Fa 24 anys que es va celebrar el primer Congrés de les Dones al Baix Llobregat i des de llavors, el nombre d'alcaldesses a la comarca no ha deixat de créixer, fins arribar a les 16 de 30 alcaldies. Un fet que a la presentació del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat s’ha destacat que no és una casualitat, ni una concessió, doncs és el resultat de dècades d'organització, de reivindicació i de persistència feminista. El cinturó vermell sempre ha estat també lila.

El Consell Comarcal del Baix Llobregat ha acollit aquest dimarts l’acte de presentació del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, esdeveniment que la comarca acull des de fa poc més de dues dècades i que aquest any tindrà lloc els dies 23 i 24 d’octubre a Sant Joan Despí. A l’acte, sota el lema “Ara més que mai”, han acudit les setze alcaldesses del Baix, protagonistes de les intervencions, comptant amb l’alcaldessa de Sant Boi i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i l’alcaldessa de Vallirana i presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, així com la presidenta de l’Institut Català de les Dones i secretària general d'Igualtat i Feminisme Sònia Guerra.

Eva Martínez, encarregada d’obrir la jornada, ha fet una crida directa a participar en aquest esdeveniment i ha celebrat que “any rere any, política a política, ens convertim en un referent en polítiques de feminisme a Catalunya”. I ha recordat: “El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de Catalunya i ara mateix som l'única comarca metropolitana amb més dones que homes representants en la política municipal, 16 alcaldesses.” De la mateixa manera ha agraït la presència dels alcaldes d’Esplugues, Eduard Sanz, i de Sant Vicenç dels Horts, Miguel Comino. La Consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor, no ha pogut assistir a l’acte, però hi ha col·laborat mitjançant un missatge institucional on ha agraït la tasca de la comarca i el compromís d’entitats i institucions en l’eix feminista.
 

Violència en l’espectre social i digital

Així s’han posat en marxa una sèrie de breus intervencions, a càrrec de les alcaldesses del Baix, relacionades amb alguns dels temes que es tractaran al Congrés. Anna Pascual, alcaldessa de La Palma de Cervelló, ha obert el cicle tractant la violència masclista i lamentant que “ens trobem en un moment crític en què la violència, lluny de disminuir, augmenta, i en què una part de la societat encara la qüestiona, malgrat les dades son clares i contundents”. 

L’alcaldessa de Collbató, Gemma Rodríguez, ha apuntat a la violència que es pateix en l’entorn digital, recordant que l’ONU estima que més del 70% de les dones han estat exposades i han experimentat algun tipus de violència per internet. “El compromís feminista requereix identificar els espais on es produeixen i es reprodueixen aquestes violències, conèixer com es dinamitzen aquests canals i quins perfils s'hi connecten amb més facilitat, esdevenint còmplices d'aquestes agressions”, ha assenyalat.

Olga Morales, alcaldessa de Viladecans, ha fet referència a les “desigualtats acumulades” en el cas de les dones que pateixen racisme, apuntant les diverses formes de discriminació específica derivades de tendències com l’islamofòbia o la romofòbia. “Per a moltes dones, el ser migrant, no blanca, o practicar una altra religió condiciona l'accés a la feina, a l'habitatge i als drets socials”, ha denunciat.

La intimitat i els biaixos de gènere

L’alcaldessa de Torrelles de Llobregat, Falgàs Marco, ha abordat el biaix de gènere en la salut: “Històricament, la medicina ha après el cos masculí com a model universal. Aquesta mirada androcèntrica ha comportat diagnòstics tardans en les dones, així com infratractament del dolor. Massa sovint, els nostres símptomes es minimitzen o s'atribueixen a causes emocionals, i se'ns practiquen menys proves complementàries”. Per això, “és hora de transformar la mirada mèdica i incorporar de manera efectiva la perspectiva de gènere en la recerca, en l'atenció i en la prevenció”. 

En aquesta línia, Mercè Esteve, alcaldessa de Begues, ha romput una llança a favor de la sexualitat, tot denunciant que “el desig i la sexualitat a l'etapa adulta continuen fortament contaminats per mites i per prejudicis. Existeix tot un conjunt de limitacions socials, creences i estereotips que anem assumint al llarg de la vida i que, en molts casos, censuren o fins i tot ridiculitzen la sexualitat en la maduresa. Aquests condicionants poden afavorir la inhibició del desig propi i generar sentiments de vergonya o de culpabilitat”. I ha afegit que “el compromís amb la igualtat de gènere ha d'incloure també el reconeixement dels desitjos, dels plaers i de les necessitats sexuals de les dones”.
 

Edatisme i pressió estètica en àmbits de poder

Altre de les qüestions abordades en aquesta jornada i que també esdevé una forma de discriminació silenciosa és l’edatisme, sobre el qual l’alcaldessa de Pallejà, Ascen Ratia, ha manifestat: “No parlo només com a alcaldessa, sinó com a dona de 60 anys que ha viscut, treballat, après, errat i tornat a començar moltes vegades”. Ha argumentat que “els estereotips de gènere i l'edat configuren una doble frontera. A mesura que deixem de ser joves, les dones són invisibilitzades i associades a pèrdua o renúncia, mentre que els homes grans són vistos com a savis i amb autoritat. Això limita la representació del poder femení madur i perpetua desigualtats simbòliques”.

L’alcaldessa de Corbera de Llobregat, Rosa Boladeras, ha enfocat la seva intervenció en la pressió estètica femenina, amb especial èmfasi sobre les dones que ocupen espais de poder, també denunciant que sovint, a les alcaldesses, “es mira com anem vestides i no les persones a qui estem representant del nostre municipi”. Ha fet al·lusió a les xarxes socials, les que potser són “la cara més visible de la pressió estètica”, amb “uns cànons que no podrem aconseguir i que ens venen l’esveltesa fantàstica i la joventut eterna”. “Aquests cànons no són inofensius – ha afegit –, són una forma també de violència que afecta la nostra autoestima i la nostra salut mental”.

Sostre de vidre i formació digna

D’altra banda, Maria Pau Viver, alcaldessa accidental de Santa Coloma de Cervelló, ha abordat la bretxa salarial. “Les darreres dades ens indiquen que, de mitjana, els homes guanyen un 17% més que les dones. Darrere la bretxa salarial no només s'evidencia la diferència de retribucions entre homes i dones, sinó que explica com un mercat de treball rígid condiciona trajectòries laborals”, ha posat sobre la taula. 

Belén García, alcaldessa de Sant Joan Despí i amfitriona del Congrés, ha parlat de la formació professional en dones. “Mentre les dones són el 88% de les matrícules en imatge personal, aquestes no superen més del 5% en les famílies de transport i manteniment de vehicles, electricitat, electrònica o fabricació mecànica”. I ha conclòs que “cal facilitar a les dones que vulguin exercir professions tradicionalment masculinitzades les eines i recursos que ho permetin”.

L’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, s’ha sumat amb una intervenció sobre la ocupació i el sostre de vidre, celebrant que “per quart any consecutiu, creix la població ocupada al Baix Llobregat, sent major l'augment de l'ocupació entre dones”. No obstant, ha assenyalat els biaixos de gènere presents en altres àmbits, com per exemple el fet que el 59% de les persones aturades són dones.

De la mateixa manera, Gemma Badia, alcaldessa de Gavà, ha fet quatre pinzellades respecte la situació de les dones emprenedores al territori: “La bretxa de gènere s'amplia segons s’avança en la consolidació de la iniciativa empresarial. Mentre les dones suposen el 53% dels emprenedors potencials, elles només lideren el 33% de les iniciatives”. “Cal que fem visibles les empreses liderades per dones i que les dones tinguin aquests referents”, ha declarat.

La pobresa estigmatitza les dones

La pobresa també afecta en major mesura a les dones, motiu pel qual la intervenció de Roser Brosed, alcaldessa de Sant Esteve Sesrovires, s’ha enfocat en el sensellarisme femení. “A l’Estat espanyol, en als darrers deu anys, el sensellarisme ha crescut un 25%, i el femení un 45%”, ha subratllat, també afegint que “entre el 56% i el 71% de les dones sense llar han patit violència per part de la parella, i entre el 35% i el 60% han patit agressions sexuals”. “Quan una dona arriba al carrer, el judici social i institucional que pateix és molt més intens. La majoria dels recursos socials són espais profundament masculinitzats i per moltes dones percebuts com a insegurs”.

L’alcaldessa d’El Prat, Alba Bou, ha afegit en relació a la pobresa que “les dones ens trobem majoritàriament en situació de pobresa de temps. Dediquem una part molt més gran del nostre dia a les tasques de la llar i a les cures”. Ha asseverat que “les institucions hem d’impulsar polítiques públiques de cures, condicions laborals dignes i una redistribució real del temps, i això només és possible si la cura deixa de recaure gairebé exclusivament en les dones i esdevé un compromís compartit”.

24 anys del Congrés de les Dones

Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi i presidenta de la Diputació, ha culminat el cicle de reflexions rememorant l’origen d’aquestes jornades: “Fa 24 anys que vam celebrar el primer Congrés de les Dones a la nostra comarca. I tinc l'orgull de recordar que va ser a Sant Boi, la ciutat en què soc alcaldessa. Des d'aquest primer congrés, el nombre d'alcaldesses no ha deixat de créixer”. I ha afegit que “no és una casualitat, no és una concessió, és el resultat de dècades d'organització, de reivindicació i de persistència feminista”.

Al tancament de l’acte, Sonia Guerra, presidenta de l’Institut Català de les Dones, ha reivindicat: “És evident que som el cinturó lila de l'àrea metropolitana de Barcelona i ens hem de sentir orgulloses i orgullosos”. També ha destacat que “som l'única comarca de Catalunya que porta fent el Congrés cada quatre anys. I és important, perquè és un espai de trobada, de relació, un espai per fer política, malgrat que a alguns no els agradi”, i ha assenyalat la necessitat d’aplicar el caràcter transversal en les polítiques feministes. Finalment, ha aprofitat per recordar que al maig de 2026 es celebraran 50 anys de les primeres Jornades catalanes de la Dona, en les quals moltes de les alcaldesses del Baix hi van ser presents. “Va ser el primer acte polític de Catalunya després de la mort del dictador Franco. I ho van protagonitzar les dones i alguns homes que van decidir acompanyar-les en aquell paranimf de la universitat”, ha agraït.