El Pontífex beneirà un sagrari a l’aeroport del Prat tot just aterrar, visitarà els interns de Brians 1, presó situada a Sant Esteve Sesrovires, i peregrinarà a Montserrat. L’agenda reforça el protagonisme de la diòcesi de Sant Feliu, el bisbe de la qual, Xabier Gómez, també ha estat notícia per la seva carta oberta a Rosalía. A la imatge que encapçala aquestes línies, el bisbe de Sant Feliu.

A la imatge que encapçala aquestes línies, el bisbe de Sant Feliu, a l'esquerra, Rosalía i el Papa Lleó XIV

La pròxima visita del Papa Lleó XIV a Barcelona, prevista dins del seu viatge apostòlic a Espanya del 6 al 12 de juny, tindrà un marcat accent baixllobregatí, sobretot els dies 9 i 10. Segons ha avançat el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, el Pontífex realitzarà tres gestos d’especial càrrega simbòlica vinculats a la diòcesi: beneirà un sagrari a la capella de l’aeroport del Prat tot just aterrar i l’endemà visitarà la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, i peregrinarà a l’abadia de Montserrat per pregar davant la Moreneta.

El primer acte es produirà just després d’aterrar a Barcelona, el pròxim 9 de juny. Lleó XIV beneirà el sagrari que s’instal·larà de manera permanent a la capella de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, un espai que feia anys que no comptava amb la presència del Santíssim. La iniciativa busca retornar identitat catòlica a un lloc de pas internacional i oferir un espai de pregària a viatgers, treballadors i visitants.

Xabier Gómez ha definit aquest gest com un dels signes més expressius del viatge. El bisbe considera que el fet que el Papa deixi la presència de l’Eucaristia a la “porta d’entrada a Barcelona i a Catalunya” té una força pastoral especial. “Hem pensat que amb motiu d’aquesta visita és el moment perquè el Papa beneeixi el sagrari”, ha explicat el prelat en declaracions recollides per Cope.

Dimensió social amb els presos

La segona parada amb protagonisme comarcal serà el Centre Penitenciari Brians 1, situat a Sant Esteve Sesrovires. La visita als interns donarà a l’agenda catalana del Papa una dimensió social i penitenciària, en la línia d’altres viatges pontificis en què l’Església ha volgut posar el focus en els col·lectius més vulnerables i en els espais d’exclusió. Mitjans especialitzats en informació religiosa també situen Brians 1 entre els actes destacats de l’estada catalana de Lleó XIV.

Visita a l’abadia de Montserrat

El tercer moment serà la peregrinació a Montserrat, on el Pontífex pregarà davant la Moreneta, patrona de Catalunya. Tot i que l’abadia es troba fora de la comarca administrativa del Baix Llobregat, la visita queda directament vinculada al territori pel paper de la diòcesi de Sant Feliu i pel pes simbòlic de Montserrat en la vida religiosa catalana. L’agenda avançada inclou també altres actes centrals a Barcelona, com la missa a la Sagrada Família i la benedicció de la Torre de Jesucrist, així com una eucaristia a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

Lleó XIV, nascut Robert Francis Prevost a Chicago el 14 de setembre de 1955, va ser elegit Papa el 8 de maig de 2025. És el pontífex número 267 de l’Església catòlica, el primer Papa agustí i el segon procedent d’Amèrica després de Francesc. Abans d’arribar al pontificat, va desenvolupar una llarga trajectòria com a missioner al Perú i va ser prefecte del Dicasteri per als Bisbes.

La figura del Papa connectarà en aquesta visita amb una altra veu religiosa que ha guanyat notorietat pública en els darrers mesos: la del bisbe de Sant Feliu, Xabier Gómez. Nomenat pel papa Francesc l’octubre de 2024, Gómez va néixer a Azkoitia l’any 1970, va ser ordenat sacerdot el 1994 i va ingressar a l’Orde de Predicadors el 2003. Abans d’arribar a la diòcesi baixllobregatina va ser director del Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola i prior del convent de Santo Tomás de Aquino-El Olivar, a Madrid.

Elogi de “la recerca interior” de Rosalía

Gómez també va saltar al debat cultural per una carta oberta adreçada a Rosalía, publicada al Full Dominical de la diòcesi de Sant Feliu. El bisbe baixllobregatí interpel·la a la cantant des d’una mirada espiritual i artística. El text parteix de la dificultat de comprendre la seva obra, però hi reconeix una recerca interior i una tensió entre desig, fe, vulnerabilitat i transcendència.

En aquesta carta, el bisbe escriu a Rosalía que el seu art li genera preguntes i que percep en les seves lletres una “set” que el món no pot satisfer. També relaciona la seva proposta artística amb la recerca de sentit d’Andrei Rublev, la pel·lícula de Tarkovski, i li planteja una reflexió directa: “Potser la resposta no és fora, sinó dins teu”. La carta ha estat llegida com un intent de diàleg entre l’Església i una de les artistes catalanes, del Baix Llobregat, amb més projecció internacional.

La visita de Lleó XIV convertirà així el Baix Llobregat i la diòcesi de Sant Feliu en una de les claus territorials del pas del Papa per Catalunya. El gest litúrgic al Prat, la trobada amb els presos de Brians 1 i la peregrinació a Montserrat dibuixen una agenda que combina espiritualitat, mobilitat internacional, dimensió social i tradició catalana.