Complir 175 anys d'història és una oportunitat per recordar d'on venim, però, sobretot, per reflexionar sobre com hem d'actuar i anticipar-nos al futur. L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre va néixer el 1851, en una Catalunya que començava a experimentar les grans transformacions de la industrialització, de la mà d'un grup de propietaris que van comprendre que el progrés econòmic necessitava una agricultura moderna, productiva i capaç d'incorporar coneixement i capital. Des d'aleshores, la nostra institució ha acompanyat les profundes transformacions del sector agroalimentari, defensant uns principis que continuen sent plenament vigents: la propietat privada, la llibertat d'empresa, la iniciativa individual i l'obertura comercial.

Cent setanta-cinc anys després, Catalunya, Espanya i Europa es troben davant d'una transformació econòmica, tecnològica i geopolítica d'una profunditat enorme. Les cadenes internacionals de subministrament han demostrat la seva vulnerabilitat; la seguretat alimentària ha recuperat el seu caràcter estratègic (allò que nosaltres anomenem, de manera més precisa, «sobirania productiva agroalimentària»); el canvi climàtic, la disponibilitat d'aigua i els riscos sanitaris condicionen cada vegada més la producció; i les noves tecnologies estan modificant acceleradament la manera de produir, transformar i comercialitzar aliments. A tot això s'hi afegeix una pressió reguladora creixent que amenaça la competitivitat.

Defensa de la nostra agricultura davant dels reptes actuals

Davant d'aquests reptes, des de l'Institut defensem una convicció fonamental: l'agricultura, la ramaderia, l'activitat forestal i la indústria agroalimentària són activitats econòmiques que necessiten rendibilitat, inversió i llibertat empresarial per prosperar. Tenen característiques singulars, indubtablement, però això no vol dir que hagin de quedar sotmeses permanentment a la tutela administrativa i a la dels seus grups de pressió tradicionals. Som empresaris que assumim riscos, creem ocupació, incorporem tecnologia i generem riquesa al territori.

La defensa de la propietat privada constitueix un altre dels nostres principis irrenunciables. La terra no és únicament un recurs productiu. Representa patrimoni, arrelament i el compromís de diverses generacions. La seguretat jurídica és indispensable per invertir, modernitzar les explotacions i gestionar responsablement els recursos naturals. No hi ha contradicció entre protegir el medi ambient i garantir els drets dels qui viuen i treballen al territori. Al contrari, sense seguretat jurídica i expectatives raonables de rendibilitat, difícilment hi haurà inversions sostenibles a llarg termini.

Per una eficiència hídrica més gran

Aquesta qüestió és especialment rellevant davant de les polítiques ambientals europees i de les decisions que es prenen tant en l'àmbit estatal com autonòmic. Compartim els objectius de sostenibilitat, descarbonització i conservació de la biodiversitat, però rebutgem que es persegueixin mitjançant restriccions desproporcionades, obligacions difícils de complir o procediments administratius interminables. No es pot exigir una eficiència hídrica més gran sense facilitar infraestructures i inversions, ni reclamar una gestió forestal activa mentre s'obstaculitzen les activitats econòmiques que la fan possible. La sostenibilitat ambiental necessita sostenibilitat econòmica. I totes dues requereixen comptar amb els qui coneixen, gestionen i mantenen el territori, que no són altres que els empresaris agroalimentaris.

Europa ha de recuperar la competitivitat com a prioritat de la seva política agrària. Treballem aquests mesos perquè la nova PAC fomenti la productivitat, la innovació i el relleu generacional, en lloc de convertir-se en un entramat de càrregues burocràtiques. La simplificació administrativa, l'estabilitat reguladora i l'accés al finançament són tan importants com els instruments de suport públic. Necessitem menys obstacles per produir i millors condicions per invertir.

També hem de defensar una Europa oberta al comerç internacional. El sector agroalimentari català ha demostrat una capacitat extraordinària per competir als mercats exteriors. El proteccionisme no ofereix cap solució als nostres reptes. Tanmateix, l'obertura ha d'anar acompanyada de regles clares i condicions de competència equilibrades, evitant que les exigències imposades als nostres productors els situïn en desavantatge respecte dels seus competidors internacionals. La seguretat alimentària europea no depèn de tancar fronteres, sinó de mantenir una capacitat productiva sòlida, diversificar els subministraments i enfortir les nostres empreses.

El relleu generacional, el repte més gran

Potser el repte més decisiu és el relleu generacional. L'agricultura europea envelleix i massa joves troben dificultats per accedir a la terra, al finançament o per desenvolupar projectes empresarials viables. Sense rendibilitat, sense expectatives de progrés i sense reconeixement social, serà impossible assegurar la continuïtat de moltes explotacions. Necessitem fer del camp una oportunitat professional atractiva, vinculada a la innovació, la tecnologia i l'emprenedoria, i no una activitat condemnada a sobreviure gràcies als ajuts públics.

Des de l'Institut volem contribuir activament a aquesta transformació. Ho fem des de la nostra independència, la nostra vocació de diàleg i la nostra disposició a col·laborar amb les administracions, però també des de la fermesa en la defensa dels nostres principis. Reivindiquem polítiques públiques que acompanyin, en lloc de substituir, la iniciativa privada; que facilitin la inversió en comptes d'obstaculitzar-la; i que reconeguin el valor econòmic i social dels qui mantenen productiu el nostre territori.

Els nostres fundadors no van crear aquesta institució per preservar immòbil una realitat heretada, sinó per modernitzar-la. Aquesta continua sent la nostra responsabilitat. No volem un camp que simplement sobrevisqui, sinó un sector agroalimentari que prosperi, competeixi, innovi i generi oportunitats per a les pròximes generacions.

Celebrar 175 anys significa renovar aquest compromís. Continuem creient en la propietat, en l'empresa, en la llibertat i en el coneixement com a motors del progrés. I continuem convençuts que Catalunya, Espanya i Europa necessiten un sector agroalimentari fort, competitiu i obert al món. Defensar-lo és la nostra raó de ser i continuarà sent la nostra tasca en els anys vinents.