquesta ocasió, perquè el Grup Municipal del Partit Popular considera que la ciutat hi té un deute pendent.

Moment de rendir un homenatge

Sonia Esplugas considera que «ha arribat el moment que la ciutat de l’Hospitalet els rendeixi homenatge». Per aquest motiu, el grup del PP va presentar una moció que es va debatre al ple municipal del novembre passat i que proposava que el passeig de vianants al costat de l'antic habitatge de les agents passés a anomenar-se Passeig de la Sílvia i de l'Aurora. La iniciativa també reclamava col·locar una placa commemorativa i celebrar un acte públic d'homenatge.

Per Esplugas, es tracta d'una cosa «merescuda, justa», a més que no només suposa un acte de record a les dues joves agents assassinades, sinó una crida d'atenció permanent: «L'assassinat d'aquestes policies demostra el perill constant en què es troben les dones, independentment de la seva professió». I això és, precisament, allò que recollia la moció, que la violència masclista no entén de professions, uniformes ni vocacions. Al text s'assegurava que el crim d'aquestes agents «no va ser un fet aïllat dins de la crònica local. Va ser la manifestació més extrema i covard de la violència masclista que lacera la nostra societat, i que va atacar dues dones joves».

Per reforçar la seva petició, el PP de l’Hospitalet recorda que la guia de carrers d’una ciutat «és la memòria viva de la seva història, els seus valors i de les persones que han deixat empremta». I dedicar un espai públic a Silvia i Aurora, “és un acte de justícia, de memòria i de respecte institucional. Servirà com un recordatori permanent del compromís d'aquesta ciutat en la lluita contra la xacra de la violència masclista».

El ple va rebutjar la moció

El ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet va rebutjar la moció, però va decidir que s'estudiarà crear un espai de memòria col·lectiva que recordi totes les dones assassinades per violència masclista. Ho va proposar la tinenta d'alcalde socialista Laura García Manota durant el ple municipal ordinari del mes de novembre després d'anunciar que el seu partit, el PSC votaria en contra de dedicar un espai públic a les dues víctimes del crim de Bellvitge en aquest mateix barri.

Després de destacar el seu "rebuig" contra el crim masclista que van patir el 2004 Silvia i Aurora, l'edil socialista va emmarcar el no del seu grup a la proposta dels populars perquè "considerem que la resposta ha de ser un espai per a totes les víctimes". També hi van votar en contra els republicans d'ERC i els regidors de Comuns.